Dies extranys, amb la sensació d’incertesa, por o preocupació. Ens arriba tanta informació que ens col·lapsa la ment, ens angoixa, i ens indigna a parts iguals. Ja sabem que tots faríem les coses millor sempre, perquè som així, però es que ara ho penso del cert, si diuen confinament, perquè no es confinament? Perquè és pot anar a treballar? Es prima l’economia per sobre la salut, enlloc de donar facilitats perquè la gent es pogués quedar a casa, si rescatem bancs, però no persones, quina classe de societat som? Hem de lluitar col·lectivament, però mai som capaços d’entendre’ns en res, no anava a ser diferent ara... i m’entristeix perquè els perjudicats sempre som els mateixos, perquè als famosos i polítics se’ls fa la prova instantània? Perquè no se’ls fa a les persones comuns? Som gent de segona? M’entristeix veure com hi ha persones donan-t’ho tot aquests dies, fent el que poden sense recursos, persones demostrant mes compromís i responsabilitat que inclús aquests que estan al capdavant del país, que al final ens hem d’aprendre a cuidar nosaltres i fer xarxa, tornar a fer tribu perquè si tu sempre penses en algú, algú sempre pensarà en tu... cuidem-nos!