dilluns, 31 d’agost del 2009

Un any més...


De cop m'adono que ja ha passat un altre any, no sé quan vaig canviar la percepció, només sé que l'any per mi canvia al Setembre, quan torno a veure els tractors per la carretera, quan el raïm brilla esperant ser collit, quan passeges per la vinya i tots els insectes del món caminen al teu costat, quan fins i tot la cosa més insignificant sembla tenir vida, quan el sol brilla, i quan un gotim a la boca és un dels plaers més purs i un gran moment de calma, la verema arriba i amb ella la nova anyada, omplirà el celler l'aroma del vi nou, i ens farà respirar un any més, recordant-nos que hem tornat a tancar un cicle. Me'n adono, he escrit i parlar de la vinya en totes les seves fases i estats, desde que està en repós en la més absoluta calma, latent, aparentment sense vida, fins a la explosió del seu fruit, però el moment més emocionant per mi, segueix sent la primavera, quan en un parell de dies, el cep s'omple de petites fulles verdes, despertant així avisant-nos que el fred ja ha passat. Meravellós cicle, fascinant seguir els moments, a ells he adaptat la meva vida, i així ja sé que passa un any més, una verema més, que dura o no... ens fa a tots més grans...