dissabte, 28 de novembre del 2009

Coses de poble....


Castellbisbal canvia, i poc a poc amb ell tots nosaltres. Tenim un nou pupi lounge club, que realment està de conya, perquè a aquest poble sempre hi ha una franja d'hora molt trista, quan acabes de sopar i realment et ve de gust estar una estona amb els amics, xerrant, amb calma, distreure't, i compartir amb ells el temps que la vida, la rutina i la feina ens roba tota la setmana, parlar d'anècdotes, parlar de coses importants, d'opinions, de preguntes, hi ha tantes coses a comentar... una copa,un mojito, un daikiri, un cava, i fruites naturals, realment aplaudeixo la idea i desde aquí el meu suport.
El poble també decideix i ho fa d'aquí poc dies, encara algunes indecisions entre la gent, i la comissió que ja va de cul perquè s'acosta la data, sincerament no he tingut temps ni de parar-me a pensar que faré ni que votaré ni si hi aniré, sé que és un procés important per molta gent, però es que ara mateix la meva vida està tan atrapada pel pla bolonya, que penso a moments que no sóc ni persona. Envoltada de treballs, exàmens, i a sobre la feina, vaig de cul, sense temps per fer res, em passen les setmanes que ni m'adono i porto un ritme frenètic d'activitat, i d'aquí 4 dies es Nadal... Per cert, nosaltres aquest any no tenim llums, o es que encara no és hora de posar-los? Se'ns dubte un nadal diferent, perquè amb les obres... no sé per on podran passar els reis mags, però espero que arribin a totes les cases, i no tinguin gaires dificultats per fer-ho.

diumenge, 1 de novembre del 2009

Sopar, política, creuament d'opinions i enriquiment personal...


No sé el perquè, però a vegades succeïx, una nit per endavant, un sopar que sembla més del mateix, un lloc normal, la gent de sempre, aparentment sense canvis, i tot sota d'una rutina que ens té atrapats, però no, no tot és com sembla, és el mateix escenari, amb els seus actors, és l'obra esperada, però aquest cop no baixa el teló, una espurna encén la conversa, política local que a tothom altera, consulta popular el 13 de desembre, posem el poble sobre la taula,en aquell moment comencem a debatre. Des de la meva perspectiva i fidel a la meva filosofia, crítica constructiva i els pensaments sorgeixen, mentre el fum ennuvola la meva visió ja etanolicament tocada, aquesta és la màgia, penso, persones tan diferents entre sí, donen punts de vista en principi aparentment oposats, però que quan s'analitzen amb deteniment s'acosten entre sí, no és tracta de canviar la opinió de ningú, simplement d'escoltar i aprofitar la saviesa d'aquells que veuen el que tu no havies vist, sembla mentida, com escoltant s'aprenen tantes coses, i això que també en diem moltes sense sentit. M'agraden les sobretaules, i acompanyar-les amb una copa de vi, etanol, que desinhibeix, pres amb moderació ens aporta aquell punt de distinció. Sincerament penso, que si aquestes opinions fossin recollides, serien ben aprofitades, perquè en un moment tens una pluja d'idees d'imprevist, d'aquelles que quan algú te les demana, no saps que dir, i en canvi en el moment més inesperat tot pot agafar un sentit, algú sempre em diu que les millors respostes s'obtenen dormint, jo ahir no buscava respostes simplement exposar les meves idees, i veure que per algú tenen sentit...