BOOM!!!

És interessant, veure com pujen les visites del blog, sense parar, normalment, quan escric alguna cosa, sigui el que sigui, sempre rebo moltes visites, perquè gràcies al facebook, la difussió és més gran, però no deixen de ser tonteries meves, escrits que abans anaven a parar a les escombraries, i que mai, ningú, llegia. Al començar el blog, em vaig prometre escriure amb menys intensitat, sentiments molt personals, que van quedar enrere amb l'altre space, i que sé que molts llegíeu amb molt d'interès, perquè si alguna cosa he après escrivint, és que em relaxa, però sobretot, que em torno més persona.No filtro les paraules, el que penso, és el que escric, i per aquest motiu, vaig voler que el blog fos més obert, escrivint també sobre les coses que afecten a l'entorn on visc, al poble que estimo, on tinc lo millor de mi.
Desde que he escrit sobre la presentació d'Alternativa, he tingut casi 200 visites en dos dies, puc suposar, que cada amic que tinc al facebook, ha entrat, però no, s'ha compartit 10 vegades el meu enllaç, i he rebut privats i opinions no publicades, perquè me les heu enviat a mi directament. Em fa gràcia, no pensava que la meva opinió tindria tanta repercussió, sincerament, no escric per convèncer ningú, escric el que penso, i el que veig, no estic de part de cap partit, la meva balança és decantarà en funció de les campanyes, i aquell que la sàpiga fer millor, serà el que guanyarà el meu vot.
De totes formes, us dono les gràcies, per les visites, per fer-me sentir que algú m'escolta, i vulguis o no, pot ser, que inclús les meves opinions siguin compartides per algú...

Presentació Alternativa per Castellbisbal...

Avui he estat a la presentació d'Alternativa, em feia gràcia, havia comentat a molta gent el fet d'anar-hi, però tothom m'ha donat la mateixa resposta... ja m'ho explicaràs... i aquí començo.
He arribat puntual, d'entrada m'ha sorprès que hi havia poca gent, però és normal, tractant-se d'un divendres de pluja, de fred, la gent prefereix quedar-se a casa, és molt normal. Em sorpren la posada en escena, m'agrada, taburets repatits dalt de l'escenari, dóna modernitat, i proximitat a la vegada, tens temps d'observar les persones, les reaccions, i sobretot els impulsos incontrolats, aquells que et delaten, quan les sensacions són a flor de pell, noto alguns nervis, i sang nova carregada d'il·lusió, algun però no hi és del tot.
Obre el discurs el Joan Playà, ex-alcade, i sincerament que bé que parla, aquí no entro a jutjar perjudicis, ni amistats, parlo políticament, ell em vol transmetre una idea, i jo l'entenc perfectament. Comenta els inicis d'Alternativa, com és va constituïr, de l'Abocador, dels primers anys, i la feina feta, i de la situació de Castellbisbal, quan ell era alcade, res a dir, parla, i és capta el missatge, toca el torn al següent... Mercè Caraltó, és una dona que em descol·loca, perquè realment parla bé, ens comenta la feina feta desde al oposció, de mantenir un partit que no té estructura política, i de les dificultats i reestructuració pròpies,autocrítica, donar per guanyades unes el·leccions... un error que no tornaran a cometre... després toca el torn al Jordi, no recordo el cognom, i aquí se'm trenquen els esquemes... no m'agrada la seva intervenció, la considero demagogia pura, se que li ha tocat el paper de dolent, però quan tu presentes un partit, i no estàs en campanya política aquesta part la pots obviar, perquè la presentació és una festa, ja vindran els pals.. Ha tret diferents qüestions del "tripartit", mobles despatx alcaldessa, cotxes, TxC la dimissió d'algun, plantes, IBI, impostos, crèdits...però m'ha molestat profundament, el tema de la nau de Can Campanyà, perquè per referir-se als costos, ha utilitzat les pessetes i els euros, jugant en cada cas, quina utilitzar per donar-hi més enfàsi, tothom sap, que quan parles de costos, dir-ho en pessetes és donar-li més importància, fer-ho més gran... veure-ho més espectacular, recurs fàcil... no senyors, no estic en un míting, guardeu les tècniques per les campanyes, a mi avui només m'interessava còneixer les persones, en qui, podria confiar més endavant el futur del meu poble, no em feu demagògia, perquè jo me'n adono, i això em crea dubtes...
Després, i sempre parlant en la meva modesta opinió, un error, greu... Han passat un video, on volien fer veure perquè votar Alternativa era lo millor, on diferents persones parlàven de les coses bones del poble, de les dolentes, del que havia canviat.. i és pregunten... I ara que?? No trobo encertades, les persones que apareixen en aquest video, perquè són les mateixes que van tirar enrere molta gent en les últimes eleccions, que no heu parlat amb la gent del poble, que no sortiu al casal, que no escolteu els comentaris de la gent? Siusplau, els mateixos errors no, corregiu-los que esteu a temps.
Després una altre intervenció d'una de les persones més vàlides que té aquest partit, el Xavi Docampo, persona que considero molt intel·ligent, molt bona persona, que se que va de cara, i que no menteix, quan em diu que vol treballar pel poble, a ell, senyors, me'l crec, se que vol treballar-hi, i espero que l'escoltin, llàstima, que segons el meu punt de vista, el seu discurs, no ha sigut per mi, acertat, ja que ell si, que ha fet una presentació, però si uns es presenten, perquè és una presentació... mentre altres fan demagogia, senyors no ens entenem.
Finalment la Mònica, cap de llista, entussiasmada per fer-ho bé, l'he vist amb il·lusió, nerviosa, amb ganes d'escoltar, d'apendre, molt bona actitud, i se li pot perdonar que en el discurs li hagi faltat agilitat oral, recursos a l'hora de cridar l'atenció del públic, ha mantingut el mateix to, molta estona, i això fa que la gent és distregui, un bon cop de veu a l'hora de remarcar els punts importants... ja ho apendrà, tot això és puleix parlant.
He vist, tot i que no han parlat cares noves, que poden aportar molt, el Roger i la Susana, i altres que suposo que són del partit però no sé que hi aporten, però com en totes les llistes suposo...
He entrat indiferent, i a certs moments he considerat molt lògic el que dèien, però m'ha sobrat una demagogia que no els hi ha fet cap bé, i no m'ha agradat la expressió, els gestos, d'alguna persona que parlava, quan estàs en public, transmets unes idees, però el lleguatge corporal també parla i això molts no ho tenen present.
Comença el joc, i espero pel bé de tots, campanyes constructives, perquè són les que realment ajuden a millorar i a tirar endavant, perquè tots estimem el poble, i en la diversitat de les nostres idees està la riquesa, el progrés, perquè les coses no són blanques ni negres, i perquè els retrets no serveixen per avançar, els errors ajuden a millorar, i perquè cada dia podem superar-nos, esforç constant i dedicació, només us demano això, que si estimeu el poble lluiteu per millorar-lo dia a dia, perquè ens sentim orgullosos de viure-hi, perquè el creixement no ens impedeixi ser una gran família, no perdem la essència de poble, perquè són els nostres valors, i els valors, són els que ens donen la raó de ser a la vida...

...

La soletat no depen de les persones que t'envolten, sino del que sents a dins, dubto que sigui jo sola, la que a vegades és sent així, en una vida que sembla que no sigui meva, i que a vegades penso que la veig passar de lluny, sense que tot això vagi amb mi. M'endiso en un món on la llum és tènue,on només es divisen les ombres, tot en blanc i negre...Sento un fred que glaça la meva sang, i en poc segons, aquesta pot arribar a bullir, on puc somriure mentres em cauen les llàgrimes, on puc saltar sense deixar d'estar sentada, on puc sentir sense sentiments, on les paraules neixen i moren al mateix temps.
M'ho miro de lluny, amb un silenci aterrador, una estació buida, un tren que no porta enlloc, un fum que carrega l'ambient, em costa respirar, però no penso moure'm, podria fugir, però es que ja no tinc ganes ni de sortir corrents.

"En las tinieblas cualquier luz, se convierte en una lampara"

Desvariejant...

Una carícia em fa tremolar la pell, una mirada fixada a l'infinit, suor freda que cau lentament, ombres que dancen a la nit. Pluja d'estels, que em fa somriure, una bufetada al vent, núvols de cendres que es van perdent. Sang que és glaça dins les venes, un somriure que trenca la foscor d'un cor encongit, una abraçada que reconforta i que fins i tot et fa perdre el sentit. Vinyes despullades, foc que crema els serments que ja han servit, com un amor que marxa, sense mirar enrera com et vas consumint. Perduda, una bogeria excitant, barreja de sentits, sensaciones que deformen una realitat i es permeten escapar, allà on res, té sentit...