Per mi, una de les pitjor èpoques de l'any, de les estacions, diria que és la que menys m'agrada, la que més, la tardor, quan cauen les fulles, quan ens preparem pel fred, quan entra la letàrgia, i els paissatges agafen aquest toc romàntic, que m'enlluernen, quan la vinya agafa el color rogenc, i va perdent les fulles, i els paisatges és converteixen en grans mostres de colors, després l'hivern gèlid, i les estones a la vora del foc, la pluja, el fred, mirar per la finestra entelada, i veure el carrer fosc... acte seguit com no, la primavera, quan despertem, quan veiem sortir de tant en tant el sol, quan els insectes ens venen a veure, i els ocells tornen del exili forçat, i només em queda l'estiu... època de vacances per alguns, època de verema per altres, amb un sol radiant, calor, xafogor, platges plenes de gent, cues insuportables, on tot val el doble i és la meitat de bo... però ja hem arribat a l'estiu, i és tracta d'aprofitar-lo, sense destí conegut de vacances, i que només una oferta d'última hora em farà variar el plan, només penso en la verema, i en les ganes que tinc d'olorar la nova anyada, llavors, haurà passat un any més, quan tornem a tenir el nou vi al celler, i aixi passen els anys, i així es quan me'n adono que tot va molt depressa, i es que vivim tan ràpid que a vegades em paro a pensar si ho estic aprofitant, i saborejo bé els dies, si exprimeixo al màxim aquesta vida, on tothom està de pas... perquè ningú és queda...
