Ho vull tot, vull el somriure que desprèn l’aire quan et xiuxiueja a cau d’orella, vull la quietud dels teus pensaments accelerats, la teva forma de brillar que desprèn aquella llum tan bella, com quan el sol es fon amb el mar als capvespres, vull compartir els teus silencis i que d’ells se’n desprenguin les mostres d’afecte que a través de la mirada, poden abraçar sense tocar-nos, aquella carícia a la galta que desprèn tanta tendresa que aconsegueix eriçar-te la pell. L’amor, es fet de bocins de vida, d’instants encadenats en el temps, de records que anem creant amb els dies, de vivències, de persones, de llocs, de moments, que ens marquen i ens ajuden a créixer, l’amor, son petites dosis de somriures, son aquells instants que ens fan agafar aire, i expulsar-lo amb la sensació de sentir-se plena, de sentir, la calma que transmet la pau d’estar bé, quan saps que on ets, és on vols estar, i simplement, et dediques a gaudir el moment, que la vida, es un suspir efímer, i si t’ho penses massa, t’acabes quedant sense alè...