Balanç 2011.. BON ANY!

Els anys són llargs,passem per un munt de situacions diverses, la vida és una balança constant on es medeixen els moments bons i els dolents, on contínuament decantada no aconseguim mantenir mai l'equilibri, estem bé o estem malament, poques vegades indiferents, i això és lo interessant, la intensitat amb la que vivim és la que ens dóna la emoció per fer-ho, és l'adrenalina que necessitem per aixecar-nos contínuament amb il·lusió de viure. Dels anys, recordem els moments més importants, i és que els nostres records s'enmagatzemen en fragments curts de vivències,sensacions, paraules, mirades, discussions, errors, carinyo... és el menys pensat que el recordem sempre...

Un mes complicat: Febrer
Un mes feliç: Setembre
Una frase: Si jo puc, tu pots
Una cançó: Todos los días sale el sol, Bongo Botrako
Un llibre: El silenci de les vinyes
Un vi: Finca Dofí
Un cava: Kripta
Una beguda: Gintònic G-Vine
Un menjar: Japonés
Un dia: 15 d'Octubre
Un musical: Cop de Rock
Una plaça: la de la Patum
Una escapada: Cadaqués
Un concert: 25 anys de Sau al Palau de la Música
Un costum: El castell de focs de Tgn
Una tarda: Sitges
Un restaurant: El bodegón
Una escapada infantil: Tibidabo
Un lloc: Luz de gas, Manu Guix
Un viatge: Londres
Una setmana: La del cava
Un lloc inimaginable: El Mèdol
Una cata: Monvínic
Una visita: Gramona
Una película: Amanecer
Un moment bonic: Qualificació Gran Reserva
Un relax: Le Meridien Ra
Una costellada: A les aigües
Un club: Barça
Una calçotada: Valls
Una vinya: L'espectacle ( Priorat)
Un vi especial: Clos Mogador
Un programa: Skype
Una radio: Cadena 100
Un invent genial: Whatsapp
Un mòbil: Iphone 4
Un regal: Viceroy, blanc i rosa
Una bogeria: Madrid, Arteria Coliseum
Un sentiment: Vanesa Martin, Cornellà
Memorable: 100 anys de Festa Major
Una fira: Vijazz
Un moment subrealista: Sorteig entrades Champions
Un orgull: Bateig de l'Oriol
Una innovació: Twitter
Un refugi: Amitges
Un error: impulsivitat
Un somriure: Tots aquells que hem compartit

Un any més, tot el que hem viscut queda per sempre, però només mirant endavant trobem la vida, perdona, oblida, esborra, torna a començar, tanca capítols, torna'ls a començar, sense por a equivocar-nos, el futur sempre està a les nostres mans, gaudeix del que tens, valora el que t'envolta, estima a qui t'estima, somriu amb qui crea el teu somriure, i plora, només amb aquell que està disposat a eixugar les teves llàgrimes, la felicitat està en els petits detalls, no la busquis en les grans promeses, no existeixen els éssers extraordinàris, només aquells que nosaltres considerem que ho són, no pel que prometen, sinó pel que ens fan sentir quan estem al seu costat!


FELIÇ 2012!!

Nadal... Bones Festes!

Fa dies, que tenim els carrers engalanats, llums, figures, i diverses decoracions ens fan més agradable la foscor de la tarda, quan el carrer ja és fosc, fred i desèrtic com al Gener, al Nadal aconseguim que sigui acollidor, fred igualment, però fins i tot romàntic. Cert que el Nadal és consumista, i que moltes vegades envaïts per un esperit inclutat per molts factors menys el religiós, fem coses que no fem la resta de l'any, tenim detalls amb aquells que ens envolten, però també amb aquells que tenim més lluny i potser no ens hi hem portat del tot bé, apareixen els reptes que sempre vols realitzar, amb l'excusa d'un any nou, promeses que no arriben al Febrer, però que cada any, com si no n'aprenguessim, tornem a intentar. A mi, deixant de banda tot el consumisme exagerat que comporta les festes, m'encanten, perquè aquest comença amb alegria el 24 a la nit, el dia més important de totes les festes, amb un bon sopar a casa dels meus pares, és l'aniversari de la meva mare, i casibé sempre hem celebrat amb més alegria aquest motiu, que el propi dia de Nadal, és una nit molt especial, rodejada de les persones més importants, on és beu i és menja amb alegria, i on diem les tonteries més grans, nit per gaudir, i amb il·lusió que ara sempre sóm més! El dia de Nadal, és una marató de les bones, dinar a casa dels sogres, aixecar-te de la taula, fart de menjar i de beure, anar corrents al casal, fer un quintu de Nadal, i tenir sufucient temps per arribar a casa i preparar el sopar pels amics, que sí, que venen tots a casa el dia de Nadal, i dius, estaran tips i no menjaran gaire... cullons... arrassen amb tot, jo crec que ja dinen poc perquè sabent que venen a sopar, sino no ho entenc, això sí, gràcies a ells, renovo tots els vins, caves, licors, i begudes que hagi pogut inventar-me...jaja vale va, i em fa immensament feliç, tenir tota una nit per endavant amb ells, sobretaula de les bones i borratxera assegurada! I per Sant Esteve, torna a haver-hi dinar a casa meva, que vé el meu germà i familia, tornem a parar taula, tornem a treure el cava, i a celebrar les festes s'ha dit, m'encanta que casa meva és converteixi en un centre de reunió, dóna vida a la casa, i fa ambient, i perquè no.. això fa goig, tenir a casa teva la gent que estimes, somriure, sentir-te estúpidament feliç, compartir temps, això és la clau, allò que no tenim la resta de l'any!
No visc el Nadal com a algo consumita, ni sóc hipòcrita, la gent que no m'ha importat en tot l'any, no ho faran ara per Nadal, els meus detalls, són presents dia rere dia, amb petites tonteries que arrenquen els somriure d'aquells que les reben, i això és lo important, estimar tot l'any, no només en una època, perquè ens han posat 4 llums al carrer i perquè als altaveus sonen nadales, Nadal, hauria de ser tot l'any, perquè és impossible estimar per etapes!

Que tingueu un Bon Nadal i unes Bones Festes, amb aquells que són capaços, no d'arrencar només, sinó de crear el vostre somriure!

Una copa de cava, brindarà per tots vosaltres... la meva!

I el cava al Nadal...

Els que seguiu el meu facebook, us he sorprès aquestes setmanes amb una recomanació per aquest Nadal, veient la vostra sorpresa i que a sobre em feu cas, us explico el perquè, i com triaré jo, els vins de les festes.
El cava, estarà present a la taula, intenteu que sigui desde un principi de l'àpat, perquè segurament serà un Brut Nature d'aquells que guardem per ocasions especials, intentem no espatllar-ho, posant-lo quan no toca. Quan comencem un dinar, si volem fer-lo amb vi i acabar amb cava per brindar, intentarem que el cava sigui brut o semi, pel contrast, perquè el brut nature no hi haurà manera de que passi,i quedarà a les copes. El cava és recomanable servir-lo fred, però no en excés, la gent que com a mi, li agrada el cava casi al punt de congelació, heu de saber que ens perdrem molts dels aromes, però que a mida que l'ampolla vagi adquirint temperatura a la taula, aniran sortint, així, podrem valorar-los si estem atents. El vi blanc, mariradà perfectament amb el peix, no cal que us ho digui,però depen de com estigui cuinat un negre jove, o de maceració carbònica tampoc hi quedarà malament. els vins negres guardeu-los per menjar contundents, sino el vi, se'us menjarà el plat, i no és bo que les coses sobresurtin per separat, sino que tot, ha d'estar dins d'un conjunt. Sempre intenteu servir els vins, de menor a major grau d'etanol, això farà que no us canseu dels vins, o que no anuleu un amb els altres.
La copa... i aquí vé, la controvèrsia d'aquests dies, la copa de cava és per caves joves i reserva i per rosats joves o reserva, però un cava gran reserva, feu servir la copa de vi, perquè degut a la complexitat aromàtica del cava, una copa de les que s'anomenen cava o flauta, no deixarà que el nostre cava expressi tot el seu ventall aromàtic, i no podrem apreciar prou bé les seves característiques d'aquesta llarga criança, el farà molt més bebible, i si us entreteniu a fer la comparativa de les dues copes, inclús us semblaran caves diferents, no us pegaran com m'heu dit alguns, us ho agraïran i pot ser fins i tot divertit, sorprendre als que teniu a la taula, amb aquests petits detalls. Quan estigueu de sobretaula, amb els torrons, i tips, no us negueu la possibilitat d'un vi de licor, o un vi de postre ( moscatell), com podria ser un vi de gel ( ex: gewurztraminer), són ideals, per acabar l'àpat fent una copeta, tenen la dolçor necessària perquè passin divins, i servits frescs els fa adquirir molt perill.
Si us quedeu sense vi en fred, poseu una cubitera amb gel, aigua i sal, i espereu, no fa miracles, però la sal a l'aigua fa baixar el punt de congelació d'aquesta, desfarà el gel més ràpid, però incrementant l'alliberament del fred, així que és refredarà abans l'ampolla, és una solució quan veus que van consumint i que no has posat proutes ampolles a la nevara!
No cal que digui que si el vi, és un gran reserva o un reserva, potser millor decantar-lo per obrir-lo, ja que pot ser que estigui reduït i aquest aport d'oxígen li treurà aquestes possibles notes, deixant el vi, perfecte per beure. Si us surt un cava reduït, sempre podeu posar-hi una monera de coure a dins, ja que el coure treu les notes de reducció, però no quedarà gaire bonic a la taula :)
Ah i sobretot, passeu aigua a les copes abans de servir els vins o el cava o del contrari envineu-les, perquè restes de sabó dels rentaplats, poden fer que tinguem copes totalment diferents una de les altres, o que inclús les bombolles vagin desproporcionades, assegureu-vos d'aquests petits detalls abans de servir-los i així res podrà fallar!
I per últim, recordeu que obrir una ampolla de cava no és celebrar que has guanyat una carrera, obre-la amb carinyu, o desintegraràs tot el carbònic, que durant 9, 15, 30 mesos, ha estat integrant-se poc a poc dins del líquid.

Apa! aquí us ho deixo! :)

Rèplica al PSC

Segurament, la meva opinió no és trascendental en tota aquesta història, perquè sincerament, no en coneixo els detalls, però veient aquest escric no puc estar-me'n de donar algunes respostes que si, crec, que estic en disposició de contestar per coneixements i alusions personals indirectes, cap a una persona de la meva família.
Trobo fora de lloc, un títol, que el mateix nom del Xavi, fa callar per si sol, "pressumptes irregularitats per treure's un sobresou", qui el coneix, aquesta frase el fa riure, els que no el coneixeu, us diré, que és una persona honesta, que pot pecar per bona persona, però que no té malícia, poc li importen els diners, és honrat, i el que té, ho ha guanyat amb la seva formació i donant el màxim de sí en cada cosa que fa, sense importar-li les hores que hi hagi de dedicar. Puc contestar-vos, jo la pregunta de si dedica suficient hores, la resposta, és sí, les justes i necessàries, per fer la feina ben feta, i no de cara a la galeria, sinó d'acord amb sí mateix.
La família Pomodoro, està formada per 3 joves, carregats d'il·lusió en un projecte comú, són bons, tenen idees, i potencial, busquen obrir-se forat en un món tremendament difícil, no sé exactament perquè el Xavi va encarregar el lipdub al Àlex, però segurament és per la confiança i professionalitat de saber que no et fallaran, l'Àlex, és molt bo, i ell volia el millor, això no és un pecat, és intentar fer que les coses surtin el màxim de bé possible, o potser hauríem d'haver agafat algú que ho fes malament així potser tots tindriem la consciència tranquil·la, clar, oblidava que estem en un lloc on sempre és millor el de fora que el de casa...
Poseu en dubte una comissió que va ser feina de tothom, que va recollir elogis, que ha sentat un precedent, pel futur...potser abans de fer un escrit, us haurieu de preocupar de saber com és una mica la persona, critiqueu al Xavi, espera que us explico una mica com és, perquè el pròxim cop, no patineu tant:
Per sobre de tot, una persona responsable, sèria, racional, professional, que estima el seu ofici i la seva vocació, que s'esforça dia a dia en les seves tasques, que no espera que se li reconeixi la seva feina, sinò que en té prou, amb un somriure per sentir-se recompensat, que estima allò que fa, de manera que el porta a ser perfeccionista, que gaudeix amb la seva feina, que no li agraden les mentides, que la vida, és senzilla,i així l'enten ell i li fa entendre als que l'envolten.. diu en un paràgraf:

"lamentem que hi hagi persones que vulguin ser polítics per al benefici propi i dels seus enlloc de dedicar-se realment a la política, i a la col·lectivitat, i en aquest cas en treballar pel nostre poble. Es per culpa de persones del Sr Docampo que la política té el descrèdit actual"

Jo només us diré, per persones com el Sr Docampo, he recuperat la il·lusió en una política, que només és dedicava a manipular, a desacreditar, i que molts, hi haviem perdut la confiança, que és per persones com ell, que hem gaudit d'una festa centenària única, que és per persones com ell, que un és sent orgullós dels seus polítics, perquè veus, que són persones, amb les seves virtuts i defectes, però sempre disposades a millorar i a treballar pels altres, no en benefici personal, per tant, jo demano, com feu vosaltres, que enlloc d'abandonar el seu càrrec, el que ha de fer és lluitar per tirar endavant, aprenent dels errors, i és que ningú en aquest món neix ensenyat.

"Estima el teu ofici,
la teva vocació,
la teva estrella,
allò pel que serveixes,
allò en què realment
ets un entre els homes,
esforça’t en el teu quefer
com si de cada detall que penses,
de cada paraula que dius,
de cada peça que poses,
de cada cop de martell que dones,
en depengués la salvació de la humanitat.
Perquè en depèn, creu-me."

27 Novembre...

Sentir-se important, quan la teva presència és aprop de la meva, una sensació de calma envaeix l'aire, tranquil·litat al teu costat, però segurament el valor més important és la seguretat, de saber, que tens algú aprop que t'agafarà abans de caure, que et dona la mà i et guia, que diu allò que a vegades és necessari sentir, i que no vols escoltar, que et fa companyia i que t'arrenca un somriure quan menys t'ho esperes, aquella persona que et fa mirar impacient l'hora, que necessites parlar-hi, i els segons és fan eterns. Quant lo important deixes de ser tu mateix, per sacrificar-te per algú que enlloc de ser un esforç és un plaer, quan absolutament tots els records, són compartits de moments únics, quan hi ha baralles que és superen, demostrant que el més important és lluitar pel mateix, posant tot l'empeny sense oblidar lo més important, l'amistat, no podem viure sols la vida, perquè a moments, se'ns faria insuportable, perquè compartir-la, fa que les alegries és dupliquin, i les penes, és divideixin a la meitat. Un moment únic, és sentir la felicitat aliena com a pròpia, i és quan te'n adones, que val la pena viure per conèixer gent com tu, sempre diem que lo important no és que tenim a la nostra vida, sinó a qui tenim, i jo sóc molt afortunada, de tenir-te a tu, per mi, ets un tresor de valor incalculable, i perquè em demostres constantment, que jo sóc el mateix per tu. Donar igual per igual, estem en un constant equilibri, on hem sabut crear una amistat que és respecta, que s'estima, però que no s'obsessiona, ni és posseix, on sabem sentir-nos aprop per molta distància que hi hagi, on confiem cegament en nosaltres, i on la nostra paraula mai és posada en dubte. Suport en qualsevol decisió, tot és parla, tot s'explica, sense envaïr-nos en cap cas la intimitat, acceptant les reserves, sabent que cadascú necessita el seu espai, i que aquest, no pot ser envaït, perquè forma part del nostre propi equlibri com a éssers humans. No és fàcil, arribar a aquest punt, i no han estat poques les discussions, però saps, que la meva positivitat no em permet recordar les males èpoques, si les lliçons que aquestes m'ensenyen, però quan mirem endavant, ho fem de cor, perquè mai, aporta res la negativitat, ni els retrets ni els rencors de discussions passades, caminant endavant, conscients, de que si s'ha de creuar l'oceà nadant, és creua, i no hi ha dubte possible. Tenim una connexió inexplicable, perquè només amb un whatsapp de 2 línies en tenim prou per saber com estem, perquè només sentir-te respirar al despenjar el telèfon sé quin dia tens, perquè amb una mirada ets capaç de llegir-me el pensament, perquè a vegades parlem alhora i la gent riu, perquè disfrutem amb les petites coses, i aquesta és la nostra grandesa, que disfrutem compartint, i tot i no veure sempre el mar del mateix color, sempre acabem ajustant la tonalitat.
Ets una persona reservada, però alhora, molt propera, sensible, que sempre et sacrifiques pels demés, que mai, poses els teus interessos personals per davant, si saps que algú et necessita, valenta per sobre de tot, que sempre afrontes els problemes de cara, sense fugir-ne ni donar l'esquena. Parles molt clar, i no t'agrada deixar discussions obertes, perquè no suportes tenir mal rollo amb ningú, per mi, ets admirable, perquè ningú pot dir mal de tu, perquè sempre ets correcte en tot. Tens el valor de fer tot allò que et proposes, i amb una agilitat mental molt superior a la meva, no t'espanten les emocions fortes i arrisques en allò que faci falta, quan jo sempre vaig un pas per darrera, sempre ets tu, qui pren les decisions més importants mentre jo guardo silenci, quan encara no he pensat com ni reaccionar... tens tantes coses bones, no dubtis mai de tu, i fes realitat tots els teus somnis, lluita per ells, que tens el potencial necessari per fer-ho, no tinguis por de caure, mai, perquè no deixaré que toquis el terra, fes el que hagis de fer, que jo seguiré les teves passes sempre allà on vulguis anar, no tinguis por a equivocar-te, ni a plorar, ni a somiar, ni a patir, ni a riure, perquè mai ho faràs sola, jo sempre estic al teu costat, i no estic sola... hi ha un munt de gent que t'estima, per ser com ets, tan especial... felicitats, no per l'aniversari, sinò per com ets, com a persona...

Política General Localitzada

És curiosa la política, sincerament, em costa d'entendre algunes coses, deu ser, el motiu, pel qual, mai m'ha interessat els polítics en general, la raó per la que passo les pàgines d'un diari anant directament a notícies i societat, a economia, al món en general. He dit mil vegades, que no crec en un vot, que després els partits utilitzaran a la seva conveniència, no m'agrada votar, i que després hi hagi pactes que a vegades són inclús irracionals, tot, per seure a la poltrona, però ara això no és el cas.
Vaig a anar a votar a l'ajuntament, per primer cop a la meva vida, la sala, em va semblar una broma, i així ho vaig comentar, cues, ambient claustrofòbic, però era el que hi havia, sort, que a les municipals l'espai és més ample, sinó l'aire seria irrespirable. Interventors de CiU, PSC, i PP, que per cert, vaig veure molt relaxats, crec que tots sabíem el resultat abans de començar, a mi però em sorpren al poble, i em fa reflexionar els següents resultats:
Guanya CiU, que puja de 1153 vots al 2008, a 1661, això em sorpren, perquè són el partit que està aixecant més polèmica amb les retallades a educació, sanitat, i tot i així pujen, realment, és per felicitar-los, el PSC passa de 2991 vots al 2008 a 1633, realment això és un toc d'atenció important que cal que facin reflexió, ja que influeix que estigui manant CiU a Catalunya, després del tripartit, però, una pèrdua de vots tan important requereix una anàlisi severa, almenys, ho penso jo per la meva part, però diria que hi ha algo, que no estan fent gens bé, el PP passa de 1143 a 1414, força emergent al nostre poble, patent desde les últimes eleccions municipals, cosa que em porta a pensar que estan fent bé les coses, i que van pel camí de seguir sumant, cosa que a mi personalment em preocupa municipalment parlant, veurem la evolució al futur...tenim ICV-EUiA que passa 289 a 461, doblen els vots, cosa molt important, ERC-Ri que passa de 415 a 367, jo crec que segueix pagant el tripartit, i el desencant general del seus votants, i aquí on volia arribar PxC que treu 144 vots, un partit xènofob, que ens està passant? Com algú pot votar PxC, que vol dir Primer els de casa? jo perdoneu-me però hi ha coses que no entenc, m'indigna pensar que hi ha gent que creu que hi ha ciutadans de primera i segona classe, o que el color de la pell és un tret distintiu tan important com per jutjar una persona... en fi..
Les eleccions m'han deixat un mal gust, amb una majoria absoluta que no crec que sigui gens bona per a ningú, no crec en les majories, siguin de qui siguin, espero, però, que aquells que estan al capdavant treballin dur, per tirar endavant tot això, perquè cada cop anem a pitjor, o potser és millor que tot se'n vagi a la merda i ja està? Com sempre després d'unes eleccions, em quedo amb la extranya sensació, i amb una pregunta al meu cap, de que carai serveix votar si no hi ha manera de que canvii res? Tinc la sensació i el desencant que mani qui mani, només s'aprofita del poder i ja està...

tu ets tu...

És un problema de moralitat, que provoca neguit, perquè a vegades el nostre comportament és ilògic a ulls dels altres, perquè ens atrevim a jutjar desicions que no són nostres, que no ens pertoquen, però que fàcil és organitzar la vida del demés, que clar és veu tot, potser voldríem els problemes dels altres, perquè sempre és veuen més petits o inclús sense importància al costat dels nostres. Fàcil és parlar per parlar, criticar, qüestionar, lo complicat és posar-se al lloc dels altres, i mirar-ho amb la mateixa perspectiva, i això poques vegades ho fem. Hem de viure, per sobre de tot, viure nosaltres la nostra vida d'acord amb les nostres idees, i sentiments, barallar-nos amb el món si fa falta, lluitar pel que volem, a capa i espassa, si fa falta, exigir-ho amb la punta d'una llança, és la nostra vida, i la nostra felicitat, a vegades no ens adonem, però els dies que passen els perdem per sempre, no podem deixar per una altre vida, el que no ens atrevim a fer en aquesta, que la por, ha de formar part de nosaltres, però mai ha de resultar un fre, que a vegades hem de fer mal a aquells qui estimem per fer el que nosaltres volem, però la gràcia està, en que aquells que ens estimen sempre ens acabaran comprenent, que viure és un regal, i que no ens adonem, però només nosaltres podem fer-lo intens e interessant. Realitzar els teus somnis, no és estar boig, és ser valent, enfrontar-se al món, no es barallar-s'hi, és lluitar pelque vols i no tens.
La vida, ens sorpren, i ens porta per camins que no havíem imaginat, i que? determinació i endavant, les coses no les hem de jutjar, les hem d'acceptar, les hem de compendre, les hem de valorar.
Sentim soletat, i a vegades creiem que sóm els únics que passem per això, no, tots tenim els nostres moments de desesperació, no sóm tan especials ni tan diferents per creure, que sóm una espècie única al món. Les coses sempre s'han d'intentar, és millor una decepeció, que una incertesa, i sino surt, és torna a començar, no hi ha més que això, millor un resultat que un dubte...

Avui tinc en ment a Paulo Coelho, amb una de les notes que m'agraden més:

"Siempre es preciso saber cuándo se acaba una etapa de la vida. Si insistes en permanecer en ella más allá del tiempo necesario, pierdes la alegría y el sentido del resto. Cerrando círculos, o cerrando puertas, o cerrando capítulos, como quieras llamarlo. Lo importante es poder cerrarlos, y dejar ir momentos de la vida que se van clausurando.

No podemos estar en el presente añorando el pasado. Ni siquiera preguntándonos porqué. Lo que sucedió, sucedió, y hay que soltarlo, hay que desprenderse.

En la vida nadie juega con las cartas marcadas, y hay que aprender a perder y a ganar. Hay que dejar ir, hay que dar vuelta a la hoja, hay que vivir sólo lo que tenemos en el presente. El pasado ya pasó. No esperes que te lo devuelvan, no esperes que te reconozcan, no esperes que alguna vez se den cuenta de quién eres tú.

La vida está para adelante, nunca para atrás. Si andas por la vida dejando "puertas abiertas", por si acaso, nunca podrás desprenderte ni vivir lo de hoy con satisfacción. ¿Noviazgos o amistades que no clausuran?, ¿Posibilidades de regresar? (¿a qué?), ¿Necesidad de aclaraciones?, ¿Palabras que no se dijeron?, ¿Silencios que lo invadieron? Si puedes enfrentarlos ya y ahora, hazlo, si no, déjalos ir, cierra capítulos.

Tú ya no eres el mismo que fuiste hace dos días, hace tres meses, hace un año. Por lo tanto, no hay nada a qué volver. Cierra la puerta, da vuelta a la hoja, cierra el círculo. Ni tú serás el mismo, ni el entorno al que regresas será igual, porque en la vida nada se queda quieto, nada es estático. Es salud mental, amor por ti mismo, desprender lo que ya no está en tu vida.

Es un proceso de aprender a desprenderse y, humanamente se puede lograr, porque te repito: nada ni nadie nos es indispensable. Sólo es costumbre, apego, necesidad. Pero cierra, clausura, limpia, tira, oxigena, despréndete, sacúdete, suéltate"

¡Esa es la vida!
Paulo Coelho

Vinificació en Blanc

Es pot fer raïm blanc i raïm negre. El blanc de noirs està fet a partir de raïm negre, en contraposició amb el blanc de blancs, que es troba elaborat a partir de raïm blanc. Aquí sembla una obvietat, però el terme sorgeix de la regió de Champagne, on el 80% de les varietats cultivades són 2 varietats negres: Pinot noir i Pinot Menier, juntament amb una petita quantitat de Chardonnay, i tota la producció es dedica a l’elaboració de xampany, i molt poc per vi, encara menys per vi blanc, d’aquí el terme vi blanc a partir de raïm blanc.

Existeixen diferents estratègies: directament a la premsa o amb un previ despalillat treure la rapa) i aixafat. Des del punt de vista de qualitat és millor el premsat directe, però la premsa és lenta i cara, per això es sol fer un aixafat previ (imprescindible pel blanc de noirs).

De la premsa es treuen diferents fraccions de most, que sumades són el 80%. Les primeres fraccions seran de gran qualitat (1ª = 60-66%). És de més fàcil extracció en raïms graossos (Parellada), i més difícil en raïm petits (Chenin), i generalment aquesta primera fracció resulta menys herbàcia, de menys color, amb més ºA, més àcid i més aromàtic. La 2ª fracció és d’un 15%, i la 3ª d’un 5%. Aquestes proporcions varien segons el tamany del gra de raïm. La 1ª( primeres) és dedica a l’embotellat, la 2ª(segones) es dedica a granel i a la 3ª(terceres) a destil•leria.

Després s’afegeix SO2 (en blancs: 220 mg/L ; en negres: 160 mg/L). És antioxidant i evita l’enfosquiment. A més és antisèptic per tal d’evitar la presència de microorganismes imprevisibles. Tot i que els llevats fan que fermenti, en la pell tenim infinitat d’aquests que no interessen. Hi ha una espècie resistent al sulfurós: Saccharomyces cerevisiae, i una altra que és nefasta per la seva producció de compostos olorosos molt desagradables (a suor de cavall) i que és el Brettanomyces a més, el SO2 actua d’inhibidor de l’actuació de dues polifenoloxidases molt contrapruduents:
- Tyrosinasa (que ataca els orto-difenols per donar melanines marrons).
- Laccasa (provinent de la Botrytis cinerea, que augmenta a marró el color dels blancs i el disminueix en els vins negres).

S’han d’evitar altes temperatures refredant, ja que facilita l’obtenció d’aromes i
evita l’inici de la fermentació (a 15-16ºC). Posteriorment es passa al desfangat (el most de color verd carregat de nutrients i tèrbol) per extreure partícules sòlides en suspensió. Es deixa 24h i sedimenten lentament les partícules ( o ara ja, per flotació i no hi ha problemes de sedimentació). És un procés complicat, donat que com que el most és dens i viscós i el fang lleuger, és molt difícil que per Llei de Stokes les partícules precipitin (senzillament, queden suspeses en la dissolució i no s’enfonsen), i a més la Laccasa augmenta la concentració de polisacàrids i encara fa augmentar més la viscositat. Existeixen altres alternatives: centrifugat (forçant la precipitació per acció gravitacional artificial) i filtrat (és complicat, ja que es colmata de seguida i no resulta fàcil--> aplicació d’un filtre de buit (cilindre de terres rotatiu).

Després es passa a fermentar, afegint fonts nitrogenades (sals d’amoni), vitamines (Vit B1 o també dita Tiamina, i esterols) i un inòcul de llevats ( saccharomyces cerevisiae) per activar la fermentació (es pot deixar que fermenti espontàniament, però és difícil que surti bé i no obtindrem qualitat).

Durant la fermentació, per acció dels processos metabòlics, es desprèn una gran quantitat de calor, fins a 25Kcal/mol de sucre. De manera que la temperatura augmentarà i això s’ha d’evitar. En blanc es sol fermentar a 16-18ºC. Actualment els vins són més aromàtics degut al control de la temperatura.

El control de la fermentació es porta a terme mitjançant la densitat. La densitat d’un most de forma general seria de dm = 1,19 g/mL = 1100 mg / mL. Un vi acabat tindrà una densitat de dv = 992-994 mg/mL degut a que l’alcohol té una densitat de 0,79, per tant la densitat baixarà malgrat els sucres a l’alcohol.

Aquesta densitat és controla mitjançant un densímetre que s’introdueix en l’interior de la proveta on està el vi. És una mesura aproximada, no té certesa absoluta, però serveix per veure si la fermentació avança.

Amb aquesta densitat es poden determinar sucres reductors. En el cas que la seva concentració sigui igual o inferior a 2g/L es considerarà que el vi estarà sec. La major part dels sucres són glucosa i fructosa (fermentables pels llevats, el primer més que el segon), però també hi ha pentoses (ribosa, arabinosa, xilosa...) que els llevats no fermenten. Se suposa que en un most la quantitat de pentoses oscil·la entorn a 2g/L.

Un cop acabada la fermentació, es fan els trasvalsos. Consisteix en traslladar el vi a un altre recipent separant-lo de les mares o “líes”, que són simplement els llevats en forma agrupada i sòlida. També tindrem sals d’àcid tartàric, proteïnes i si tinguéssim afegit algun clarificant.

En bóta sí que es mourien les mares, cosa que no es faria fora de la barrica ( battonage), ja que ens trobaríem amb fortes olors a ous podrits (degut als mercaptants i al sulfhídric). En barrica no passa perquè entra una petita quantita d’oxigen. Els mercaptans procedeixen dels aminoàcids ensufrats. Es faran varis transvessaments.

Després del 1r transvessament es tornarà a sulfitar per protegir el vi de l’oxidació i del desenvolupament de bacteris làctics i acètics, sinó apareixerien microorganismes no desitjats que es farien presents amb un vel damunt la superfície.

Es passa llavors a cupejar (“coupage”, que és la mescla de vins, si és monovarietal, no cal). Un cop realitzat el coupage, s’ha d’estabilitzar el vi. Cal clarificar. Afegim una substància que floculi o sedimenti arrossegant el conjunt de partícules sòlides que donen turbidesa. Els productes de clarificació són generalment naturals (gelatina, cola/cua de peix, caseïna, bentonita...). ( normalment la clarificació la lliguem a la fermentació, i quan tenim una densitat de 1050 hi afegim els clarificants, així, aprofitem la agitació natural de la tina, que està fermentant i produeix CO2) Un cop clarificat es procedeix al seu tractament en fred per evitar que precipiti el que és precipitable, ( KHT, CAT) baixant la temperatura a prop del seu punt de congelació. Llavors es passa a filtrar-embotellar-vendre.

Versió Curta ;)

Raïm- derrapadora/trepitjadora-premsa-intercanviador de calor-most refredat-desfangat-most net- fermentació alcohòlica/clarificació-trasbals-cupatge-tractament fred/estabilització-filtrat-embotellat= vi blanc!!!

Avui, he après, que la Parellada, que en algunes zones també l'anomenen Montònega, a Castellbisbal en dèiem Carrega-Rucs, perquè fa el raïm molt gran, però gens de grau! Com a curiositat... m'ha fet gràcia! :)

El Cava...

El Cava, és ideal, per acompanyar qualsevol plat, i cada vegada més de principi a fi. No m'agrada, quan algú demana una ampolla de cava als postres, perquè és? Per brindar? I que les copes quedin senceres allà sobre? Naturalment, no entra un cava als postres, perquè acostumem a demanar Brut Nature, això sí, perquè "tothom" diu que és el millor... doncs no! Si has de demanar un cava als postres, que sigui un pèl dolç, sinò el contrast el farà imbebible.
El cava, és un producte que neix a la vinya, les vinyes de vi i de cava, mai són iguals, ja no per les varietats, sinò també per les condicions. Les varietats comuns, com el són el Macabeu, Xarel·lo i la Parellada, dites per aquest ordre, perquè és el que maduren les varietats, o sigui, de collita, tal com entren al celler. També podem fer cava de Chardonnay, Malvasia ( Subirat Parent)així com de varietats negres com la Garnatxa, Monastrell, Pinot Noir, i Trepat, per l'elaboració del cava rosat. El consell regulador, ja ens controla en vinya els kg/Ha màxims que és poden collir ( 12.000kg/Ha), amb un GAP de 8,5% cosa que amb la Parellada a vegades costa d'arribar. Aquest raïm tindrà les característiques especials del vi base cava, un vi més àcid del normal, amb un grau més baix, ja que el cava és una segona fermentació en ampolla, i el consum de sucres per part dels llevats, ens donaran un increment del 1%VOl, sobre el grau inicial, així un vi base de 10,5% quedarà sobre 11,5%.
Un cop tenim el vi base, afegirem els llevats i el sucre, així com un clarificant que després ens ajudi a sedimentar aquests llevats al coll de l'ampolla. Quan els llevats consumeixen el sucre, de la reacció se'n despren CO2, que quedarà atrapat dins l'ampolla, incorporant-se poc a poc, dins del líquid. Quan els llevats moren, al cap d'uns 2 mesos d'haver fet el tiratge ( nom, que se li dóna, quan omplim les ampolles de cava, amb el vi base, sucre i els llevats) els llevats moren, començant el procés més important del cava, l'Autolisi! En aquest procés, els llevats és descomposen, en aminoàcids i peptids, que donaran, aromes i cos al nostre cava.
El cava jove, el podem treure als 9 mesos, el reserva als 15 i el gran reserva als 30 mesos de criança. Un cop, anem a fer el degorjat del cava, o sigui, treure els llevats de dins l'ampolla, decidim si serà brut nature (0-3g/sucre, No afegit), brut (fins 15g/L sucre afegits), o semi (33-50g/L sucre), segons el licor d'expedició que hi afegim, que no és res que una barreja de vi i sucre, encara que tothom té la seva fòrmula, hi ha gent que hi posa vi ranci, altres, calvados... és una mica secret!
Quan obrim una ampolla de cava, no convé, destapar-la deixant sortir el tap lliurement, ja que amb això només aconseguirem, desintegrar el carbònic, i posar-hi oxígen, cosa que farà que el cava, en llenguatge col·loquial, perdi gas, i no podrem valorar, aquest carbònic, si és agressiu, cruixent..

A nivell de cata:

-A nivell visual:
Bàsicament cal prestar atenció a l’escuma, la seva estabilitat, color i aspecte.
Cal observar igualment la bombolla, el seu tamany, la velocitat, la formació o no de rosari Així com si es formen illes i/o corona en la superfície.
El color del vi, la seva limpidesa i tonalitat, ja sigui cava rosat o blanc, intensitat….
El tamany de la bombolla ens indica el temps de criança i la temperatura de la segona
fermentació.
A nivell de nas:
No cal agitar la copa, ja que el gas ens portarà els aromes directament sense necessitat
d’aireació.

Apreciar la intensitat primer i el tipus d’aroma després: afruitat per joves i llevats frescs i autolisi quan hi ha hagut major contacte amb les lies o fins i tot ja ha tingut lloc el procés d’autolisi cel.lular dels llevats degut al temps de criança ( molts fruits secs)
-A nivell de boca:
El gas serà el primer protagonista del tast del cava a nivell de boca, el seu comportament i la seva integració i pas per boca.
Cal mirar l’equilibri de la frescor del gas, de l’acidesa i el greix (untuositat, glicerina),
amb el cos i la possible dolçor deguda al sucre afegit, en vins diferents al brut nature.
I sobretot, recordar, i el més important, recordar que una copa no és buida mai, sinó que s'omple de sensacions!!

Polítics...

En un camp de batalla, uns disparen contra els altres, és diferèncien per la roba, perquè van vestits diferents, per les formes, pel parlar, o inclús pels comportaments i estratègies, la política, em recorda a una batalla constant, on segons els valors i les teves creences, et decantes en un bàndol o en un altre. Els actes, les paraules, queden superditats a la filosofia amb la que la gent afí a tu, creu, i les reflexions que se'n deriven, mai poden ser imparcials, perquè sempre, tens una predisposició a posar en dubte lo del altre, i no ho creuràs facilment, perquè tothom sap, que les coses és poden mirar de moltes cares, i donar-li tants matissos com vulguem. Ningú té la veritat absoluta, així com, ningú ho fa ni tot bé, ni tot malament, això vindria a dir que les coses no són blanques o negres, tot i que jo, sempre crec que si. Senzillament, ens agrupem i creiem a les persones que ens sentim més representades, que van més en la nostra manera de pensar, però això en política, i en la vida real, tu no tries un grup d'amics, on no t'hi sents bé, tu no vas a sopar amb gent que no pensa com tu, o que no comparteix les teves idees o modals, perquè saps que no estaràs relaxat, ens agrupem per afinitats, i aquestes són les que defensem sempre. Jo, en aquesta batalla, sempre em sento al mig, com si les bales creuessin d'un costat a l'altre sense arribar a tocar-me, tinc implicacions emocionals, amb diferents persones que entre elles, políticament són contràries, i a la vegada afinitat per un partit, que va més amb les meves idees, i forma d'actuar,però amb gent que em tira enrere, això, em crea conflictes, a l'hora de rebre informacions, com les que estic rebent ara, però sempre, dic el mateix, que cadascú pagui les conseqüències dels seus actes, i això en política, però també en la vida.
Trobo, que per la política, hi has de nèixer, estar sempre disposat a estar en el punt de mira, ser jutjat, criticat, i motiu de conversació per cada acte que facis, sabent que sempre hi haurà algú que ho trobarà malament, i a sobre, que això repercuteixi en la teva família i aquells que t'envolten, perquè la gent, sovint cometem l'error, de dir el que pensem sense parar-nos a pensar el mal que poden fer aquestes paraules, ja no en la persona que les rep, sino, en la gent que l'estima i l'envolta, perquè arribem a ser cruels, sense adonar-nos, i no apliquem mai, allò de, no vulguis pels altres, el que no voldries per tu, tothom, té la mateixa excusa, per això cobren, però és que jo crec, que no hi ha diners que pagui, la exposició pública, el patiment, la resposabilitat, les hores de feina a les fosques, i la pressió constant d'estar sempre qüestionat, facis el que facis, i per suposat, i per mi el mes greu, que la teva feina i responsabilitat, posin a l'ull de l'huracà aquella gent que t'estimes, i que ho pateixin, llavors si, que ja us regalo del tot la feina!

Reflexions de matinada

És curiós, com tots en limitem a repetir les mateixes coses, que la vida no és fàcil, que s'ha d'aprofitar, que el temps vola, i que les coses que no diem és perden per sempre, tots tenim la lliçó ben clara, diem que aprenem dels errors, però és mentida, moltes vegades els convertim en un cercle viciós, on els repetim una vegada i un altre, escudant-nos sempre, en.. és que sóc així.. Reflexiono, em baixo del món per mirar-me la vida desde una altre perspectiva, diuen, que quan no tens les coses clares, li has de donar la volta, perquè sempre hi ha una part que no és veu, i molts cops, és una visió que dona una perspectiva més àmplia, la vida és fràgil, i canvia en segons, ens entestem a barallar-nos, a discutir-nos, a criticar-nos, a fer-nos la punyeta, i llavors, quan estàs sol, te'n adones, que això no omple, que no serveix de res, que tots sabem que és millor viure, però pocs, ho fem.
Les coses, per mi, són blanques o negres, no vaig triar ser així, però me'n adono que ho sóc, va bé conèixer els pròpis defectes, tot i que jo encara no hi he trobat la solució, cada cop estic més aprop d'aconseguir-ho, amb les coses cada cop més clares, i sense penediments tirant endavant, construïnt la vida i envoltant-me d'aquells que m'estimen i saben protegir-me quan cal. Que senzill és tot, quan el cercle és favorable, quin descans, no haver de mesurar les paraules, parlar per parlar, i tot fa gràcia, sentir que pots respirar, sense ningú que et clavi una daga, somriure, i sentir com la millor música, s'encomana. Senzillesa d'un moments, que són els que donen força i ànims, quan les coses ens preocupen, quan ens deixem abatre sobre un llit que ens està esperant per recollir el nostre pes mort, quan ja no pots mes i rebentes a plorar, m'agrada plorar, no significa que siguem dèbils, sino que potser portem massa temps, sent forts...
En silenci, em pregunto el perquè del significat de la vida, a quina velocitat cau l'aigua de la pluja, perquè l'aire és tan fred, perquè l'oxígen costa tan poc respirar-lo, perquè és tan fàcil desesperar-se, i tan difícil lluitar, perquè sempre és més fàcil deixar-se vèncer que continuar avançant, diuen que la màgia de la vida, és no saber que passarà, que aquesta incertesa, és la que dóna la força per seguir caminant.
És dur, adonar-te, que al final no sóm res, i que només serem eterns, en la ment d'aquells que ens han estimat, sóm insignificants pel món, i creure el contrari no porta enlloc, només a la soletat, compartim la vida ara, i no ho deixem per més endavant, perquè la vida, et sorpren, i mai saps, si hi haurà demà...

Xerrada informativa sobre l'estat de comptes de l'ajuntament

L'auditori, fa goig, per ser un dijous, per fer el dia que ha fet, per l'hora, i perquè ja és fosc,presenta una bona entrada,és comença puntual, amb l'alcaldessa, explicant-nos i agraïnt la presència, i donant la paraula al Jordi Marzo. Passa el que ja sabiem tots, l'ajuntament anterior deixa diners a la caixa, però amb factures per pagar, que segons el govern, él balanç és deficitari, naturalment, estem en crisi, i ara, tenim molts menys ingressos, és de lògica que els préstecs que l'ajuntament hereta s'han de seguir pagant, i naturalment ara entren menys diners, doncs que passa? que costa de pagar, que no s'hi arriba, o que anem massa justos. L'ajuntament veu necessari reduïr deutes, perquè sino ens anirem endeutant encara més, cosa lògica, i haurem de començar a retallar per on és pugui. Realment no trobo res fora de lloc, sigui qui sigui qui hagi fet obres, demanat préstecs, o hagi gastat els diners, no serveix de res jugar a acusar per quedar bé, la responsabilitat adquirida per ells, a l'hora de governar, és fer-ho el millor possible, doncs bé nois, feu-ho, com estant fent totes les families, com s'estan restructurant les empreses, teniu uns ingressos i unes despeses, feu el possible, per anar endavant enlloc d'anar endarrera, no busquem culpables, no perdem el temps, busquem solucions, i com bé dieu, tots junts en ensortirem.
Ara bé, no m'ha agradat que no hi hagi torn de paraules, si em convoquen, almenys vull preguntar els meus dubtes, però també escoltar els dels altres, tot enriqueix, i tot serveix per apendre, quan és fa torn de paraules obert, tothom pot sentir-ho, i ningú ha de quedar-se amb dubtes, a mi no em serveix que m'expliquis directament a mi les coses, perquè són públiques i interessen a tothom, no només a mi..
Tampoc m'ha agradat que no hagin posat números a les partides, a mi m'agrada saber que ha costat cada obra que s'ha fet, veure números, repassar-los, està bé, saber el deute que tenim per persona, en conjunt.. però de totes les obres detallades, vull saber les inversions, són dades que no costava res posar no?
Naturalment cadascú s'ho mira a la seva manera, no hi ha una forma absoluta de veure les coses, però sí hem de trobar la forma d'entre tots tirar endavant, sense desqualificatius, sense retrets.Avui he tingut la sort de seure al costat d'una regidora de la oposcio, i dic la sort, perquè he sigut privilegiada al tenir els dos punts de vista de molt aprop, i realment entenc les dues visions, i parlant, ens enriquim, veient les coses d'un punt de vista diferent, posant-me a la pell de l'altre. Sempre faig crítica constructiva, perquè és la que serveix per reflexionar, i a la conclusió que arribo avui, és que la xerrada ha estat inútil per mi, això si m'ho haguessin posat en un paper i passat per la bústia, no hagués perdut el temps, o és que heu dit alguna cosa extraordinària? Només mitjes veritats, i així no anem enlloc.

Segueix sense agradar-me l'Alcaldessa que tenim, no m'agrada com em parla perquè em fa sentir malament, m'incomoda la seva forma de dirigir-se a les persones que l'escolten, no amago les meves ganes de veure la Mònica al seu lloc, li he dit a la oposició i ho repeteixo, confio en ella, ho farà mil cops millor, que la que tenim ara, tot i que en el tema del CAP, algunes coses no ha estat encertada, segueixo pensant que no és cosa seva...

La conclusió final la vaig avançar ahir al facebook... ja sabeu quina és no? Excuses, excuses i més excuses, poseu-vos a treballar i feu el que hagueu de fer, i no perdeu el temps culpant als altres... que això ara mateix, no ens soluciona absolutament res...

Confraria del Cava!

L'orígen de tot...
Fa tres anys, en una sobretaula d'un dinar d'empresa, d'aquests que és fan per Nadal, ens vam engrescar en un repte innovador, vam creure en un projecte comú que a tots ens feia ilusió, fer el nostre pròpi cava i... em vaig posar al davant, no sense por, fent nosaltres mateixos el cupatge, el peu, el tiratge, i tot el que era necessari, inversió que fa fer l'empresa en maquinària, avui, tot allò que va sorgir d'un dinar de nadal, és una realitat, així, vaig conèixer més d'aprop un món que tenia una mica apartat, pel fet de sempre haver-nos centrat en el vi, i vaig descobrir una de les meves autèntiques passions, perquè el cava, és un art.
Fa dies, que sentiu que anomeno el nom de la Confraria, i és que quan no pertanys al món del cava, és complicat saber que hi ha al darrera. La confraria, és una associació sense afany de lucre dedicada a la promoció i divulgació del Cava, producte al qual li jurem fidelitat i respecte, dins la Confraria, s'hi troba la jove confraria, compromesa a fer arribar el cava, a les persones més joves, inculcant una cultura que nosaltres ja adquirim al nèixer.

El món del cava, és apassionant, coneixes persones que treballen amb tanta passió i amor, que poc a poc, converteixen el producte en un art, millorant-lo, fent un producte, únic i exclusiu que no necessita ser comparat a res, perquè és algo que enganxa, perquè sempre en vols saber més i quan entres en aquesta filosofia i aprens a apreciar-lo, és impossible, no estimar-lo, i valorar-lo com cal, la bombolla, la corona, el color, els aromes, tot té el seu orígen en el tipus de varietats, els llevats, l'autolisi, el suro...

De la mà d'aquesta gent que estima el cava amb tanta passió com jo, entro a formar part de la Jove Confraria del Cava, on ahir vaig jurar fidelitat, promoure sobretot i davant de tot el consum responsable, saber valorar el producte, gaudir-lo, estimar-lo, donar-lo a conèixer, són reptes que agafo, nosaltres ens movem abanderats per la filosofia del I Love Cava, i això, és el que volem promocionar.
Em sento feliç, sobretot quan veig tants elogis, felicitacions... perquè la gent que m'estima, la del meu poble, em para pel carrer i gaudeix de la meva alegria, perquè no han estat pocs, els que últimament m'heu felicitat pel cava, perquè valoreu el que faig encara que potser no ho acabeu d'entendre, perquè alegrar-se de la alegria dels demés com si fos la pròpia, és algo molt gran, i jo no paro de somriure, Castellbisbal ja té jove confrare, i això significa que la Confraria ja és una mica pota-roja, perquè tinc orgull de cava, però també orgull de poble!!!!

#jomentenc #tunohopotsentendre

Per fi ha arribat, i l'energia que l'envolta, fa dies que la sento amb intensitat dins meu. Adoro la tardor, és la època en que em sento millor de tot l'any, i la que més m'atrau, on vinc d'una verema que sempre s'acava fent llarga, però que aquest any, ha deixat una joia que brilla amb llum pròpia. Adoro aquesta època, perquè sé, que somriure cada dia, on la vida em regalarà dies ideals, de paissatges de vinyes amb uns tons espectaculars, on podré notar la feblesa de la vida, en una simple fulla que és trencarà en mil trocets a les meves mans, on veure els ceps adormir-se, anunciant un final cicle, on descobreixes que hi ha finals sense final, perquè sempre torna a despertar...la vida com el món sempre va girant. Dies ideals, on brillaran amb força els núvols al cel, i caurà l'aigua més anhelada, dies de pluja, que em portarà l'aroma més agradable, aquell que s'aixeca amb les primeres gotes, i que respirar-lo, em dibuixa un somriure inevitable. Dies, en que tornes a casa tan encongit de fred, que una dutxa d'aigua calenta et sembla la cosa més espectacular del món, on tapar-me amb la manta al sofà, i mirar amb la finestra oberta com plou, és el meu esport predilecte, màxima calma, màxima nostalgia, moments per volar ben alt.
Tornen els bolets, i les nostres escapades als llocs més secrets, les ganes d'una copa de vi negre, i de llegir un bon llibre al costat d'una llar de foc, gallina de piel, i un record apareix sense avisar-me, em fa respirar la imatge d'una copa davant un foc, que quedarà en cendres...aix com s'atreveix a sorgir així i descolocar-me!!

Me desconcentrat,i em deixo endur per unes paraules, que poques persones poden trobar-hi el sentit, on res és el que sembla, on tot pot trasnformar-se, en el que tu vols llegir.
Una nit serena, una lluna plena, una espelma que és va fonent, un pensament que frena a un cor encongit, un cava que marcarà una nit. Un mar de calma, una tempesta s'acosta alterant el seu esperit, remou les entranyes, un amor que queda en l'oblid, una tarda de pluja, un vidre entelat, un dit que dibuixa... un t'estimo queda gravat, un ocell que vola solitari, cap un destí llunyà, records que queden enrera, la dolçor del sucre, que el cafè amargament desfà... Una bogeria incontrolada, un benvolgut que fa tremolar, una tarda sobtada que la vida ens regala, i un carpe diem en ment que no és fa esperar, un poble de costa que té molt a callar testimoni d'uns gintònics i una caixa de galetes que no acabo de trobar, un somriure que trenca un silenci que comença a ser inquietant, una filosofia que neix d'una bronca, algú que em baixa els fums demostrant que tot pot ser veritat, si jo puc, tu pots, segueix ressonant al meu cap, més forta que ahir, orgullosa del que he viscut aquests mesos on no hi ha res que canviaria del que ara ja és passat!

#hashtagggggggg xD!!!

Desvariejant la realitat....

Visc tan ràpid que quasi no tinc temps de veure com passa al vida, a vegades crec no donar-li importància a aquelles coses que la tenen, sense temps a pensar, dedico hores i hores a la feina, i quan surto estic tan cansada, que poques ganes em queden per fer res més... És curta la vida, intensa, i no te'n adones, però el món, mentre no hi ets, segueix girant, perquè tot canvia constantment, i perquè no val la pena perdre el somriure davant de res, estem aquí per disfrutar, per gaudir, perquè viure és un regal, que molts cops no apreciem, que ens passa per alt valorar, gaudir d'una tarda de somriures, envoltar-se d'aquells que estimes, i disfrutar només de la seva companyia, sentir que pots ser tu mateixa, sense tenir por de res, compartir una copa de cava, mirar el món a través d'una copa de vi, mentre una conversa agradable, fa volar les hores, que passen tan ràpid, que inclús arriba a fer ràbia. No val la pena enfadar-se, reconèixer els errors, acceptar-los, crèixer, demanar perdó, perquè negar-se la companyia d'algú que et fa sentir bé i que t'agrada tenir aprop, no hi ha cosa més inútil que enyorar a algú pel simple fet de no voler donar el pas, perquè el temps passa i és perd, i la vida és massa maca, per fer kit kats. Retrobo la meva filosofia més apreciada, Carpe Diem, i un somriure maliciós se'm dibuixa a la mirada, adoro la vida, i vull somriure dia rere dia, perquè disfruto amb allò que tinc, perquè estimo allò que faig, perquè no motius per queixar-me, perquè la senzillesa de les coses és la que em guanya, perquè brindar és mes que un gest, perquè compartir una ampolla de vi sota la llum de la lluna és un dels meus màxim desig, perquè gaudeixo amb tant poca cosa, que no vull que em costi ser feliç, no esperaré a ser-ho demà, perquè potser el demà no existeix...

Verema i més...

Porto una desconnexió del món, digne de fer-m'ho mirar, cada matí surto escoltant els teus somnis de sopa de cabra, direcció Sant Jaume, i puc assegurar que no sé ni quin dia de la setmana és, puc reaccionar al cap de dues hores, o inclús al migdia... Són dies intensos, on les hores és comenen a notar, on els nervis i la tensió comencen a marcar el cos, però on em sento immensament feliç al lloc on estic, i sobretot amb la gent que hi ha, un gran equip que aconsegueix que les hores passin volant. Compartim jornades de 10-12 o més hores, i sempre amb un somriure, ens animem uns als altres, on el si jo puc, tu pots, ha esdevingut la filosofia per excel·lència, on he trobat a algú que m'ensenya moltissim, que m'ajuda a crèixer, sense cap mena de secret, i com va passar anys enrere amb la Xènia, confia en mi, i això és molt important.
Estic totalment desconnectada de la resta, no em dona temps a llegir el whatsapp i em perdo la meitat de converses, no em dona temps a trucar ni a agafar trucades, a escriure... i tot i així, segueixo rebent missatges que m'arrenquen un somriure, i que et recorden que encara que no hi sigui, segueixo estant present en vosaltres, i no sabeu lo que ho agraeixo, perquè no tinc temps de res, però l'enyorança va per dins...Del poble ja ni t'explico, segueixo algo que m'explica algú del transport, o del Cap, ni idea, només penso que aquest govern deu ni do l'inici de mandat, els passa com a mi,"ponen un circo y les crecen los enanos" però no puc opinar, no tinc ni idea del que passa, raro en mi eh?
Per fí estic al twitter, i és que el món del vi, és més de twitter que de facebook, tot i que encara no entenc res, m'estic adaptant com puc, amb l'ajuda d'algú, al que li dono les gràcies.
Últimament no totes les coses han estat bones, però això m'ha fet centrar-me més en la feina, absovir-me al màxim per no pensar, i és que una persona extraordinària ha marxat de la meva vida, no sense tenir raó, però si, sense donar opció, només puc dir, com diria Sau, si mai en algun dia he comès algun error, tot el que puc dir-te, es que ho sento molt... la llàstima, és que el buit que has deixat és difícil d'omplir, però assumeixo els errors que em serviran per crèixer, i per fer-me millor persona, sempre sabràs on trobar-me si algun dia, vols perdonar.
I agraïr profundament als de sempre, lo que em cuideu aquests dies, que sapigueu que us enyoro, i que voldria passar mes temps amb vosaltres, però paciència que això només dura un més, després tot, tornarà a ser normal...

Festa Major 2011... OFF!

Fa pocs dies que estem de ressaca de FM, però les primeres valoracions ja són a l'ambient, encara que, crec que ho han estat a l'essència constantment. Gent a tots els actes, i això que una setmana sencera de festa major, peta bastant,però no sé, si era jo, o les meves sensacions, però gent molt participativa, units gaudint de la nostra festa, somriures, birres, concerts, imprevistos... Començant pel principi, hem de donar les gràcies a aquell grup de persones que setmana rere setmana, ha dedicat el seu temps, la seva energia, i ha posat tota la il·lusió perquè això funcionés com ho ha fet, perquè els actes ens fèssin emocionar, gaudir, sentir-nos orgullosos, hi ha hagut moments molt grans, com l'acte de recreació històrica, o l'acte d'obertura de la festa major, o... segurament tots han sigut especials d'una manera o altre. Seria injust destacar la feina d'una persona sola, perquè han estat molts els que hi han dedicat hores, però tinc algú molt present quan escric això, que he vist en gairebé tots els actes, preocupat, perquè no fallés res i els altres ho poguessim passar bé, jo crec que sense tu, sincerament, no hagués sortit tan bé tot, encara que tu em diràs que amb un somriure en tens prou, gràcies per la feina feta, i per deixar-me donar els copes del Tastavins ;)!!
M'han agradat els concerts a la plaça i que aquests acabin amb Dj, el gaiteru, el fotograf, que els he trobat per tot arreu, l'acte de recreació històrica, fang, esmorzar,teatre, la gent gran, inclús la troba kung fú,correfoc, tractor, tastavins... jo que sé, cada un dels actes que s'han fet!!
Reflexionant ha estat una festa major memorable, on he passat moments molt bons, on he pogut gaudir de la companyia dels meus amics, però també de la gent del meu poble, aquells, que no sempre veiem, però que quan ho fem, no ha passat el temps, de parlar amb gent que no veig mai, d'intercanviar opions... podriem entrar a valorar la FM, podriem seure i parlar-ne hores i hores, i està clar que tot és pot millorar, però jo li poso una nota de 10, i només em queda davant d'aquells que l'heu fet possible treure'm el barret i felicitar-vos, realment, hem gaudit la òstia!!!!
Gràcies per fer-nos sentir orgullosos de ser potarojos, gràcies per fer-nos una festa major d'alçada, gràcies perquè el poble ha respirat unitat i tots hem sigut un, gràcies per fer 7 dies especials e irrepetibles, gràcies per regalar-nos somriures a canvi de res, gràcies perquè els esforços sempre són recompensats i aquí reculliu els nostres elogis i la nostra alegria, Gràcies per fer-nos sentit únics i especials durant 7 dies!!

FM'11

I ja ha arribat el dia... alguns per fi podran respirar perquè han treballat sense descans perquè tots poguem gaudir d'una FM austèra, però utilitzant recursos de tot tipus per poder fer-la més llarga,més actes,perquè no es qualsevol cosa poder-la posar a l'alçada d'un centenari. Una comissió, que s'ha reunit gairebé cada setmana, i que no sempre han estat fàcil les converses, formada per gent diferent, cadascú té la seva opinió, on tots han après a cedir, per un bé comú, que tots poguem gaudir d'una festa pensada per tothom, d'una festa única, perquè aquesta és diferent a totes les altres, i es que té 7dies!! :)
Amb un programa ben curiós, on hem rebut el volum 1, cosa que em fa pensar que al llarg de l'any anirem rebent els següents com aquella enciclopèdia que tothom té en una estanteria,per cert,aliniat on coincideixen totes les ratlles de cada plec, amb una portada excepcional i unes quadricules a l'alçada de la buberrys, realment m'encanta!
Gaudirem desde el primer fins l'últim, en cada acte, en cada espectacle, en cada concert, perquè la FM està viva quan tothom hi participa, quan anem de penya en penya, quan ens parem a parlar amb gent que no veiem la resta de l'any, on pots acabar al lloc més iverosímil amb la persona més inesperada, on gaudeixes del poble, dels seus carrers, de la seva gent, de la essència potaroja que és respira a l'ambient, on vas caminant a tot arreu, i te'n adones que a poble amunt sempre ens queden lluny les coses! Tenim actes dignes de bandera, ara només falta posar-hi les ganes per gaudir-los, perquè mai hem d'oblidar que lo més important de tot sóm nosaltres i sóm els que donarem el sentit a la festa, resem perquè ens respecti el temps, i comencem a disfrutar que és la nostra festa, i és la més gran!!

Errors...

Un error no detectat en la fòrmula utilitzada, et fa perdre el temps en un resultat irreal, tan de bo, a vegades poguessim tirar d'excel a la vida, on quan t'equivoques, és tan fàcil adonar-te com llegir a la pantalla, error, i apareix davant teu com un miracle, el plantejament correcte, com dient, no ho veus que és així? i a vegades fins i tot encara dubtes...Quan encadenes tants errors seguits en un breu espai de temps, tremolen els murs, i et replantejes, la equació inicial que estàs utilitzant, i te'n adones, per molta ràbia que faci, que has d'esborrar tot que el has fet fins ara, començant de nou, això provoca una sensació de fustració e impotència que sino la superes, et porta a engegar-ho tot a la merda, convertint aquestes sensacions en eternes... perquè és més fàcil engegar-ho, que rectificar i lluitar, perquè és més fàcil abandonar-se a la fustració, que lluitar per la felicitat, perquè és més fàcil autocompadir-se, que posar-se a buscar la solució... Ningú neix amb la veritat absoluta de les coses, sóm persones, amb virtuts i defectes, alguns però ens convertim en especialistes, de la equivocació constant fins arribar al punt de fer-ho obra d'art. Provoca tanta fustració fer mal a algú que estimes,quan veus que la impulsivitat et venç negant la racionalitat de les coses, com odio aquesta part de mi, perquè sempre em porta a fer mal a qui menys ho mereix, arribes a creure amb tota la convicció del món que a vegades que és millor fugir de la seva vida, i desitjes amb totes les teves forces que t'apartin, i així almenys tens algo en que aferrar la teva fustració, quan veus, que només té maldecaps pels teus errors constants, perquè és millor no ser-hi, quan només aportes tristesa, ràbia e impotència constant, perquè els amics, estan per ajudar i protegir, no per fer-te plorar. Eliminar una variable, i fer la fòrmula més simple, i fins i tot, més correcte, una variable menys, és una incognita menys a aïllar, és simplificar, i avançar més ràpidament per arribar a obtenir un bon resultat. Perquè quan estimes, prefereixes mil vegades plorar tu que veure-ho en els altres, és posar per davant els seus interessos abans que els teus, perquè és quan TU, ets el menys important de tot, perquè realment no dolen les coses, si serà compensat amb els seu somriure, si tu finalment, deixes de provocar les seves llàgrimes, i tot recupera la seva essència del viure, perquè viure, no és ofegar als altres,perquè estimar no és posseïr, és deixar que cadascú faci el que li vingui de gust, i acceptar que no tots, sentim i volem les mateixes coses, que tot brotlla per si mateix, i que res pot ser provocat, estimar és respectar, i quan no respectes la vida d'algú, NO mereixes sota cap concepte estar al seu costat...

'!?!?!?!

Noto la brisa, aire de tempesta diria jo, és humida, i em fa venir una sensació de fred, el cel s'està posant gris, com el punt aquell dels meus ulls que no aconsegueixo fer desaparèixer, invisible a mirada de tothom, present dins la meva ment, poc avessats a parar-nos a mirar els demés. Ha sigut un dia extrany avui, segurament he reunit dues vessants ben distants, com pot ser l'alegria i la tristesa, o potser, l'esperança i la decepció, només sé, que he sentit aquella punxada a dins, amb la meva respiracció accelerada, l'ansietat que em controlava, que em dominava per segons,i que estirada en un banc mirant les branques a mercè del vent i jugant a fer formes amb els núvols del cel, he aconseguit fer desaparèixer... La vida són etapes, un cicle constant que sempre torna a començar, on podem sentir-nos atrapats en els nostres propis pensaments on només nosaltres podem accedir-hi, sé, que el sol segueix brillant perquè puc notar la seva escalfor, i no perdo l'esperança de tornar-lo a veure, perquè només ha de passar aquesta estació, aviat estaré a la tardor, i tornaré a somriure quan atrapada en la màgia d'una vinya que s'adorm, pugui tancant el puny d'una mà trencar les seves fulles en mil troços, sense cap esforç, com el somriure, a vegades tan fàcil i a vegades tan resistent i fort, no puc trencar encara, les fulles amb mà, però estic segura, que tot arribarà...

Trencant la llança...

He arribat a casa preocupada, de veure com està el meu poble, la meva gent, amb un nivell de crispació altíssim, que sincerament no afavoreix a ningú. Avui l'ajuntament ha donat la cara, i realment agraeixo el canvi de posada en escena, perquè crec que són ells, els que ara els toca donar la cara, sé que si pujen tots els partits és dóna una senyal d'unitat, però pujant l'actual govern, és dóna una imatge d'assumir la responsabilitat, que és el que la gent volia veure. Crispació general, està clar que ningú vol que és tanqui el CAP, joder, que vivim tots aquí, i si ens passa algo ho hem de fer servir, que tots tenim família, pares, fills, germans... però els de l'ajuntament també en tenen, està clar, que han de donar la cara, és el que els toca, però avui trencaré a la llança a favor d'ells. La alcaldessa, tot i no ser sant de la meva devoció, per fí, ha parlat clar, fent-se entendre, i dient les coses amb un discurs més que preparat, assumint les responsabilitats que comporta el càrrec, defensant el seu equip, i posant-se per davant si fa falta, això ho admiro, perquè jo, faria el mateix. Crec sincerament que l'ajuntament ha errat en algunes formes, que s'ha equivocat en algunes actuacions, decisions, però que ningú oblidi que porten molt poc temps en el càrrec, i que això, és un merder molt gran. Són persones, que avui s'han assegut per escoltar el que volia el poble, i ho han sentit ben clar, que no tanquin el CAP, a partir d'aquí està a les seves mans reconduïr la situació, fer el possible, però recriminant avui, fent preguntes trampa, que per molts poden ser veritats escupides a la cara... però que no solucionen res, només poden calmar la ràbia,i res més... que en trec jo de preguntar-li a la alcaldessa si s'abaixarà el sou, si se que per molt que se'l baixi, el meu CAP no dependrà d'això? Perquè no anem tots a una, d'una vegada??? Hi havia preguntes, que contestessis el contestessis, era criticable, demagogia pura, però també hi ha hagut intervencions molt bones, amb idees de cara al futur, agafem aquestes propostes, valoreu-les, i actuem en conseqüència, quedem-nos amb lo positiu de la reunió d'avui i seguim treballant, seguim lluitant, comunicació amb la plataforma ( aquests és mereixen un reconeixement públic, perquè si s'aconsegueix algo, serà en gran part, una victòria seva )comunicació amb el poble, creem una comissió si fa falta amb representants del poble, de la plataforma, del ajuntament, del CAP, d'on siguin, però parlem, les coses, perquè discutint o cridant no solucionarem res, o es que ens pensem que ells no tenen família? Ens pensem que són éssers extraordinàris? Perquè han de sortir compungits com si fossin ells els que han pres la decisió de tancar? Acàs algú pensa que l'anterior govern, no podria ser perfectament el que estigués avui allà dalt? I que us penseu que haguessin pogut fer molt més? Això, ve de dalt, directe, un reflexe clar de com està el país, que estem pagant el triple que l'any passat a les universitats, que no podem investigar, que quan ens retallen en sanitat, es perquè no hi ha res més que es pugui retallar!!!
Avui hem parlat, fem-ho els cops que faci falta, està clar que han de donar la cara, que això ho porta el càrrec, però donem un vot de confiança, perquè aquesta reunió ha sigut molt important, esperem a veure si canvien les coses... Perquè no carreguem contra tot el poble? Sóm 14.000 habitants, quants passem pel CAP, a estar-hi una estona? Quants érem avui a la reunió? Quants hi hem anat a dormir? Tots hem de fer autocrítica, i veure si estem donant el màxim possible cadascun de nosaltres, perquè llavors potser, haurem de callar... i resem, perquè no acabem plorant...

X...

Tu ets diferent per mi, hi ha persones que sou àngels en la vida dels altres, i sense dubte, tu un dia vas canviar el meu camí. Perquè vas creure en mi, quan ningú ho feia, perquè vas estar al meu costat tot i el meu rebuig constant i les meves males paraules amb tu, t'odiava, tan admirada per tots, tan correcte, has descatat en tot allò que has fet, a la universitat, a la feina, tothom sap qui ets, i tothom s'admira al parlar de tu, jo en canvi, m'havia perdut en aquest món, no volia seguir estudiant, tampoc tenia massa clar lo de treballar, època de rebeldia, que tu amb el teu carinyo i la teva paciència, vas aconseguir canviar. No sé, i encara m'ho pregunto ara, que vas veure en mi, però el desgast del dia a dia em va fer baixar la guardia, poc a poc, em vaig anar trobant més aprop de tu, fins que un dia em vas sorprendre dient, que m'havies matriculat a la universitat, i tenies la matricula a la mà!!!!, em vas dir que podia viure a casa teva, obrint-me la porta de la teva família, les teves coses... no hi ha paraules per aquell moment... confiaves en mi, i jo no podia fallar-te, quantes nits has estat al meu costat explicant-me matemàtiques, física, química.. tu saps de tot, i jo sóc un desastre que no sé de res, treient hores a la teva parella, als teus pares, als teus amics... és impagable. Ens va costar començar una amistat, 2 móns diferents, 2 maneres de fer diferents, incompatibles, ho teniem tot per odiar-nos, mai deixaré de pensar que ets un àngel, perquè tu, vas canviar la meva vida, no sé que hagués fet de no creuar-me en tu ni com seria tot ara, i dia a dia, segueixes al meu costat a pesar de la distància, perquè si et truco estiguis on estiguis ho deixes tot per venir, perquè el cava no seria el mateix sense tu ;) perquè m'ensenyes tot el que saps i t'esforces perquè millori, apuntant-me a cates, fires i comptant amb mi per tot... perquè mai em deixes de banda i jo no deixo de sentir-me malament perquè jo no puc oferir-te res a tu, comparat amb tot el que em dones a mi, una lliçó més que m'has ensenyat, les coses és fan perquè volen no per esperar res a canvi,sóc el teu projecte social més gran ( jaja, toc d'humor, mai he tingut un no per resposta, però també m'has clavat unes bronques monumentals... Amb mi ja t'has guanyat el cel, vas pulir el meu caràcter fent-me millor persona, em vas ensenyar que havia d'esforçar-me per aconseguir les coses, i sobretot que tenia capacitat per fer-ho,a creure en mi, a confiar en mi, i ara t'agraeixo i et dec molta d'aquesta força mental que he aconseguit.Jo només espero, que el futur em doni la oportunitat de tornar-te tot allò, que tu has fet per mi, sempre seràs millor que jo en tot, no em preocupa, quan tu parles, jo callo i escolto.Perquè mai oblides els meus amics, acollint-los també a casa teva, perquè saps el nom de tots ells, perquè a casa ets com de la família, i perquè inclús el meu avi va poder veure tot el que havies canviat en mi... Tinc tanta sort de tenir gent com tu al meu voltant, em sento tan afortunada, sou la veritable riquesa de la meva vida, us ho dic constantment i espero que us sàpiga transmetre, però es que tu, em deixes sense paraules, està clar, que algú del cel m'estima amb bogeria, perquè no estic a la vostra alçada...

Els que lluiten..

Fa dies, que alguns és veu que han perdut la il·lusió de sortir al carrer, o no era així... perquè els que sortim al carrer amb il·lusió sóm nosaltres, per defensar en nostre CAP, perquè potser és complicat, però mai, s'ha de llençar la tovallola, sino lluitar pel que vols, perquè el conformisme no va amb nosaltres, i ja ho hem demostrat moltes vegades... Amb il·lusió sortim, però sempre falta gent, de que serveix treballar a l'ombra, si els demés no ho veuen, no ho poden apreciar, de que serveix sentir les coses, si no pots dir-les, és tan fàcil solucionar això, i no crear conflictes per aquí, que em sembla inclús insultant que no és faci... i més en aquests moments... Un casal ple, on la gent respon, i quanta sort tenim de tenir una portaveu que s'explica, que és fa entendre, que parla amb el cor a la mà, que la veus a tot arreu, que t'anima i t'encomana aquesta energia que et fan lluitar a tu, quantes coses hem d'agraïr-li, i tots els esforços que hi està dedicant, d'una família representativa inclús carismàtica del poble, avui, sentint-te parlar m'has fet sentir l'orgull potaroig, llàstima, que la persona "escollida" democràticament, per mi, i sempre sota la meva simple opinió, no està a la teva alçada, i això avui després de parlar ella i després de parlar tu s'ha evidenciat més que mai, perquè la gent al costat ho ha comentat, mira que parla bé... cosa que jo ja estava pensant...
S'ha presentat una proposta que s'està estudiant, a veure si tenim sort, que com diu la meva millor amiga, no pot ser que anem enrere com els crancs, qui no ha hagut d'anar mai a Terrassa, i esperar-se a urgències mil hores per ser atès.. i ho se del cert.. que després de cada partit de futbol sala, per algú sempre havíem de sortir corrents...
De totes formes, i després d'estar ahir a la mani, de passejar pel poble, de veure la implicació de la gent, de veure les pancartes als balcons, em queda un sentiment molt agradable i felicitat, sobretot felicitat, demostrant un cop més que sóm un poble diferent, que quan cal, sabem anar tots a una, com ha dit la nostra portaveu, quin orgull ser de Castellbisbal, quin orgull, ser potaroig!
Endavant, que la lluita no ha acabat!!!! Som-hi!!!!!!!!

CAP!

Me sorprés, segur que no ha estat fàcil acostar postures per defensar el tema del CAP, per això, he sentit alegria, quan he arribat al ajuntament i tots els partits polítics, estaven presents, per fí, semblem persones, per fí, sóm un poble unit, i és que aquesta és la base, la unió fa la força, això no crec que hi hagi algú que no ho sàpiga. Agraeixo, que algú m'hagi facilitat el manifest, ja que si desde aquí puc donar el meu suport o convèncer a algú, val la pena escriure-ho, i com diu aquí, el 15 de Juliol degut a les retallades de la Conselleria de Salut, el servei d'atenció continuada, deixarà de funcionar. Durant el mes d'Agost, a les tardes, el centre estarà tancat a partir de les 15h, i el cap de setmana no hi haurà servei. Per tant, tornem a estar com fa 20 anys enrere, que recordo que quan ens fèiem mal, havíem d'anar a l'hospital de Terrassa, amb les conseqüents molèsties per aquelles persones que no tenen possibilitat de desplaçament, ja no parlem dels casos greus, resar perquè no trobem un camió a l'empalme, o que hagi de venir una ambulància, on el temps d'espera pot arribar a ser de 35 minuts. Davant d'un problema tan greu que ens afecta a tots, demà dimarts, s'ha convocat a les 8 de la tarda una reunió al casal, per aportar idees, i per veure, per intentar evitar o si més no, minimitzar l'efecte d'aquestes retallades. Naturalment, s'ha de lluitar, encara que tots sabem, que quan es prenen decisions d'aquest tipus, s'han valorat totes les opcions, i s'ha tingut en compte, que hi haurà queixes de la població, i que per tant, hauran guardat un marge, perquè després diem, almenys hem aconseguit que ho retallin menys, i a sobre encara quedem agraïts, fa ràbia, i em genera impotència, però es que així deu estar el país, quan ja és porten a terme aquestes decisions ilògiques, no fotem, que tots el que desitjem és salut per davant de qualsevol cosa en aquest món, i ens retallen per aquí... mare meva quina por... molt malament pinta la cosa...

Recordeu, demà dimarts, tots al casal, perquè la riquesa d'opinons,ve generada pels diferents punts de vista, una pluja d'idees, treballem junts, pel nostre bé, pel nostre poble, pels nostres veïns, pels nostres fills, perquè tots, podem necessitar aquest servei en qualsevol moment, un segon, et canvia la vida, imagineu 35 minuts esperant una puta ambulància...

Persones...

Sona lady Antebellum, com sempre que escric al blog, sigui el que sigui, Need you Now, m'acompanya, perquè m'ajuda a estar tranquil·la, a relaxar-me, es curiós perquè amb aquesta cançó no tinc cap record a qui adjudicar, cap moment, però un dia va sorgir...com tu... no recordo quin dia vas sorgir, ni com vas entrar a formar part de la meva vida, perquè crec que quan me'n vaig adonar ja estaves vivint a dins. Una connexió especial, que és dóna en poques persones, i que quan succeix descol·loca, impossible d'entendre a ulls dels altres, necessitat de viure-la quan la sents, perquè té el problema que quan es perd, difícilment la tornes a trobar... Neixen sentiments purs, sensacions extremes, perquè rius o plores, però no estàs indiferent, perquè enyores o t'agobies,perquè ho sents, o no ho sents, perquè la mirada és un mitjà de comunicació més clar que les paraules, oblidar que el món gira, sentir-te lluny de tot i aprop de res, perquè pateixes, però aconsegueixes tocar el cel. Podem viure de moltes maneres, i recordo haver tingut aquesta conversa moltes vegades, una vida plàcida, cómoda, basada en uns valors, en un respecte, en una racionalitat, en una moralitat, o és pot viure en els extrems, on la felicitat que s'aconsegueix proporciona un plaer inmens, però que la decepció i la tristesa van en les mateixes proporcions, podem lluitar pel que volem, podem lluitar pels nostres somnis, i caure mil vegades en l'intent o lamentar-nos eternament sense fer res...
Perquè quan estic amb tu, mai trobo el moment de marxar, perquè em fas sentir bé, perquè les coses inminents passen a un segon pla, perquè les urgents deixen de ser-ho... que bonic és estar amb persones que trasmeten aquestes sensacions, que tenen la màgia, que tenen la clau de la vida, perquè amb una paraula poden canviar el curs d'un dia, que amb un detall desperten un somriure, també però, poden fer-te plorar... Tinc sort de tenir-te, perquè se que amb tu sóc millor persona, i m'agrada no pel que ets, sinó pel que sóc jo, quan estic al teu costat... avui tiro d'orgull i xulería, dient que no ets tan important, sabent que en el fons de mi, alguna cosa et trobarà molt a faltar...

PATUUUUMMMMMM!!!!!!!!

S'acosta el dia, i el meu entussiasme, les meves ganes, la meva alegria creix per moments, perquè cada any dic, aquest ha sigut l'últim, i quan s'acosta el dia, els nervis se'm posen a l'estòmac, i sé que no puc faltar a la cita... Patum, és bogeria, festa, diversió, on he passat nits tan memorables, moments tan grans, que he d'agraïr-li moltes coses... Moments, que, si mai he superat els límits de lo racional, ha estat allà abraçada a la filosofia del Carpe Diem, on per patum, s'expandeix a la seva màxima expressió, on he comès una de les bogeries més importants de la meva vida i això que només en tinc 2 de tant grans, d'aquelles de fer-les un cop i prou... on he vist algú, mirar-me als ulls, assegurant-me fins aquí hem arribat que coneixo els meus límits, llàstima que la reflexió anés una mica tard... :) els límits per Patum, sovint queden superats... Patum és passió, i la meva s'ha desbordat en alguns moments fins a la seva màxima expressió, tot i que no me'n vaig adonar, fins que vaig veure els sanitaris, portant-nos una camilla al costat... Patum és irracional, on podem conseguir ninos al tiro, sense poder aguantar ni tan sols l'escopeta, per poder apuntar.. on les estones tirats a la Ginesta escalfant motors és converteixen en moments de bogeria compartida.. Perquè per Patum han saltat espurnes, i no només les que deixen anar els plens, petons robats quan el temps s'acava, i te'n adones que t'estant dient amb un somriure, ehhhh, que marxem!!!! ;)
Patum és sentir-se molt aprop uns dels altres, sobretot davant de la barana, i quina capacitat tenim per sopar al bar que està més ple de Berga, i que no fa goig entrar i mirar, tots sóm potarojos de sang, tastet, café i magnum i tots a saltar, que començen els plens i quan s'apaguen els llums de la plaça, i la música comença a sonar, tots, ens quedem sense respirar...olor a polvora, i algú ja és torna boig, pell de gallina, apretem els punys, tot un any esperant i ja ha arribat el dia... Patum és confiança, perquè te'n adones que hi ha gent que ho faria tot per tu, perquè et falta l'aire a la plaça, i veus impossible sortir d'allà, però només dir-ho, en 3 segons ja estava a baix...
Patum... se li queda petita la paraula, si els carrers de Berga parlessin... mare meva, que no vull ni pensar-ho... que tinc ganes, moltes ganes, i que necessito més Patum que mai, que de tancar alguna ferida, i aquest any... hem penso superar...

Experiment, dia 1.

Experiment, m'agrada com sona la paraula,tot i que l'agafo d'algú que la repeteix tan sovint, que ja me l'ha posat al cap. No se si s'ajusta exactament al que està passant aquests dies,ja que un experiment, és una prova o observació feta per a confirmar quelcom de dubtós, especialment sota condicions determinades per l’observador... i no sé si aquest govern és dubtos o no, però ja tenim feta la constitució el repartiment d'alcaldies, entre CIU i Alternativa i el PSC fora, sent la llista més votada.. però d'això ja sabeu la meva opinió no?
Com porto uns dies dient-li a algú, s'ha de mirar endavant, i és el que penso fer, la constitució del govern, és així, estiguem d'acord o no, per tant, tancaré files, tanco dubtes i poso tota la meva confiança en ells, perquè puguin demostrar-me que és el seu projecte comú serà una realitat de la qual no ens empenedirem, que està basat en la lògica, en les ganes, però fet desde la coherència, no per revenja, ni per ànsies de poder, avui ha sigut el dia 1, dels quatre anys que vindran, fins llavors, tots hem de ser un, perquè sino, no anirem endavant. Sempre he sigut positiva, i no crec que un repartiment d'alcaldies sigui mercadejar amb la política, ja que, si treballes sobre unes mateixes bases, si és segueixen uns mateixos passos, no hi ha d'haver problemes, inclús millor potser, perquè tens diferents visions i opinios que ajuden a reflexionar, aquí però ja estic especulant amb la meva positivitat. Donem temps i confiança, perquè de moment no han demostrat que no la mereixin, fem crítiques constructives, donem idees, digue'm alt i clar el que pensem, perquè així també, contribuïm al bé comú que ens envolta, el poble, i a nosaltres, la seva gent, que sóm els que hi hem de viure, que sóm els que l'estimem, i el fem gran, ajudem a construïr, mai a destruïr.
Em dol, també, que ara que l'antic govern està fora se'l acusi com si tot ho hagués fet malament, perquè no és cert, ni tots sóm tant bons ni tots tan dolents, l'antic govern, tenia gent extraordinària que sempre defensaré perquè van treballar el màxim per aquest poble, i tot i no estar al govern que ningú oblidi que són ells qui van guanyar les eleccions, i això és motiu d'orgull per qualsevol.