Sortim junts a aprendre les coses boniques de la vida, dona’m la mà, segurament hi haurà una part de la vida, en que jo portaré el pes de les coses, l’organització dels moments, i la gestió de les coses banals, però encara no haurem tancat els ulls, que seràs tu, qui m’estiri a mi, i llavors et tocarà mostrar-me, el perquè de les coses, veurem, que no és el destí, ni cap meta on volem arribar, i que el camí, i els moments que compartim, son els petits tresors que la vida ens està regalant. No cal córrer, però tampoc és bo aturar-se massa estona, anem fent i deixem que vagin sorgint les coses, que vagin prenent forma, que sàpiguem com agafar-les, i això, també, ens ajudarà a saber com hem d digerir-les. Ens asseurem, a veure passar la gent, a escoltar els ocells com canten, els núvols com corren, el sol com brilla, tancarem els ulls i sentirem com el nostre cor batega a la vegada per molta distància que hi hagi, perquè potser, en algun moment ens separarem per tornar-nos a trobar, perquè no t’he dit, que aquest camí és el meu, i podràs caminar-hi tant com vulguis, però tard o d’hora, sentiràs la imperiosa necessitat de buscar el teu, no sentis tristesa, no tinguis por, els camins es creuen contínuament, perquè dos éssers que s’estimen, no necessiten caminar de la mà. Els camins tenen perills, i també coses meravelloses, i aquesta és l’emoció mes gran de la vida, és exactament una muntanya russa, on barreges la por amb l’emoció, on hi ha moments que si poguessis baixaries, però q un cop passats, no semblen tan esgarrifosos, on esclates a somriure fins que et fan mal els músculs de la cara, on t’aixeques un mati amb unes agülletes enormes, fas cafè, i respires per agafar aire. Hi ha moments de descontrol, que no saps com acabaran, moments de brindis a la llum d la lluna, buidant ampolles, menjant formatge, i sentint la música sense que ningú l’hagi posat, moments de plorar sense desconsol, quan les coses no son com tu voldries, fes-te molt plàstic, i adaptable, perquè així la tristesa marxa abans de l’ànima, ballaras sense fre, sobre la barra d’algun bar i algú et mirarà malament dient que estàs donant la nota, no els escoltis, hi ha molta gent amargada, que no sap, el que es, cridar fins quedar-te afonica. Busca la teva estrella, segueix-la i lluita per ella, no tinguis por a decepcionar, perquè els que decepcionen son els que mai fan res i sempre s’estan queixant, somriu-li a la vida, i abraça-la, contempla la lluna, amb una copa de cava a la mà, busca algú que sense tocar-te et faci tremolar, comparteix la vida, que sol, tot es fa molt llarg...