L’amor ens atrapa constament, en un cafè, en una conversa, en una mirada, totes hem sentit amor per alguna cosa o per algú en moments concrets i es que l’amor, ens dona vida. Ens dona amor la família, però també els amics i amigues, aquella persona que ha fet allò pensant en tu, aquell que ha perdut temps en ajudar-te, qui et pensa sense dir-t’ho, qui t’enyora en silenci, i qui et truca per sentir només la teva veu, la que t’envia un missatge, la que t’abraça amb il·lusió perquè fa temps que no et veu, l’amor, es present en moltes situacions cotidianes, per molt que dir t’estimo, encara se’ns fa complicat, com si hagués de fer vergonya estimar i sentir-nos estimades, perquè ens fa vergonya, reconèixer que algú ens ha fet sentir bé, que hem enyorat, o que simplement ens agradaria estar una estona rient amb les formes dels núvols, mentre viatgen pel cel, l’amor no es lliure perque no el deixem ser-ho, perque estimem per naturalesa, estimem els moments, estimem les paraules, estimem els detalls, i estimem les persones que els provoquen, encara que a vegades només se’ns rebelin les coses, en el moment que la moneda es a l’aire, quan ho has perdut, quan ho has viscut, quan mires enrera, i veus, que en aquell instant, hauries congelat el temps, quan et vas adormir als meus braços, quan em vas mirar amb aquella profunditat, quan vam creuar un somriure fortuit, quan el cafè es va quedar fred en segon pla, quan la posta de sol brillava mes que mai, quan caminant descalça per la platja, senties la pell freda, quan vam passar pels carrers engalanats,  quan sota la pluja, aixecant la vista al cel, les gotes mullaven la pell, quan et retrobes sense esperar-t’ho, quan no saps que sents perquè no pots classificar-ho, però ho necessites sentir, la vida, son instants d’amor, de lletres escrites per volar, de roses amb espines, que no volen punxar, de dracs que t’abracen, i et fan enamorar...

Us heu quedat mai esperant que comptin amb vosaltres per anar a aquell sopar que et fa tanta gracia, a aquella festa que han organitzat, a la reunió, al cafè, us heu quedat mai esperant rebre la trucada, que no arriba? Dol sentir-se exclosa, perquè fa mal pensar, que ningú ha recaigut en tu, per avisar-te, que a ningú li ha importat tenir-te al costat per compartir un somriure i no entens que has fet malament, perquè no encaixes, on t’agradaria fer-ho, això volguem o no, marca, i sempre es te a dins aquella espina, que ens crea inseguretat. Eduquem desde la base, però inconscientment fomentem la segregació, li diem als nens que escullin quin amics volen compartir el nostre dia d’aniversari, celebrem una festa, i ells son feliços i nosaltres ho som pensant que ho hem fet tot genial, però, us heu parat a pensar en aquells nens que no tria ningú per convidar? Perquè hi son, perquè existeixen, perquè també els agraden les festes, ens omplim la boca de respecte cap als nostres fills, de respectar les seves decisions però ens oblidem de inculcar-los els valors mes essencials, l’empatia, la solidaritat, el respecte, perquè us heu posat en el lloc de la mare, a qui no conviden al seu fill? Us heu posat en el lloc del nen que no conviden a cap festa? Segreguem de forma inconscient, però fem un mal irreparable, nens que creixeran amb aquella espina a dins, i la responsabilitat la tenim els pares, nens que es queden a un costat al pati, nens que ningú tria pel seu equip, nens que fan un pas enrere per evitar-se la situació en que ho passen malament, es responsabilitat de tots, ensenyar i educar que es cert que no tothom ens ha de caure bé, però entendre, que si fóssim nosaltres els que estem allà, ens agradaria que algú trenqués una llança a favor nostre. Perquè de petits son les festes molones d’aniversari, després les festes pijama, i a mida que vas creixent, el sortir de festa, els cafès de confidències, els sopars.. per molt que vulguem som éssers socials, i necessitem el contacte, per sentir-nos bé, el pròxim dia que li preguntis al teu fill, a qui vol convidar al seu aniversari, recorda, que hi ha nens que no conviden mai enlloc, i que convidar-los no significa només tenir-los allà aquell dia, significa curar la seva autoestima, significa fer-los sentir millor, significa donar-los força per somriure, significa aprendre a estimar les diferències, a ser mes tolerant, a entendre que la vida la forma aquelles persones que tries, però també aquelles que la vida mateixa et creua, i que segurament no hauràs triat però t’hi hauràs d’entendre i respectar, perquè al final, si ens sentim bé amb nosaltres mateixos, això es el que projectarem als demés, i el món necessita gent que enlloc de crear problemes, te’ls minimitzi...