diumenge, 17 d’octubre del 2010

Sóc diable...


Arriba el dia, i tot ell ja és desperta diferent, és fa llarg, perquè vull que sigui fosc, perquè avui sento dins del pit aquella adrenalina que només el dona el correfoc. És preparen els petards, el nerviosisme ja és nota a l'ambient, tothom espera amb ànsia, l'hora d'agafar la forca i sortir corrent, instants que queden marcats, vestit de diable, la gent espera al voltant, la forca preparada, els tabals ja van tocant, l'olor a polvora et va atravessant, tanques els ulls respires ben fort, ha arribat el moment de donar-ho tot. Foc en mà, s'encèn la flama, lés espurnes són el toc ideal de llum en la foscor d'un diable, arrenques a córrer, forca ben amunt, només s'escolten crits, només vols defogar-te, diable i forca és converteixen en un. Moment de lluïment, i de sentir-se importants, carreguen patums, i la gent dansa al voltant, música, foc, alegria és barreja en un ambient que viure'l és una festa perquè tothom posa el cor perquè surti bé. Són moments de màgia, que t'omplen i et fan sentir molt bé, moments que descarregues tensions, que corres i no notes l'edat que tens, que oblides el món, i només seguexies perquè la polvora que t'envolta et manté amb la respirció accelerada i amb ganes de voler-ne més... Cansat i satisfet, així acabes quan ja tot torna a ser fosc, quan tornes a tanqar els ulls i un somriure demostra la satifacció, guardes la forca, i surts a fora el carrer, ja no ets vermell, però no deixes de ser diable, perquè tu sents dins teu, que el foc viurà amb tu, només cal una espurna per tornar a posar els sentits en alerta, agafar la forca i sortir corrents... un diable no descansa, sino que crema eternament...

dijous, 14 d’octubre del 2010

Llistes electorals...


Sorgeixen els rumors, que poc a poc és van confirmant, ja tenim cares noves davant les llistes, buscant un lloc al poder, buscant una cadira, que sempre porta una responsabilitat molt gran, criteri, serietat, perquè molts veuen només una cosa, però jo crec fermament que l'interès a de ser un altre, el vetllar pel poble, per la gent que hi vivim, i fer-lo gran dia rere dia. Fer les coses bé, quin plaer a l'hora d'anar a dormir, quan t'estires sobre el llit i et sents plena, feliç, perquè ha passat un dia més a la teva vida, perquè l'has aprofitat, i perquè has fet el possible per millorar la vida a algú, no ho oblidem, cada persona que coneixem, cada acte que fem, és una possibilitat per millorar la vida a algú, i això hem d'aprofitar-ho.
M'ha sorprès enormement la cap de llista que sona per Alternativa, però m'ha sorprès gratament, espero que la llista estigui a l'alçada, perquè és més important les persones que venen darrera, que la de davant en sí, jo estudio cada llista, cada persona, cada interès, potser per això no acabo votant gairebé mai!!!
Comença el ball de bastons, i jo espero que hi hagi educació i respecte en les campanyes, perquè no he entès mai, de que serveixen els retrets, els insults, les amenaces, els errors del passat només han de servir per poder corregit-los en un futur, a mi me's igual, el que va fer Alternativa fa 10 anys, me's igual, el que va passar fa 15, sino que mirem que ha passat aquests últims 4 anys i fem el possible per millorar-ho, segurament el PSC, Transparència, i el Ferrero, han comès errors, que comencin a mirar i a estudiar per millorar, i que no caiguin en l'error de la supèrbia, perquè des de darrera, venen picant fort així que poseu-vos les piles tots.
No oblidem el PP, ni TxC, ni ERC ( a veure com és reestructura i si ha après dels seus errors), i naturalment CiU ( que tenen sempre molts vots assegurats), tinc moltes ganes de veure les llistes, siusplau que comenci el joc...

diumenge, 10 d’octubre del 2010

Anyada..


Torna a caure, finament, freda, sense avisar, pluja que arrossegarà les partícules que embruten l'atmosfera, però que em portarà una nostalgia, i farà que em quedi quieta darrera la finestra, observaré lentament, com les fulles despullen poc a poc els arbres, i els deixen tristos, preparant un hivern dur, paraigües que és mouen, torna la sensació de fred, tornem a girar el cicle, el most, ja és de nou al celler, llevats que comencen la feina, un altre vi sorgirà, i una nova anyada ja treu el cap. I mentre segueixo aquí, penso en la vida, i en quants hiverns veure arribar, quantes veremes faré, quantes anyades recordaré, i si em sento millor, perquè la meva és com el vi, sempre que tens una anyada bona, la recordes per sempre, i sent la qualificació d'excel·lent, per les condicions que van envoltar la vinya aquells dies, molts factors units, per donar algo únic, especial, irrepetible, i quan ho tens a les mans valorar-ho és tan complicat, que a vegades costa adonar-se, la meva vida també ha tingut collites extraordinàries, he tingut anyades per recordar sempre, i per això, mentre miro a través de la finestra, em sento tranquil·la i feliç, aquesta aigua, alimenta una terra que tard o d'hora tornarà a donar fruits, i de nou creixeran les fulles, que avui ens deixen, tornaran a brotar els ceps, i de nou una nova oportunitat per millorar les coses que no he fet bé, esforçar-me i lluitar perquè pugui calificar una anyada excel·lent, però sinó ho aconsegueixo no passa res, perserverància en la vida, i tot s'aconsegueix.