dijous, 22 d’abril del 2010

Sant Jordi... 2010


L'aire porta l'aroma floral d'un dia diferent, és un dia per gaudir, de les parades, del bullici al carrer, dels llibres, i del goig que fa la plaça plena de gent. M'agrada sentir el poble, i perquè saludo persones, que no veig fins festa major, per mi Sant Jordi, és un sant especial, possiblement perquè és el sant del meu germà, i això ja fa que m'agradi, però reconeixo que és bonic veure les parades, i admirar les roses, encara que segurament em fa molta més il·lusió un bon llibre, que una flor que és panseix dues setmanes després, té el seu punt romàntic, però es que a mi no me'l van posar...
Podria mirar una rosa, i trovar-li tants defectes que deixaria sense sentit aquest meravellós regal, però és que també seria capaç de admirar-la amb tanta intensitat, que em semblés la cosa més bonica del món, gran pararel·lisme de la vida, podem donar tantes visions, que és complicat escollir-ne una, i malgrat això sempre triem la més difícil. Podem punxar-nos amb una rosa moltissimes vegades, i oblidar que segueix tenint espines, i agafar-la un cop més, així sóm, cometem els errors una i una altre vegada, xoquem amb les mateixes pedres del camí, i mai ens parem a apartar-les perquè als altres no els passi, sino que el procurem fer més petit, i així disfrutem, veient com ensopega un altre, i un altre...
Perquè en els dies senyalats, s'acostumen a polititzar les festes, jo no crec en la política, només crec en un sentiment, en els meus sentiments, que em fan gaudir d'un dia que ha d'estar per sobre de tot, i envoltada de la gent que estimo, sense necessitat de regalar una rosa o un llibre, perquè tot i que és un detall bonic, jo em guio per les petites coses del dia a dia, i aquestes roses i aquests llibres me'ls regaleu vosaltres amb forma d'amor en la meva vida.
Passeu un bon dia de Sant Jordi... cadascú com el senti.