Possibles, impossibles... finals sense final...

Només la quietut impera, quan les fulles cauen, i els ceps queden despullats, final sense final d'un cicle que acaba, però que sense cap dubte tornarà a començar... res és per sempre, i quan penses que el dolor et pot véncer, et superes, i estableixes un nou límit dins de tu, perquè hi ha dies, que creus que les coses impossibles són possibles, perquè quan perds l'esperança, te'n adones, que la vinya torna a plorar, senyal inequívoc que tot torna a començar. Reconeixo que a vegades em perdo, perquè el dolor no fa mal, perquè el somriure no va lligat a la felicitat, perquè l'alegria no s'obté quan la busques, sinò quan menys l'esperes, perquè alló que t'oprimia, ara t'allivera, em perdo, perque tot i savent que les coses han de passar, no deixo de sorprende'm, un borro, treu una fulla, i per mi, ja és una festa. És curiós, aquest cep que l'he mirat tantes vegades, i mai l'havia vist així, i me'n adono, que no poso atenció a les petites coses que el diferencien, quantes vegades he parlat amb algú, i se m'han trencat els esquemes, al descobrir una persona nova davant de mi, una conversa casual que em porta a un món desconegut, a una personalitat amagada, sovint massa sensible per ser mostrada... perque camino, i moltes vegades per simple inèrcia, perquè no aixeco el cap per mirar la lluna, donant per fet, que impera com cada nit, i aquí està l'error del creure, que tot sempre és igual, que les coses que no s'han de lluitar, que no t'hi has d'esforçar, perquè veus impossible que les coses puguin passar, i quan aquests impossibles, és fan possibles en fan creure que és el final... sense adonar-nos, que els finals, no tenen final, que el raïm espera, perquè el cep pugui tornar a descansar...

Un principi de locura...

M'encanta quan veus que hi ha mar, on no veies les ones, quan veus el cel brillar, després d'una foscor accentuada, quan sents que ningú mor per ningú, perquè quan ets sents al límit, passes a un nou nivell. Em sento bé, davant d'algú que em transmet confiança, que em mira als ulls, que em parla, m'agrada conèixer les persones, perquè sovint em deixo arrossegar per una etiqueta equivocada, sense ni tan sols preguntar-me, si he donat una oportunitat. Viure més enllà dels límits de la lògica racional, on només les percepcions són vàlides, un món de mirades, de sentiments, un món irreal, on tot crema, diria, que molt aprop de l'infern...
Em deixo endur per unes paraules, que poques persones poden trobar-hi el sentit, on res és el que sembla, on tot pot trasnformar-se, en el que vols llegir...
Una nit serena, una lluna plena,un silenci neguitós, un pensament que frena un cor encongit, un mar en calma, una tempesta s'acosta alterant el seu esperit, remou les entranyes, un amor que queda en l'oblid, una tarda de pluja, un vidre entelat, un dit que dibuixa... un t'estimo queda gravat, un ocell que vola solitari, cap un destí llunyà, records que queden enrera, la dolçor del sucre, que el cafè amargament desfà...

Felicitat!

Fa temps, que no em surten les paraules, a vegades la inspiració ens deixa sense més, o potser és que han canviat les meves pautes, però sempre he sapigut, que per escriure necessitava un punt de tristesa, d'ofuscació, inclús un punt de ràbia, per escriure d'una tirada sense pensar, per deixar fluïr les coses del meu cor sense filtrar-les, sense ni tan sols pensar-les. Fa dies, que estic un punt per sobre de tot, amb una felicitat absoluta, tranquil·la, amb moltes ganes de disfrutar dels meus i de la companyia dels que sempre tinc aprop, de passar hores amb la meva familia, amb la meva parella a casa, gaudint de moments que esdevindran únics en un futur, pensant, reflexionant sobre tot el que he fet, sobre tot el que està per fer, tinc la sensació d'haver cremat les etapes de la vida, exactament com volia, la sensació de que casa cosa ha passat al seu temps, e inclús avui errors que em torturaven, em semblen les millors experiències, amb uns records que m'han fet madurar i créixer, i que guardo per sempre dins meu. Deixo enrere una època de festes, d'exàmens de sensacions que m'han omplert i m'han fet brillar els ulls, vaig marxar a l'agost de vacances a formentera, sentint-me diferent, gaudint per fi, d'una etapa nova, que ha desenvocat en un embaràs desitjat, estimat, volgut, il·lusionant, i ara desde dalt d'aquest pic, puc mirar amb calma el camí que poc a poc he hagut d'anar pujant, i en quantes vegades se'm feia tan feixuc, que volia girar-me i simplement tornar avall, volia sentir que era fàcil, tot i que el meu cor em deia, que abandonar mai ha estat en mi. He complert totes les etapes que me marcat, i de petita recordo aquell suro que penjava de la meva habitació on després d'una visita al saló del ensenyament penjava les dues carreres que pensava que mai faria, perquè no em creia capaç, i ni tant sols estava en el camí correcte, però mai les vaig treure, fins que la vida, m'hi va portar, i la satifacció de saber que has complert aquells objectius que et vas marcar un dia, és molt gran. La gran sort de la meva vida no ha estat mai, en el que he fet, o en el que no he fet, sinó en la gent que m'ha envoltat cada moment, sento que tinc el tresor més gran de món, i no he pogut sentir mai la soletat d'una persona que no sap cap on tirar, han aparegut persones màgiques a la meva vida, que se'ns dubte l'han canviat i modificat, que m'han fotut i una clatellada i m'han dit per aquí no, que han volat quan els he necessitat, i que sempre em demostren que estan a l'alçada, amor incondicial que mai sé si faig prou per tornar-lo i si ni tan sols el mereixo, però que faig el possible, per fer les coses bé, i no decepcionar ningú, lo únic imperdonable en aquesta vida, és fallar-li a qui t'ha regalat el seu millor somriure, però també la seva llàgrima més sincera.

I aquí estic amb un somriure, començant una nova etapa, i envoltada de tots vosaltres, caminant plegats superant dia a dia, superant cada repte, compartint cada il·lusió, abraçant les tristestes, i brindant per les alegries i és que com vaig sentir ahir, "la felicitat està a tot arreu, només l'hem de saber veure" seguim endavant, sempre endavant!