Seurem junts a taula, compartint rialles, aliens al temps que correrà sense preocupar-nos, alçarem la copa per brindar, llençant els desitjos anhelats en silenci, ens mirarem i sabrem que som on volem ser i que estem vivint un moment, que ja no torna. Seurem cadascun al nostre lloc, que tot i no fer-ho habitualment sabem exactament quin és, i mirarem la cadira buida d’aquells que ja no hi son i els enyorarem amb mes força que mai, rememorant les seves petites coses i els farem presents, revivint el seu record de nou, perquè l’enyorança un cop assumida la pèrdua, deixa entreveure les alegries amagades que han deixat petjada en nosaltres aquells que ja no hi son, els recordem entre somriures tímids amb alguna llàgrima melancolica, i es que la vida no ens dona treva, llàstima que a vegades ens adonem massa tard de tot... gaudiu del moment a taula, dels somriures i les mirades, de les bromes, de les converses, de les manies i d’aquelles coses que fan que cadascun de nosaltres sigui únic i especial, perquè un cop ens aixequem, el moment ja és passat, i no sabem si el tornarem a viure de nou... segurament ja serem persones diferents encara que el moment sembli igual, perquè l’evolució constant ens va canviant encara que no ho volguem, no triem quan canviem, però ho fem i es inevitable. Dieu t’estimo sense por, que estimar és una de les coses mes boniques que podem fer, estimeu sense necessitar, sense posseïr, estimeu de forma lliure i que fer-ho ja sigui la pròpia recompensa que les relacions quan son sanes, aporten el doble de felicitat. No estalvieu un brindis, una abraçada, un petó, un t’estimo a cau d’orella, una carícia o un somriure, doneu l’amor, perquè transmetre’l, farà sentir felicitat a la persona que el rep, i no hi ha res mes màgic que poder fer feliç a una altre persona, ni reis, ni tio, ni pare noel, les persones màgiques som nosaltres, i de nosaltres depen transmetre aquest sentiment...






Bon Nadal i Bones Festes!