Diria que hem sapigut mirar-nos de la manera necessària per veure’ns brillar enmig de tot, no se quin és el moment en que tot va canviar, perquè sincerament quan em vaig adonar, ja tenia l’hàbit de tu. Ets d’aquelles persones que agrada tenir aprop, amb un somriure i una actitud que fa les coses fàcils a qui t’envolta i que sap sobreposar-se per seguir donant el millor de si, encara que res, sigui com vols. És bonic veure aquestes connexions en les persones, saber que existeixen, sentir-les i adonar-se que no ho pots triar, que son elles les que et trien a tu, i al final no pretenc ser una prioritat a la teva vida, nomes algú que quan et faci falta pot estar al teu costat si ho necessites, que lo únic que vull es que sàpigues que tens algú amb qui parlar quan no trobis amb qui fer-ho, que no necessito res a canvi, que la vida és així de bonica, i de tant en tant, ens premia amb aquestes connexions que no necessiten anar  mes enllà, que no exigeixen, que senzillament hi són, i aprens, a estimar amb calma, te’n adones, que hi ha un tipus d’amor, que no demana explicacions, que no necessita tenir-te present, que hi ha algo que t’aporta seguretat, i no saps ni tan sols, que és. I fa dies que ho se, i cada cop se’m fa mes evident, i no necessito buscar moments per estar amb tu, perquè se, que sorgiran sols, no necessito escriure’t, sé que en el fons ens pensem i pensar-nos és el pas mes important de tots, sabem que estem allà, pero sense saber encara on col·locar-nos a la vida. Se que puc compartir el teu somriure o guardar-los per quan els necessitis, escoltar-te parlar de la vida, que puc agafar-te la mà per donar-te força, i que puc abraçar-te si ho necessites, se que hi puc ser, i que puc ensenyar-te una manera diferent de mirar les coses, no es ni millor ni pitjor que la teva, es tracta d’aire fresc, i l’aire sempre ens ajuda a respirar. Has estat un dels descobriments mes bonics d’aquest any, i la intuïció no m’acostuma a fallar mai, vull deixar fluir les coses de la forma tan bonica i espontània com ho estan fent, que gairebé sense adonar-nos, ens hem posat una a la vida de l’altre, sense ser-ne ni tan sols conscients, que cada vegada, hem anat fent mes per trobar-nos... 

“Enamórate de ti, de la vida.
Y luego de lo que tú quieras.”

Frida Kahlo