He sentit la pell freda, mentre les onades recorren els meus peus descalços, miro l’horitzó i puc veure un miratge de pau, la meva respiració es calmada, i se que en aquest moment, hi podria viure. La posta de sol està al caure, i comença a fer una mica de fred, et poso la jaqueta mentre t’abraço i noto un calfred recórrer el teu cos, vull parar el temps en aquest instant, acaronar-lo, i guardar per sempre aquest moment. Aixeco la mirada, i sento cremar la pell, m’acosto als teus llavis, i noto la sal com es va fonent, poc a poc, anem descobrint allò que tan hem desitjat i per fi, s’esvaeixen els dubtes, ara se, pel que vull lluitar. S’ha post el sol, i les llums dels pescadors il·luminen tímidament el moment, intercanviem somriures, i el temps, s’oblida de nosaltres, la complicitat fa que les hores se’ns en vagin sense adonar-nos, i la felicitat que sentim, que ara mateix no ho notem, la trobarem a faltar quan recordem aquest moment, perquè a vegades no som conscients del que estem vivint, fins que el cor, ens ho ensenya sense miraments...