Que passa quan els somnis es compleixen? Quan els acarones, els vius i no venen acompanyats de focs artificials i aquell moment que pensaves que seria màgic i únic passa una mica desapercebut, que inclús sents pena, per no sentir l’alegria desbordada. Processem les emocions en la calma, quan el nostre cos peta, quan la solitud ens dona la treva necessària per centrar-nos en tot allò que ens ha passat per alt, repasso els moments, les paraules i sobretot els silencis, però es tal l’intensitat que imprimeixes a la vida, que tinc la sensació constant, de que visc, però no dono per tot, i que ja ni tan sols, en la meva soledat, puc rebaixar les altes revolucions en les que les circumstàncies, ens obliguen a viure, es fa realitat un somni que arriba sense foc artificials però no per això, vull ser-ne menys conscient. On van a parar els somnis un cop els has acaronat? On son els desitjos que demanes a l’aire quan creus que ningú et sent? On queden aquelles nits sense poder aclucar l’ull imaginant el moment? Que és en realitat un somni? Un anhel? Un impossible? O algo tangible pel que ens falta valor? Arremangar-se, i passar pel camí enfangat enlloc de buscar una passarel·la, o de seure a esperar que la terra, s’assequi, fent mes fàcils les nostres passes, i a la vegada mes incomòdes amb el subconscient donant pel sac, dient que ja fa dies que hi podíem haver passat, que vagis a buscar el teu desig, però que siguis conscient que la lluna, no la pot tenir ningú, somia de tal forma, que no necessitis unes ulleres de realitat virtual per veure-ho, sigues conscient fins i tot en els somnis, perquè els impossibles son meravellosos, però els somnis tangibles son els que ens donaran la vida...