Sona la música a un volum considerable, rialles, crits, moments de disbauxa regats amb la manguera que els fa gaudir sense haver de pensar en res, moments de felicitat absoluta en la millor edad de la vida, aquella en que la teva gran preocupació es no tenir clar de quin gust demanar el gelat. Monitors que gaudeixen i fan gaudir, que contagien alegria, que transmeten felicitat, monitors, aquelles persones que per diverses raons decideixen treballar a l’estiu, persones que la resta de l’any tenen una vida, però que al Juliol es converteixen en aquelles persones imprescindibles per dur a terme el casal d’estiu, persones optimistes, empatiques, d’energia desbordant, responsables, amb la suficient generositat per compartir el seu temps de lleure, en fer coses pels demés, perquè a moltes, les trobes després a diferents entitats, esplais, i festes varies, persones compromeses amb la vida i amb el somriure, fent que la part de món que ens toca, sigui una mica millor. Monitors que ballen al ritme de la música, que curen ferides a base d’abraçades, que sense voler-ho, son exemple, dels que vindran mes tard. Amb una directora d’orquestra que sempre sap on es el seu lloc, que escolta, que actua, perquè tot l’engranatge funcioni a la perfecció, que hi ha coses millorables, naturalment, per això les persones estem en constant evolució, i a mes recordeu que ningú es perfecte, però mai, veiem els nostres propis errors. A mi m’agrada l’essència, que desprèn el casal, de fet, la pena que sento és no poder anar-hi jo, i que em facin dibuixar, i em mullin amb la manguera, i que em posin la música a tope, i que quan caigui, m’abracin i em dibuixin una cara contenta i que se’m passi tot...