Una copa de vi blanc fresca, i una bona conversa, no anhelo res, que una estona de calma, de sentir-nos la nostra veu, d’escoltar les reflexions a l’aire, de veure com podem debatre i sortir-ne enriquits. Bocins de tu que queden per sempre, paraules llençades que mai son a l’atzar, perquè la copa s’escalfa, quan els glaçons es desfan, però lo bonic de les paraules es que mai s’acaben, i les pauses, que formen part de la conversa es van integrant, perquè els silencis poden fer mes soroll que les paraules, però ben posats, creen complicitat. Es una nit d’estiu fresca, de somriures que s’intercanvien a la llunyania, d’avions que dibuixen esteles al cel, d’estrelles que brillen amb força al costat d’una lluna plena, que ens ilumina i ens fa màgic el moment...