I sense voler, vam entrar en aquella espiral d’intensitat, que ens esgotava l’energia, es va anar enterbolint tot,  i la il·lusió, s’esfumava al mateix ritme que ens exigíem mes. Sempre he pensat, que tu, vas ser el millor que li va poder passar, però reconeixo que a mi, em va costar gestionar la situació. Sempre he sentit una espècie de feeling amb tu, sempre que t’he trobat, se m’ha dibuixat un somriure, i encara que passéssim temps sense veure’ns, sempre, et retrobava amb il·lusió. La teva bondat, sempre per davant teu, amb aquesta calma que trasmets, feia que arribar al mati a veure’t, fos una estona de pau, enmig d’una batalla, que cada cop se’m feia mes dura, on cada vegada s’obrien mes fronts i on les forces cada cop les tenia mes dèbils. I si, vaig dubtar de tu, i allà, es va marcar un abans i un després, se que et vaig ferir intensament, i per molt que demanem perdó, hi ha ferides que necessiten el seu temps per sanar, vaig sentir com es trencava tot, i mentre recollia els trocets, feia que no me’n adonava, perquè la intensitat que seguíem vivint i no ens donava el temps ni l’espai necessari, per respirar i refer-nos, sabia que potser no tornaria a somriure al veure’t, perquè jo seguia enfada amb les situacions que vivíem, i la teva gestió d’elles, sense adonar-me, que no em posava al teu lloc i aquest egoïsme, ho enterbolia tot. No et negaré que tenia por de tenir-te de nou però també tenia por a no fer-ho, ets la millor en aquell espai, però amb la relació tocada, necessitàvem que el vent entres  i escombres tota la boira, i gairebé de nou puc tornar a somriure davant la teva mirada, i de nou sentir la calma que em transmets, sempre diuen que de les situacions se’n aprèn, i jo ja començo a aprendre com funciona i com funcionarà això, després de que aquesta setmana, un malentès, ho tornes a fer rebrotar tot, i tu, sense saber-ho, em vas ajudar a pendre la millor decisió, ja tenia una experiència a l’esquena, que no volia que es donés de nou. Sempre disposada a ajudar, mai tens un no per resposta, jo sé, que mai, m’he posat davant teu i t’he dit lo molt que ho sentia, se que he passat la pàgina i t’he deixat enrere, sense demanar-te perdó, ni agraït-te cada minut de paciència en la que vas respirar i em vas demostrar ser millor persona que jo, se que no t’he dit mai, lo molt que m’has ensenyat, i que amb el teu exemple present, ara acostumo a gestionar millor les coses, o almenys ho intento. Se que sempre he agraït i no he amagat mai, lo bona que ets en la teva feina, la passió que hi poses, i que ho dones tot per ells, però tinc la sensació de que vaig tancar la porta sense mirar enrere, sabent tot el que havia passat, i que mai, t’he dit, gràcies, per demostrar-me, que a la vida quan ens equivoquem, si que existeixen les noves oportunitats, que tornem a somriure al mirar-nos, i de nou, agraeixo, totes les lliçons que m’has donat, que espero que aquesta vegada, ho sàpiga fer millor que abans...