I quan tot es complica, quan penses que tu ja no arribes a mes, apareix el seu somriure i el seu saber fer, per calmar-ho tot, jo no se, com podrem agraïr el que fas per ell, que va mes enllà de tot, es pur amor, i d’això, anem molt necessitats, en un món, que poques vegades, es para a escoltar els crits d’ajuda, i que es mes fàcil, posar el peu al coll i fer que no ho estàs escoltant. Heu creat una relació única, la vostra, que heu construït a base d’estar junts, de mirar-vos, d’intercanviar, de sentir-se respectat enlloc de jutjat, de trobar en tu, la calma enmig de la tempesta, de ser aquell port segur, que val la pena parar-se per refer-se, parlar de tu, es veure com se li ilumina la mirada, i en silenci, l’escolto i li reforço aquest sentiment, no hi ha res mes bonic, que quan estimes sense mesura, com fas sempre tu, la persona que tens davant, t’entengui i et correspongui de la mateixa manera. Faig un pas enrere, jo no vull entrar en aquesta relació, no la vull modificar, esteu vivint algo tan bonic, tan vostre, que tu sempre  recordaras la felicitat d’aprendre amb una persona que t’enten i que t’ajuda sense que ni tan sols tu, en siguis conscient la meitat de vegades i al final d’això estem fets les persones, de bocins de totes les experiències viscudes, i ella, amb la seva forma de ser, quedarà impregnada en tu, perquè també, estàs creixent de la seva mà, i junts, aprendreu a mirar els obstacles d’una altre manera, i veuràs que quan tens algú que t’impulsa , aquests deixen de ser alts. Em fa pena, que no te’n adonis, en quin entorn tan bonic estàs vivint ara mateix, on tothom, fa el possible perquè et sentis bé, i sento que sempre se m’escolta, no només t’ajuden a tu, també ho fan amb mi, i això em permet, alliberar una mica el pes, que arrossego sempre, i que aquelles miratges que et jutgen, les pugui anar combatent sense deixar-me vèncer, encara que a vegades fallo i se que no estic a l’alçada del que necessites, no deixo d’intentar-ho. Sempre he pensat que quan la família i l’escola van de la mà, es crea el binomi perfecte, al cap i a la fi, quan les batalles es comparteixen la força és mes gran i com mes punts de vista, mes enriquiment per totes, la riquesa d’opinions ens ajuda a ampliar els punts de vista, i el que nosaltres no veiem, potser ho veuen els demés, no ens hem de pendre com un atac un punt de vista de diferent perquè no hi ha ajuda ni demostració de respecte mes gran, que algú que veu que t’estas equivocant, es quedi al teu costat per dir-t’ho i donar-te la mà per ajudar-te, i es normal tenir por, es normal la desconfiança, però quan estem perduts, caminar sense sentit, sempre es el pitjor que poden fer. I amb l’esforç de totes les persones que t’envolten, hem creat aquell entorn segur, que tanta tranquil·litat et dona, per seguir creixent en confiança, entre cotó, però amb fermesa i decisió, perquè a l’equilibri de la vida, tan important es que et diguin quan fas les coses bé, com quan les fas malament, perquè les fas, ningú està exent de cometre errors, però la nostra actitud davant d’ells, és el que determinarà l’aprenentatge adquirit, i és l’experiència que ens servirà, i acumularem per gestionar les situacions cada vegada millor, busca sempre allò que et fa feliç, segueix el teu instint, perquè com diu el Kilian “l’instint te a veure amb la llibertat i la llibertat amb la felicitat, perquè la vida sense buscar estar contents, no te sentit”.