A petits instants del temps desitjaria que fossis estàndard, sense aquesta intensitat ni aquesta manera de viure les coses, però després se que t’estimo per ser com ets, per ser tu, i no voldria canviar-te per cap altre, el problema recau en la forma de mirar les coses, perquè a vegades m’agradaria sobreprotegir-te d’aquestes mirades que et jutjen, d’aquestes mirades que no coneixen les tantes coses bones que tens dins teu, i m’agradaria que fossis invisible, per evitar-te aquests moments. Creixem en un món on comparar és inevitable, perquè sempre hem de ser tots iguals, el que sobresurt es jutjat i etiquetat i tot que, ser un mateix es el millor que pots ser a la vida, el camí mai és fàcil. Sortir-se de l’estàndard es ser constament jutjat, quan no vols cantar, quan no vols anar d’excursió, quan no vols recitar el poema davant de tothom, tothom pregunta, tothom opina i conseqüentment tothom té la solució, quan aquesta es mes simple i evident, respectar, respectar les teves decisions, entendre-les, tot i que a vegades, no t’amagaré, que em fa pena que et perdis certes coses i dubto si haig de donar-te tan de marge, o enfadar-me amb mi mateixa perquè no se acompanyar-te tot lo bé que voldria. Vull escoltar els teus silencis, i sentir tot allò que m’hagis de dir, tenir una paciència infinita, que no em desbordi aquesta energia, que molts cops fa trontollar els meus pilars, aprendre a respirar, a viure quan tu rius, desfer tot el camí caminat i refer-lo de nou, reinventar-me per adaptar-me a tu, deixar els meus perjudicis, les meves pors i viure’t plenament, que pugui ser les teves ales quan ho necessitis, no aquella que les talla i no et deixa volar. No vull sentir vergonya davant una decisió teva, vull ser forta i valenta, perquè si t’equivoques et puguis arrepenjar, vull tenir la maduresa suficient per mantenir-me ferma quan tu necessitis la mà, però també, per deixar trepitjar les teves pròpies passes sense voler-les posseïr, vull acompanyar-te sense influenciar els teus pensaments, que siguis lliure de decidir, que fallare moltes vegades mentre aprenc a acompanyar-te però es que tot això, també es nou per mi...