Posar límits, al final, la vida es basa en això, has de posar límits quan et vols fer respectar, quan vols ser feliç, quan no et vols deixar arrossegar, has de posar límits quan estàs menjant, quan estàs bevent, quan dorms, has de posar límits als demés, i has de respectar els límits dels altres, has de conviure en societat, i sota els límits que estableixen ser mínimament civilitzats, tot son límits, això si, les frases motivadores sempre parlen de superar-los, i depen com t’ho miris, es contraproduent el voler buscar sempre mes del que ja fem, del que ja tenim, del que podem sentir, del que volem i podem suportar. Diuen alguns que les limitacions ens les posem nosaltres mateixos, i es cert, però no ho veig gens malament, tots hem de saber on estan els nostres límits, encara que posar-los als demés no es tan senzill, sobretot si parlem des-de la mapaternitat, a vegades quan son petits dius, el límit, es fer-se mal, quan el deixes escalar un arbre, quan el deixes allunyar-se de tu, però i quan li dones llibertat per anar sol a l’escola, quan confies en que surtin una estona sols amb els amics, establir límits es complicadíssim, i es complica encara mes a mida que van creixent. Sempre desde fora sembla senzill veure on son els límits del demés, sempre es mes fàcil parlar dels altres que de nosaltres mateixos i es que els errors son una putada perquè els veus a posteriori, i ets l’única que ho veu així, mentre tots els demés els segueixen en directe, i van esperant el moment estelar d’entrar amb aquella frase del ja t’ho deia, que fa sempre tanta ràbia, o el... com es que no ho veies? I et quedes amb la cara de póker en la que no saps si riure o plorar. Equivocar-nos es una putada, perquè a part de sentir-te malament, et sents immensament tonta, i son sensacions que ens resten molta energia, i que no es gens agradable sentir-les, costa tornar a arrencar, hi ha moments que enlloc de sermons necessites una abraçada, però per desgràcia hem perdut el bonic i necessari costum d’abraçar, ara si t’abracen es per robar-te la cartera. L’equilibri es el balanç mes necessari del dia, creure que no plou sempre, ni que tampoc ho farà mai, necessitem l’equilibri per mantenir la cordura, per no deixar-nos arrossegar, per tenir el cap seré, i poder gaudir de les coses, perquè al final la diferència entre el verí i el plaer, està en la dosi.