I ha sigut una de les millors entrades d’any que recordo, no es com aquelles entrades d’any banyades entre cava i gintonics, amb somriures desfrenats, i balls si calia, sobre la barra, tampoc era d’aquelles nits d’haver de tornar a casa caminant, que eren tan o mes divertides que la nit mateixa, era una nit, que es presentava en calma, amb una festa a casa en família, però que aviat va començar a prometre... el sofà era l’escenari perfecte per ballar com si no hi hagués de demà, la música a un volum d’aquells que o t’agrada molt, o es insuportable, i confeti i serpentines que decoraven cada racó de la casa. Potser sona a tòpic dir que ara tot es millor, però es que es tan cert que fins que no hi ets, no ho pots veure. Amb els vostres somriures ompliu els espais buits que poguessin quedar, sense ni ser conscient de que hi eren, perquè quan no trobes a faltar res ni ningú, es que ho tens tot, i hem entrat l’any per la porta gran, tenin-t’ho tot, tenint-nos a nosaltres. Cada cop sóc mes conscient que allò que queda escrit es allò que perdura, perquè la memòria ens juga males passades, i aquestes paraules sempre les trobareu quan les necessiteu, com els àlbums de fotos, que em donen feina, però ha acabant sent una de les millors coses que es pot fer, tenir sempre a l’abast els moments que ens van marcant la vida, perquè els pogueu mirar sempre que ho vulgueu. Ser feliç amb el que tens, al final tot això tan simple, que ho hem de complicar per acabar d’entendre-ho bé, que la pau arriba quan el lloc on desitges estar, hi ets, que amb qui ho desitges compartir, hi son, que sents que respirar, es un gest tan bonic que t’ajuda a agafar aire, després de riure, que en el nostre petit món, hem construït la galàxia mes meravellosa, potser no serà la que brillarà mes ni serà la mes gran però es la nostra, i això és lo mes important, apreneu a mirar endins enlloc de cap a fora, fixeu-vos en allò que als altres els passa desapercebut, tan de bo, poguéssiu mirar-vos amb els ulls que ho faig jo, perquè veiessiu les coses tan boniques que transmeteu sense ni tan sols adonar-vos. Que comença un any nou, ple de propòsits que no penso complir ni de broma, però que m’agrada imaginar-los, un any, de canvis, molts canvis, però que junts, els ballarem agafats de la mà...