Jo vull córrer darrera les bombolles de sabó, i que la meva única il·lusió sigui explotar-les abans que ho aconsegueixi algú, jo vull deixar-me arrossegar per les onades, després d’haver-les saltat com si no hi hagués demà, jo vull que m’agafin de la mà mentre distreta camino mirant tot allò que està al meu avast, vull pujar al tobogan i ser la capitana del vaixell pirata mes temible del món, vull retrobar la inocència que em feia creure que un ratolí estava interessat a comprar-me les dents, o que un tronc cagada coses, o que els camells que portaven els reis, bevien al balcó tot el que els deixaven els nens. Vull fer-me petita enlloc de créixer i vull tornar a gaudir cada segon d’infantesa, on quan somreies era fer-ho de cor, on quan ploraves, s’acabava el món, vull tornar a sentir-me petita i créixer de nou, amb l’experiència viscuda com a aprenentatge i canviar tot allò que encara em remou... vull sentir com tornes a cridar el meu nom, gaudir de vosaltres que ja no hi sou, les estones que vam compartir, que han quedat glaçades, vull tornar a sentir la teva olor impregnar la meva pell quan m’abraçaves, vull somriure i que m’estigueu mirant, amb aquells ulls arrugats i aquella pell maltractada pels anys, vull reviure l’aroma que sentia quan entrava a casa vostra i sabia que aquell era exactament el lloc que volia estar, no vull enyorar-vos per posar-me trista, vull recordar-vos per poder somriure, cada persona que conviu amb tu, deixa l’essència marcada a la pell, amb el vi atrapem els moments i les sensacions que envolten aquells que l’estan fent, com quan obro cava, i et recordo a tu, amb la copa a la mà, brindant per un dia mes, que no hi ha ocasió mes bonica que celebrar que pots obrir el tap tu mateix, i es queden a l’aire tantes paraules i emocions, tantes sensacions viscudes, tants records, que es remouen dins teu, a mida que vas creixent i vas ocupant el lloc, d’aquells que fa temps van partir, pujant un nivell mes...