Hi ha relacions que comencen amb mal peu, i te’n adones, però sembla impossible canviar la dinàmica. Som éssers passionals disfrassats de racionals i no sempre entrem en raó, no acabem d’entendre el que es, però sabem del cert, que no tenim química, el feeling, es algo que si hi és, es nota, i quan no apareix, no podem invocar-lo. Només amb un hola inicial, pots preveure moltes coses entre dues persones que es veuen per primera vegada, només tenim una oportunitat de causar una primera impressió, i encara que a vegades, si mantens la relació aquesta canvia, quan les relacions son esporàdiques, es converteix en una peça clau, el teu jo interior parla mes fort que mai, i amb un hola i una mirada, ja saps que la relació està condemnada al fracàs, et poses a la defensiva, o dit d’una altre manera, cada paraula que et diuen sembla un atac, et sents jutjada quan potser no ho estan fent, però tens els sentits en alerta, tu quedes com una estúpida, borde o repel·lent, a la vegada que et quedes amb la sensació, de no haver entès el que has fet malament. I a vegades apareixen aquelles persones que ho fan tot fàcil, que encara no t’has mirat i ja se t’escapa un somriure, gent que et fa sentir bé i notes com et vas relaxant, el feeling que sorgeix i et convida a obrir-te, i tot flueix d’una manera molt cordial, marxant amb la sensació de que ha passat el temps volant... i també et trobes amb gent enfadada amb el món, que carreguen contra tu, i sense entendre res, busques explicacions i penses D’imbècils n’hi ha el món ple, obviem que ens manen les sensacions, i les emocions encara que no volguem, que no podem controlar-ho tot, que el feeling sorgeix, que se’t dibuixi un somriure quan no toca o que caigui una llàgrima, quan es lo últim que vols, que estiguis davant d’algú intentant entendre el que està passant, enlloc d’acceptar que el món divers es genial, i que no hem de portar-nos bé amb tothom, que això ens faria gastar massa energia i tampoc ens portaria enlloc...