diumenge, 2 de setembre del 2018

Sento a dins l’incertesa que em provoca el nou curs, els nervis del primer dia, de trobar-me cara a cara amb la/el profe dels meus fills, ganes de percebre les sensacions de mirar-nos, de saber qui formarà part del nostre equip, junts, haurem de superar l’any acadèmic, anant a una, ell/ella ens donarà les bases, i deixarem que volis fins on tu vulguis arribar, nosaltres no volem marcar l’alçada, però si volem interferir en l’actitud, transmetre’t les nostres ganes d’ajudar-te, que la nostra experiència et serveixi de guia, seguint el teu propi instint, no volem dir-te com has de fer les coses, però podem treballar junts, les pautes per fer-les, donant i rebent, intercanviant lo mes preuat de nosaltres, les nostres pròpies idees, la nostra manera de fer, i deixarem impregnada la nostra essència cada pas que avancem. Aprendre jugant, descobrint el món a través d’una escola cada cop mes viva, d’una escola que va ramificant les seves branques, que fa partícep la família, l’entorn, fins i tot, allò que semblava insignificant passa a formar-ne part, perquè l’escola som tots, i tots podem ser mestres en alguna cosa, cadascú al seu lloc, té moltes coses a oferir. Motivar-te, perquè entris amb un somriure, i que a dins trobis el motius per seguir feliç, un equip imparable que ha de treballar a una, perquè l’engranatge no s’aturi, i les coses s’acabin perdent. Que no t’aturi la por, serà un lloc nou on trobaràs molts companys de viatge, on aprendràs a conviure, a tenir paciència a saber esperar, a compartir el protagonisme, i entendràs que el món no gira al teu voltant, es important saber-ho i tenir-ho clar, perquè no passa res, només es qüestió de trobar el lloc que et faci sentir còmode, i allà podràs buscar la teva felicitat. Hi haurà moments durs, que no t’agradaran, la rutina cansa, i no sempre tot el s’ha de fer ve de gust, però es que la vida es així, ja aniràs veient que tot es un equilibri, que hi ha dies que et semblen increïbles i n’hi ha que son una merda, parlant molt clar, però com les persones, que unes arriben per completar-te la vida i altres si poden, no paren de donar pel cul i les has d’engegar, també es important aprendre-ho, que la salut mental s’ha de cuidar. Ganes de mirar als ulls a la teva Profe, i començar a jugar, es temps de joc, compartim equip, objectius, es important recordar-ho, perquè encara que no tinguem el mateix estil de joc, l’objectiu, l’hem de tenir clar, que tu creixis aprenent amb il·lusió, amb empatia, assertivitat, i ganes de jugar!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada