Et converteixes en mare i passes a ser la persona que ha de protegir la por de l’obscuritat, la que ha de treure el bitxo que corre per terra, la que ha d’abraçar quan ploren sense consol, la que pren paciència i respon moltíssims cops que ja estem arribant, la que explica el conte, la que acarona, la que fa el massatge quan tot et fa mal, la que et desperta al mati amb un somriure, la que ja no pot allargar 5 min més, la que té les preocupacions, els dubtes, la por, la que et mira, i et demana, una estona de calma. Ets mare, i sents la gran responsabilitat a l’esquena, però per sort, també tinc el plaer de ser filla, i em deixo mimar, com quan era bebè, perquè les teves mans segueixen calmant les meves ferides, els teus petons segueixen sent els mes especials, perquè em faig petita a la teva falda, perquè m’encanta que m’acaronis el cap mentre tanco els ulls i penso que no han passat 40 anys. Segueixo sentint la tendresa de la infància, sóc filla i mare a la vegada, quina sensació tan gran saber que quan no pots mes, les teves mans em poden calmar. Quina etapa tan bonica, poder-te disfrutar a cada instant, veure l’amor d’àvia- nets, encara mes especial, sentir-te cantar de nou les cançons que em cantaves, veure’t jugar de nou i brillar la teva mirada, tot tan íntim i personal que el temps havia congelat al meu interior, de nou els records d’infantesa, m’atrapen, m’estiro, t’abraço, se que he crescut, perquè veig els nens aprop, però les teves mans, em diuen que no, que una mare, sempre et sap calmar, i rodejar-te d’amor, perquè els teus petons curen, les teves mans son refugi, les teves abraçades donen vida, la teva escalfor em fa somriure, al teu costat sempre s’està bé, ho disfruten ells ara, i jo els hi dic amb orgull, eh que es la meva mama, la vostra sóc jo, que no se si calmen tant les meves mans com les seves, però us tinc devoció.