Son les 2 del matí i aquí estem, intentant mantenir-te una mica mes al llit, estàs radiant, pensant en els regals no pots dormir, compartim la màgia de la nit de reis, que bonic el moment, fa temps carinyo que jo estava al teu lloc i la meva mare em calmava, em recomfortava, se exactament els nervis que sents, la il·lusió que no et deixa dormir, i aquí estic al teu costat compartint la nit mes màgica de l’any, compartint somriures neguitosos, parlant de si els reis trobaran la casa, si hauran posat el nom al regal, estàs tan radiant, que m’encatanria poder parar el temps i que et veiéssis amb aquesta inocència, que la conservessis, quina màgia tan espectacular, fer-se gran es adonar-se, que la màgia realment es pot viure, es pot tocar i es pot sentir a través dels teus ulls. Fan tic tac unes hores que mai acaben de passar, el somriure neguitós se t’escapa, no se realment com redirigir el moment, així que simplement deixo que flueixi, i se que amb el pas de les hores i ben entrada la nit, acabaràs rendit, el problema, es que em sembla que jo també :)
Saps, revivint aquests moments en tu, venen a la memòria els meus, i somric pensant en lo poc conscient que ets ara mateix, de que estàs vivint els moments que et faran somriure l’endemà, deu ser la única ventatge de fer-se gran, el saber, que aquests moments, marquen l’ànima, i que aquests records perduren sempre dins nostre, perquè estic parlant amb tu i amb mi mateixa a la vegada, perquè em resonen les paraules de la meva mare dins meu, i sense voler-ho son les mateixes que t’estic dient a tu, cada petjada que hem caminat, ens ha marcat profundament l’ànima, per això, es tan important educar en el respecte i en l’exemple, perquè els teus records bonics l’endemà mai ningú te’ls podrà pendre, mai els podràs trobar a faltar, de nosaltres depen, crear la màgia, de nosaltres depen, que et sentis estimat, a cada instant de la teva vida, l’autoestima, es algo, que es forja dia rere dia, per això es important no defallir mai, per molt dur que sigui el camí. Un soroll, inesperat et fa obrir els ulls com plats, estan aquí, t’acarono, no carinyo, intenta dormir, si tanques els ulls, la son vindrà a trobar-te... i jo seguiré aquí al teu costat, respirant la màgia, de les espurnes que desprenen la teva pell... nit de reis, nit eterna a l’ànima dels records...