Em demanes, que es per mi la felicitat, i m’escoltes atentament en silenci, com si la resposta fos tan fàcil, somriure potser? Sentir-te bé? Tenir allò que anheles? Sentir-te realitzada? Sentir-te valorada? Un conjunt d’emocions i sentiments que no tenen cabuda a cap classificació? Ansiosos per etiquetar-ho tot, necessitem classificar les emocions com qui etiqueta la roba, necessitem conèixer que té un nom allò que ens passa, necessitem encasillar-nos en algun lloc per sentir-nos tranquils i segurs, per aferrar-nos a qualsevol cosa que encara que no floti, i ens doni la falsa sensació de seguretat. Que es la felicitat? Allò que anhelem tota la vida i no acabem de trobar mai, perquè la felicitat no la podem tocar, no la podem comprar, només la podem sentir, i sempre ens adonem mes tard que la teníem, pensem que bonic ha sigut, que bé m’he sentit, però anem tard, ha passat, i tornem a capficar-nos seguint un ritme que mai ens deixa descansar... un moment etern d’emoció descontrolada sense etiquetar, sentir allò que et descol·loca, que et fa por per no saber dominar, allò que t’arrossega, t’atrapa i et porta a un estat d’exitació on es impossible pensar, sents una música que gairebé ningú escolta, tens una energia desbordant que no s’entén, el món va massa a poc a poc, per lo ràpid que passa el temps, es com quan acceleres sense preocupar-te de com frenaras, es aquell punt d’escoltar-te sabent que no t’estas fent massa cas, es aquell moment en que estàs a l’aire quan saltes de cap desde la punta del vaixell, quan has saltat de l’avió i no has obert el paracaigudes, quan no pots ni vols tornar enrere, quan l’adrenalina marca el ritme del teu pols, quan les emocions s’encarreguen de gestionar-ho tot, que es la felicitat dius? La tranquil·litat, d’estar obert a tot, d’estar preparat per sentir, d’obrir la teva ment i acceptar nous reptes, la fermesa de mirar mes enllà dels ulls dels altres, del compartir sense por, d’estar disposat a arriscar, de saber que et tens a tu mateixa, que mai estàs sola, que la felicitat no l’has de perseguir, però si has d’obrir els ulls i estar alerta per poder-la sentir, que passa com una brisa suau en un dia d’estiu, que saps que reconforta però no la pots abraçar, que la pots sentir però no la pots atrapar, que la pots gaudir però no la pots posseïr, la felicitat està a tot arreu, i a petites dosis l’aniràs sentint, no esperis grans coses, ni focs artificials, no deixis passar moments seguint l’estel que brilla mes del cel, agafa petits moments de felicitat i ves-los guardant dins teu això, et donarà la vida...