Avui he anat a la rua de Carnestoltes de l’escola del meu fill, fan un petit recorregut, on els nens i nenes mostren les disfresses que han preparat a l’escola, i surten a lluir-les perquè els pares, les poguem veure. S’acosten èpoques de preinscripcions, i encara alguna cosa es remou dins meu, veig dia rere dia al grup, la preocupació d’escollir bé l’escola, de triar el millor projecte educatiu pels nostres fills, cerquem informació, anem a les portes obertes, fem mil preguntes, i finalment escollim, sense tenir en compte, que l’atzar és determinant, i no hauria de ser-ho, però ho és, surt el número de tall, i les teves il·lusions es veuen truncades per l’atzar, i de sobte, vas a parar a aquella escola que no havies escollit i se t’encongeix el cor, tant buscar, perquè després, en un minut canvii tot. Però quan et relaxes, i comences a pensar, intentes buscar les coses bones, perquè si mires les coses amb bons ulls, ells les veuran del mateix color que tu, fer èmfasi en allò que ens encanta, i intentar canviar el que no, involucrar-nos, i fer-nos nostra l’escola, perquè desde el moment que el número de tall marca l’inici del partit, som un equip, i en un equip sempre hi ha una estrella, però també n’hi ha que brillen menys i son totalment necessaris, hem de saber quin es el nostre lloc, i que podem aportar, hem de transmetre la passió i la il·lusió, perquè al nostre voltant la rebin i s’involucrin amb nosaltres, avui he vist brillar els teus ulls, a la rua, entre la música i la gent i un flaix, m’ha vingut a la ment, no estem a l’escola que un dia vam triar, però si estem a l’escola que ara volem estar, i estic agraïda de la sort que hem tingut, de la gestió dels conflictes que sorgeixen, de que t’escoltin, de que tinguin en compte els teus sentiments, aquella part emocional tant important en les persones, que surtis cada dia amb un somriure, que et sentis estimat, i valorat, que cada persona de la que parles, sigui amb aquesta passió que hi poses en tot, que estem jugant un partit que no sempre ens va de cara, però amb l’equipas que tenim, mai ens anirà d’esquena, perquè tu ja saps, que qui fa el pot, que si poses il·lusió, que sinó es perden les ganes, en qualsevol moment, podem donar la volta al marcador, la música sona, i la Carme balla, i l’energia que desprèn, aquest somriure intens, ens contagia, que ballem la mateixa música, i això és el que em fa tan feliç ara...


Tothom que recorda la seva pròpia educació recorda els mestres, no els mètodes o les tècniques. El mestre és el cor del sistema educatiu.
Sidney Hook