Deu ser la tranquil·litat d’estar bé amb si mateix, el que es projecta transmetent calma i serenitat en els altres, perquè fa dies que recullo aquest feedback positiu que m’arriba, que m’omple, que em fa sentir bé. Fer-te lloc, i sentir com els demés t’incorporen a la seva vida, notar com van creixent aquests llaços, com l’amistat sorgeix d’aquesta forma tan divina, com algú pot arrencar-te un somriure amb dues paraules, vas sentint la complicitat, i aquells pensaments que semblen exclusivament teus, te’ls trobes de cara, expressats per altres persones, feeling, sentir-te aprop per molt lluny que estiguis, i sorgeix aquella sensació, de que sempre has estat aquí, i fa molt temps que et conegui, segurament, em costa obrir-me, expressar-me i sempre intento amagar-me, sota la carcassa que em protegeix, d’un món sovint massa cruel, una carcassa que em dona seguretat, i que m’ajuda a relaxar-me, allà on no cal filtrar el que estàs sentint, allà on no cal amagar-se de res. I sense adonar-te cada cop vas compartint mes, i tens ganes de seure, de fer un cafè, de conèixer aquelles persones, que et transmeten l’energia positiva que t’arriba, i que t’empeny, ganes de donar una abraçada, en una sensació tant extranya, de no saber, si puc dir-ho en veu alta, si una amistat pot sorgir així, en una espurna que es creua, i es forma l’estrella a l’univers, que a vegades la vida no té sentit, i no cal buscar-li, que a moments som massa racionals, i massa porucs, per reconèixer que necessitem un cafè, i una estona de mirar-nos, i somriure, compartint moments, perquè així ho sentim i ho necessitem, que no calen explicacions, que quan algú et mira i et fa sentir bé, val la pena, no deixem passar-ho, que la vida, només dura un moment...




Inevitablemente todos proyectamos algo hacia los demás.
Cuando se consigue la luz adecuada para brillar, nace un momento imparable.

Vanesa Martín