dissabte, 17 de febrer del 2018

No puc posar-te en una bombolla, i allunyar-te de totes aquelles coses dolentes que ens envolten dia rere dia, només puc protegir-te donant les eines necessàries perquè creixis fort i seré, segur de tu mateix, perquè ningú et faci dubtar, del que ets. Meravellós per dins i per fora amb una energia desbordant, que no tothom pot entendre, ni assimilar, no pateixis, no tothom entendrà sempre la teva forma de ser, ni agradaras a tothom, és impossible, allunya’t d’aquells que et fereixin amb la mirada, que busquin fer-te mal amb paraules buides de sentit, centra’t en aquells que veuen de tu lo positiu, no dubtis mai de tu, ets fantàstic, però viuràs en un món, on no tothom està disposat a deixar-te viure en pau, has de saber, que sempre hi haurà algú que et tindrà enveja, que sempre trobaràs algú intolerant, algú que no accepta que per sentir-se be no cal trepitjar els altres, sempre trobaràs gent que no val la pena perdre ni un segon al seu costat, però has de saber reconeixe’ls, saber que hi son, perquè puguis evitar-los i allunyar-los del teu costat. Busca on regni la tolerància i el respecte, on hi hagi empatia, sabràs que hi ets, perquè algú sense parlar-te et farà somriure i sentit bé, quan algú et miri als ulls, per dir-te coses boniques, o corregir-te sense haver-te de fer sentir malament... la vida és cert, està plena de gilipolles, però també de gent, que et farà tremolar d’emoció, i per això val la pena caminar amb pas ferm i ser convincent amb les teves decisions, que la seguretat d’un mateix, crea una aurèola de protecció, trepitja fort i aparta sense mirar enrere aquells que careixen de cor...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada