L’ampolla s’ha buidat entre somriures i moments de silenci, s’ha omplert de les nostres sensacions, de les emocions contingudes, del moment robat al temps, queda en l’aire aquell aroma que tan m’agrada, aquell moment en que sembla q ets conscient de tot, i responsable de res, aquell moment que la vida et regala una estona de cel, aquell moment de silenci entre mirades, en una nit fosca, que l’espelma que la ilumina es va fonent, conversa pausada, entre copes i formatge, mentre el Syrah es va escalfant, que fàcil es veu la vida a vegades, quan tens algú que brilla tan, al teu costat... m’agrada parlar de tot i de res, m’agrada una bona conversa mentre la nit s’allarga, sense mirar l’hora deixar fluir el temps, que el moment es aquí i es ara, ens hem trobat, i aquest instant es el que compta, que tenir-te al costat em fa sentir bé, es despullen les ànimes, i obrim les portes de l’infern, que a mi l’escalfor em dona el caliu necessari per volar entre la gent, deixem de banda els modals i el quedar bé, que de cara a la galeria tots tenim una vida, i de portes endins, te’n adones que l’infern es ple, qui sap realment el que sentim a dins, mai ens acabem de conèixer, perquè els pensament mes potents t’assalten de matinada, i t’agafen a contracorrent, que quan apaguem el llum i ens trobem amb nosaltres, tot es fa mes evident, les nostres carències i les nostres alegries queden al descobert, apareixen les nostres pors, i lliurem una batalla, que ens podem deixar vèncer en cap moment, que hem de conquistar amb la punta de la llança les ganes d’estimar-nos i de sentir-nos bé, que hem de treure el valor per imposar-nos, i saber el que volem... i de sobte em preguntes que penses, i somric per dir res, tot bé... mentre agafo la copa, suspiro fons, i dil·lueixo els meus pensaments...