No us ha passat mai, que us agradaria conèixer mes a fons a algú i no trobes la manera d’acostar-te? No, no parlo de sexe, parlo d’amistat, de pendre algo amb algú sense que la intenció arribi mes enllà que somriure una estona i sentir-se bé, com comença l’amistat? En quin moment la vida ens creua amb algú i ens anima a compartir les nostres estones? Amb el ciment de l’afinitat construïm les nostres amistats, aquelles que ens van acompanyat al llarg dels dies, amistats que van apareixent a mida que la vida va avançant, compartint moments que marquen un abans i un després perquè construïm records conjunts i perquè al final, les vides van pararel·les, segons a quina etapa ens trobem, aquesta afinitat ens uneix i ens anima a compartir-la fent-la mes bonica, mes plaent, som éssers socials per naturalesa, i tendim a sentir-nos millor quan estem acompanyades. Mirar a algú, i veure que veu les coses gairebé de la mateixa manera que tu, i les que no veu igual, te les ensenya com les veu, perquè tu, puguis ampliar la teva mirada i entendre-la, perquè no significa, estar d’acord amb tot, però si respectar-ho, algú amb qui pots parlar les coses, aquelles que t’agraden i les que no, i saps que no t’has de posar a la defensiva per fer-ho, perquè en cap moment, et sentiràs atacada. Anar juntes per la vida, caminant els dies, fent-los mes agradables, saber que tens un suport per seure quan et faci falta, una mirada objectiva per quan la necessitis, una abraçada i un mocador per aixugar-te les llàgrimes, una mirada crítica, que et toqui la fibra, quan ningú vol fer-ho, a vegades no entenem perquè les persones que ens estimen ens diuen coses que fereixen, però es que realment ens estan demostrant l’amor que senten, et donen la oportunitat de canviar, de convertir en aprenentatge allò que estem errant, ens posem a la defensiva i ens ho prenem com un atac, però no hi ha amor mes gran que quedar-se al costat d’algú i dir-li, eh que t’estas equivocant, perquè quan algú t’importa es quan pateixes que es pugui fer mal. I et veig de lluny, i se que podria seure a la mateixa taula i que parlaríem el mateix idioma, i que em desperta curiositat el sentir que podria però segueixo sense veure el camí per fer-ho, que a vegades els astres no s’alinien lo suficient, o també hem d’acceptar que no sempre els sentiments son recíprocs, perquè no totes sabem projectar ni rebre les sensacions que volem, i ens pots sorprendre la mirada que te algú de nosaltres, i clar, després venen les sorpreses, tan del dret, com del revés...