Hi ha gent que la veus molt sovint, però de sobte un dia te’n adones que ni tan sols els coneixes, que no saps que els agrada, ni que els preocupa, que hi convius, sense intercanviar, que els preguntes però no escoltes, que no els recordes la meitat del temps. Vivim per nosaltres, per les nostres preocupacions pujats a un tren de la vida que accelera i mai frena, ens adonem que han florit els ametllers quan veiem la flor, però ni tan sols, haviem vist créixer el brot, compartim cafès buits de contingut, ens comuniquem amb paraules banals que mai van mes enllà, a vegades per por a molestar o per por a que descobreixin els nostres temors, quan tots en tenim, ens esforcem a somriure quan no ens ve de gust però així, estalviem les explicacions. Sovint oblidem que tots a la nostra vida passem etapes de merda, etapes de no trobar-nos, etapes de felicitat absoluta, perquè la vida no deixa de ser una muntanya russa, on les sensacions s’acumulen impossibles de controlar, on a vegades no et ve de gust anar ràpid, però veus que el món no frena i no et queda mes remei que sentir-te a contracorrent, en altres es tu qui corre davant i li dius espavila, però anem cegats, i de sobte un dia despertes i ho veus tot diferent perquè a vegades el mar sembla blau però segueix sent transparent, i aquella persona que semblava tan tímida, té un motiu per ser-ho, aquella que semblava borde, resulta que és una persona fantàstica, i aquella en qui confiaves no dubta a fotre’t una patada... i mentre seus al meu costat, la perspectiva canvia tant que no goso a dir-t’ho, penso que no se ni la meitat de coses que tu, que no t’escolto, que a vegades només parlo sense adonar-me que hauria de callar, i ni tan sols m’havia adonat que tenies els ulls verds, perquè mai m’havia parat a mirar-te, tot i parlar sovint... i et sento tan lluny que em fa vergonya reconèixer, que has passat com un miratge tot aquest temps, i mentre t’escolto, me’n adono de tot allò que m’estic perdent, per no parar atenció al que es important, al temps que compartim amb cada persona que coincidim.