dimarts, 5 de juny del 2018

I perdona’m si algun dia oblido allò que has fet per mi, però la teva essència quedarà dins meu, el teu saber fer, la teva forma de guiar-me, de corregir-me, perquè ara, que s’està formant totes les meves connexions neuronals, ets tu, qui dia a dia està al meu costat, ajudant-me a créixer, a entendre un món, que no sempre se interpretar. Vetlles per mi, et preocupes si ploro, em poses una tirita d’aquelles que curen l’ànima enlloc de la sang, m’abraces si ho necessito, m’escoltes i m’ensenyes a esperar, a ser pacient amb les coses, a entendre que no sempre puc ser el primer, m’ensenyes jugant, creant els meus somriures, i a despertar aquella curiositat de qui té tota la vida per davant. Segurament no sempre recordaré que ets tu qui m’abraçava, qui m’ajudava en aquell repte que em semblava impossible de superar, a qui corria a veure cada dia al mati per explicar-te allò tan interessant que m’havia passat, potser no recordaré moltes coses, però pensa, que una part de tu, estarà sempre present en mi, formem el nostre caràcter i extraiem la nostra essència, d’aquelles persones que ens envolten, fent-nos mes assertius, mes forts, reafirmant la nostra personalitat.
2 anys al teu costat i no podria extreure un dia dolent, un malentès, ni tan sols, una mala estona, perquè et múltipliques per atendre‘ns a tots, treus mans d’allà on no sabies que les tenies, supleixes les carències del nostre sistema educatiu amb il·lusió i coratge, sempre al teu lloc, sempre tan correcte, donant l’espai necessari a cadascun de nosaltres,  fent-nos sentir únics i especials a la vegada que ens sentim part d’un gran equip. Fomentes l’autonomia, la confiança, respectant el nostre desenvolupament personal, ens parles desde l’empatia, sempre al nostre nivell, això ens transmet seguretat, no imposes, comparteixes, prediques amb el teu exemple, i penso en la sort que hem tingut de que la vida ens hagi creuat, amb tu, amb la cap d’estudis, amb l’administrativa, amb la monitora, amb la dels tallers, amb el gira-sol de l’hort, al cap i a la fi, amb l’escola, amb la vostra escola que ens ha acollit, l’escola que ens ha donat les arrels per créixer i les ales per volar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada