Arribarà aquell dia, que no em demanaras quedar-te amb mi, que voldràs anar amb els teus amics a l’escola, a jugar, de colònies o d’excursió, arribarà el dia, en que et farà mes il·lusió, compartir una estona de somriures amb ells, que una tarda junts passejant, una escapada amb ells, que unes vacances amb nosaltres, i no, no es gens dolent, al contrari, es genial que això succeeixi, perquè voldrà dir, que estàs començant a volar. A mida que creixem, i anem desenvolupant la nostra maduresa, ens adonem que som éssers únics i extraordinaris, veuràs que no sempre estarem d’acord en tot, inclús a vegades no ens entendrem, però això, forma part de la vida, nosaltres som els encarregats per acompanyar-te en aquesta etapa infantil, podem inculcar-te mes o menys coses, ensenyar-te allò que creiem, però hauràs de ser tu, qui busqui els colors de la vida, desde el teu interior, desde els teus pensaments, hauràs de ser tu, qui pinti el cel amb els colors que mes t’agradin, expressant al món, el que sents i el que ets, hauràs d’aprendre a escoltar-te a tu mateix, i a caminar, cap on vulguis fer-ho, jo no et diré mai, cap on has d’anar, ni amb qui fer-ho, però si vols la meva opinió, aquí estaré sempre per aconsellar-te i escoltar-te, es tan bonic estimar i compartir, respectar les decisions dels demés, per molt que no les entenguem, perquè no ens podem posseïr, perquè no podem viure una vida que no es la nostra, cadascú té la seva pròpia oportunitat per viure, i això és el que hem de tenir clar, que no podem forçar les situacions, que no hem de ser conformistes, que hem de lluitar per allò que volem, però que la nostra llibertat no fereixi la dels demés, que el nostre espai no sigui envaït, i recordar que tothom té dret, a tenir els seus moments, la seva pròpia privacitat, no envaeixis l’espai vital de ningú, i lluita per preservar el teu, sigues fort davant d’aquells que només volen somriure davant la teva derrota, però no oblidis, que cauràs, perquè tard o d’hora tots ho fem, lo important es tenir clar, que ens hem d’aixecar lo abans possible, que el terra no es un d’aquells llocs on hem de trepitjar fort però no estirar-nos ni posar-nos còmodes, això no treu que un dia fem la croqueta jugant... respira, la vida es una successió de fets imprevisibles que ens van descol·locant, d’emocions incontrolades, d’estats incomprensibles, de somriures, de llàgrimes, de dies grisos i dies plens de sol, de dies radiants on tot et molesta i dies de pluja on tot es melancolia, però cada moment, cada sensació i cada emoció ens transmet alguna cosa, obre ulls, no perdis ni un minut, la vida t’està esperant allà fora, surt a buscar-la.