40 anys d’anècdotes, de festes, de correfocs, 40 anys d’una bèstia de foc que ens ha vist créixer a molts, que hem suat la seva camisa, que sota el crit del no passaran, hem lluït orgulloses les ferides i cremades, sabeu que es la cuca? La cuca, es una manera de sentir, un adn impregnat en cada potaroja, la cuca és disbauxa, es alegria, companyerisme, l’anar tots a una, el descontrol controlat, es seny i es rauxa, un moment viscut de cada colla, un munt d’anècdotes per explicar, es córrer amb les caixes dels petards vigilant no caure ni perdre’ls, es preguntar al cap de la cuca cap on gira, i que et digui a la dreta i de sobte vagi a l’esquerra, es menjar-se uns bancs i tots en una pila, es entrar en un camp de fútbol per fer el lluïment i perdre la cua pel camí...  es sortir desde la plaça acabada l’encetada, passar la banya arran de la barana, fer voltes a Ca la Manya, refrescar-se a cal Balent, fer L’eterna pujada del carrer Major, per parar a menjar coca i galetes a Cal Meliton, es fer el final de festa a la bassa i la botifarra a l’esbarjo, on orgulloses expliquem les anècdotes del que hem fet. Cada colla que ha crescut amb la cuca, té unes vivències pròpies, unes experiències que poden semblar diferents però que al final, son gairebé iguals, que es transmeten de generació en generació, gràcies a aquells que al 1979 van tenir una inicitiva, que s’ha convertit en un símbol del poble, com també a aquelles que anys després, desde el carrer nou, feien sorgir la cuqueta, 40 anys cremant pòlvora, i que la joventut de la cuca, no deixi de córrer mai...