Fem de l’amor etern, algo consumible en el temps, en diem etern però la seva vida es limitada, volem fer èmfasi, que aquell moment tan intens no l’hem viscut mai, però si, en realitat sempre es el mateix, comença fen-t’he perdre el cap, vius intensament unes sensacions que t’arrosseguen als límits del plaer mes terrenal, i no recordes que si, que ja hi has estat encara que tot sembli diferent. Ens entossudim a creure en la fermesa efímera del moment, i en un intent desesperat de no perdre aquestes sensacions que ens ericen la pell, només notar-les, ens aferrem a l’eternitat, podem estimar amb la mateixa intensitat a varies persones? Si, perquè quan estimes, ho fas donan-t’ho tot, no et reserves un trocet d’amor, per mes tard, si et ve de gust utilitzar-lo, en el moment que comences a sentir diferents, coses que continuen sent iguals, en aquell moment que veus mes intensos els colors sense que ningú hagi pintat, que sents aquella energia tímida a dins, aquell moment en que se t’escapa el somriure sense poder-ho evitar, quan penses en aquella persona, que et fa tremolar, que només veure-la, et fa sentir mes insegura, et posa davant la por, de no saber si estàs perdent els papers o dir alguna cosa interessant. Ens enamorem es inevitable, com es inevitable gairebé triar de qui fer-ho, de sobte un dia, una paraula, una mirada, una casualitat ho canvia tot, i un cop posada en marxa la roda, tot funciona tan sincronitzat que es imparable, t’arrossega a l’amor mes salvatge, al de les primeres vegades, al de les bogeries mes increïbles, a la sensació d’estar com deia aquell noi tan guapo, a 3 metres sobre el cel, on tot gairebé desapareix del mapa, perquè lo únic important, es el que estàs sentint i experimentant en aquell moment. Estima sense barreres, sense limitacions, ni condicions, l’amor ha de ser lliure, no tinguis por del que sents, deixa’l fluir i sentiràs fluir la vida de la manera mes intensa i salvatge, viuràs a un ritme trepidant que fa por de lo ràpid que va tot, no vulguis apretar el fre, la vida es regula, la intensitat de l’inici dona pas a la calma, i al final afluixa perquè puguis agafar aire i respirar, que quan t’ho mires de lluny, inclús penses que no era per tant... viu, viu una posta de sol amb una copa a la mà, queda’t a veure néixer el dia, tanca els ulls i sent la força del mar, posa els peus al riu, estira’t en un prat, sent la màgia de la pluja, que et refreda la pell a mida que et va mullant, puja al cim i respira fons, abraça i escola com batega l’altre cor, somriu a la vida, als amics, al temps, viu aquelles petites coses que encenen l’espurna del teu cor i el fan bategar a un ritme ferm, sopa a la llum de la lluna, i obre cava per brindar, que les bombolles sempre acompanyen els moments mes especials, mira els detalls que et regala la vida, i estigues a l’aguait, que les coses que es perden, no les podem recuperar, estima i alimenta l’ànima, i aprèn a volar, que hi ha coses que necessiten una perspectiva diferent, per poder-les valorar...
◦