Em falta l’energia, ho noto en la meva paciència, que gairebé és escassa o nul·la, en el meu estat d’ànim, apagat, sense ganes de somriure, podria definir-me com apàtica ara mateix, un d’aquells dies grisos que les tonalitat s’enfosqueixen i tot es fa un món. He estat mitja nit caminant per casa, espantant els monstres que t’atormentaven, aquest neguit que no et deixa descansar i em manté en alerta, atenta a qualsevol moviment, i mentre escolto com sonen les hores en la nit, penso en totes aquelles coses, que em preocupen però que de dia no les escolto, aquelles que quan estàs en calma, apareixen de sobte i et sobre salten, em desvetllen els crits del silenci, perdo la nit, i veig la primera claror del dia, fes el cafè, i posa’t el somriure, surts al carrer sabent que estàs perdent el partit, la vida no dona treva, o camines, o et va fotent patades fins que tornes a agafar el fil. Segurament avui seria ideal un d’aquells dies de tempesta, de seure darrere el vidre i sentir com t’atrapa poc a poc l’olor a terra mullada, com es va humitejant la terra, com llisquen les gotes de les fulles dels arbres, de bufar al vidre i escriure alguna tonteria que t’arrencarà un somriure fugaç, una estona d’estar amb tu mateixa, un dia melancolic, i acompanyar-lo amb una copa de vi a la mà, però no, ha fet un dia calurós, amb una xafogor que m’ha agobiat i ha fet mes obvi la meva falta d’energia, un dia d’aquells amb moments que no m’aguantava ni jo mateixa, un dia d’aquells que només desitges arribar al llit, deixar-te caure, i que al tornar a obrir els ulls, tot hagi canviat de color...

Arribarà aquell dia, que no em demanaras quedar-te amb mi, que voldràs anar amb els teus amics a l’escola, a jugar, de colònies o d’excursió, arribarà el dia, en que et farà mes il·lusió, compartir una estona de somriures amb ells, que una tarda junts passejant, una escapada amb ells, que unes vacances amb nosaltres, i no, no es gens dolent, al contrari, es genial que això succeeixi, perquè voldrà dir, que estàs començant a volar. A mida que creixem, i anem desenvolupant la nostra maduresa, ens adonem que som éssers únics i extraordinaris, veuràs que no sempre estarem d’acord en tot, inclús a vegades no ens entendrem, però això, forma part de la vida, nosaltres som els encarregats per acompanyar-te en aquesta etapa infantil, podem inculcar-te mes o menys coses, ensenyar-te allò que creiem, però hauràs de ser tu, qui busqui els colors de la vida, desde el teu interior, desde els teus pensaments, hauràs de ser tu, qui pinti el cel amb els colors que mes t’agradin, expressant al món, el que sents i el que ets, hauràs d’aprendre a escoltar-te a tu mateix, i a caminar, cap on vulguis fer-ho, jo no et diré mai, cap on has d’anar, ni amb qui fer-ho, però si vols la meva opinió, aquí estaré sempre per aconsellar-te i escoltar-te, es tan bonic estimar i compartir, respectar les decisions dels demés, per molt que no les entenguem, perquè no ens podem posseïr, perquè no podem viure una vida que no es la nostra, cadascú té la seva pròpia oportunitat per viure, i això és el que hem de tenir clar, que no podem forçar les situacions, que no hem de ser conformistes, que hem de lluitar per allò que volem, però que la nostra llibertat no fereixi la dels demés, que el nostre espai no sigui envaït, i recordar que tothom té dret, a tenir els seus moments, la seva pròpia privacitat, no envaeixis l’espai vital de ningú, i lluita per preservar el teu, sigues fort davant d’aquells que només volen somriure davant la teva derrota, però no oblidis, que cauràs, perquè tard o d’hora tots ho fem, lo important es tenir clar, que ens hem d’aixecar lo abans possible, que el terra no es un d’aquells llocs on hem de trepitjar fort però no estirar-nos ni posar-nos còmodes, això no treu que un dia fem la croqueta jugant... respira, la vida es una successió de fets imprevisibles que ens van descol·locant, d’emocions incontrolades, d’estats incomprensibles, de somriures, de llàgrimes, de dies grisos i dies plens de sol, de dies radiants on tot et molesta i dies de pluja on tot es melancolia, però cada moment, cada sensació i cada emoció ens transmet alguna cosa, obre ulls, no perdis ni un minut, la vida t’està esperant allà fora, surt a buscar-la.

I perdona’m si algun dia oblido allò que has fet per mi, però la teva essència quedarà dins meu, el teu saber fer, la teva forma de guiar-me, de corregir-me, perquè ara, que s’està formant totes les meves connexions neuronals, ets tu, qui dia a dia està al meu costat, ajudant-me a créixer, a entendre un món, que no sempre se interpretar. Vetlles per mi, et preocupes si ploro, em poses una tirita d’aquelles que curen l’ànima enlloc de la sang, m’abraces si ho necessito, m’escoltes i m’ensenyes a esperar, a ser pacient amb les coses, a entendre que no sempre puc ser el primer, m’ensenyes jugant, creant els meus somriures, i a despertar aquella curiositat de qui té tota la vida per davant. Segurament no sempre recordaré que ets tu qui m’abraçava, qui m’ajudava en aquell repte que em semblava impossible de superar, a qui corria a veure cada dia al mati per explicar-te allò tan interessant que m’havia passat, potser no recordaré moltes coses, però pensa, que una part de tu, estarà sempre present en mi, formem el nostre caràcter i extraiem la nostra essència, d’aquelles persones que ens envolten, fent-nos mes assertius, mes forts, reafirmant la nostra personalitat.
2 anys al teu costat i no podria extreure un dia dolent, un malentès, ni tan sols, una mala estona, perquè et múltipliques per atendre‘ns a tots, treus mans d’allà on no sabies que les tenies, supleixes les carències del nostre sistema educatiu amb il·lusió i coratge, sempre al teu lloc, sempre tan correcte, donant l’espai necessari a cadascun de nosaltres,  fent-nos sentir únics i especials a la vegada que ens sentim part d’un gran equip. Fomentes l’autonomia, la confiança, respectant el nostre desenvolupament personal, ens parles desde l’empatia, sempre al nostre nivell, això ens transmet seguretat, no imposes, comparteixes, prediques amb el teu exemple, i penso en la sort que hem tingut de que la vida ens hagi creuat, amb tu, amb la cap d’estudis, amb l’administrativa, amb la monitora, amb la dels tallers, amb el gira-sol de l’hort, al cap i a la fi, amb l’escola, amb la vostra escola que ens ha acollit, l’escola que ens ha donat les arrels per créixer i les ales per volar.