El Món...

Intentava dormir-me, però sense aconseguir-ho, de lluny la radio acompanya el camí,com cada matí, rutina fins la feina, però avui ha estat diferent, escoltava el món a Rac 1, i avui l'enquesta era sobre la donació d'òrgans. Me animat a participar, he enviat un sms, que no faig mai, però es que m'han fet reflexionar, donaré els meus òrgans jo, un cop ja no els necessiti? Naturalment la meva resposta es clara, em recordo desde petita, explicant-li a la meva mare, que si algun dia em passés alguna cosa, sobretot, donés tot el que necessitessin de mi, que almenys una altre persona tingués la oportunitat de viure, no hi ha res més bonic, que donar a un altre la vida, es meravellós poder oferir una oportunitat a algú que la necessita, puc dubtar en moltes coses a la meva vida, puc fer coses bé, o equivocar-me cada dia, i potser la meva solidaritat a vegades no es la correcta, perquè sé que vaig molt a la meva, i potser podria fer coses pels altres, però en això no dubto, sé que es una qüestió delicada, i la gent no hi pensa, però quan estàs al hospital, a casa, pendent d'una oportunitat les hores es fan molt llargues, suposo que a tu i a qui t'envolta, cada minut es or, i cada dia un regal, no podria negar-me mai, a donar allò que a mi m'ha donat tanta alegria, i que he aconseguit sense fer cap esforç, per tant, no en tinc cap dubte, he votat sí per sms, però també he votat sí al meu cor...