Tothom que recorda la seva pròpia educació recorda els mestres, no els mètodes o les tècniques. El mestre és el cor del sistema educatiu.
Sidney Hook

Topar-me amb aquesta frase, i se’m remou alguna cosa a dins, et trobo de nou a la meva ment, d’on no has marxat mai, i recordo que vas ser la única persona que va saber-me mirar als ulls, recordo l’etiqueta de gamberra penjada a l’esquena, on la fama arribava abans que pogués obrir la boca, on els profes em feien fora de classe dia rere dia, sense que m’importés gairebé gens, fins que vaig arribar a tu, recordo perfectament la classe, el primer impacte, et vaig veure, i em va semblar una persona mes a qui pendre el pèl, però no, no semblava importar-te la meva indiferència, com qui pica pedra, la teva paciència m’anava foradant la corassa, fins que un dia, faltant 5 min per acabar la classe, vas dir en veu alta, a les 5 queda’t, no marxis, mirant-me fixament, i jo vaig fer q si sense articular paraula. Una conversa que em va remoure l’ànima, va canviar per complet, la meva forma de mirar-te, per fi, no volia lluitar amb tu, volia agafar-te la mà i sentir que m’estiraves, tenia ganes de deixar enrere la tempesta, massa temps remant en aigua gelada. I de sobte vaig sentir que una força s’obria camí dins meu, em vaig motivar en les teves classes, i em vas ajudar tantes vegades, que veia el final de curs amb tristesa, alhora que m’alegrava per canviar d’etapa, no vaig saber dir-te mai, lo agraïda que t’estava, sabia que havies apostat per mi, perquè vas estar al límit moltes vegades, mirades que no entenien la situació, i per suposat la jutjaven. I es cert, miro enrera i no recordo tan sols ni qui anava amb mi a classe, ni que estudiavem, ni com ho fèiem, però et recordo a tu, a la teva veu, al teu somriure, que van fer de mi, una persona millor, es el poder que teniu els mestres, fent millors persones fem del món un lloc millor, perquè tothom, abans de ser alguna cosa, ha de ser alumne d’uns mestres que no tenen mai prou reconeixement ni distincions però que si que son els primers de rebre i jutjar-los sense pietat, perquè mai diem les coses bones ni les que ens han agradat, ens amaguem darrere d’allò que els profes ens agafen mania, com si no tinguessin altre cosa, en la que pensar...