Sóc diable...

Arriba el dia, i tot ell ja és desperta diferent, és fa llarg, perquè vull que sigui fosc, perquè avui sento dins del pit aquella adrenalina que només el dona el correfoc. És preparen els petards, el nerviosisme ja és nota a l'ambient, tothom espera amb ànsia, l'hora d'agafar la forca i sortir corrent, instants que queden marcats, vestit de diable, la gent espera al voltant, la forca preparada, els tabals ja van tocant, l'olor a polvora et va atravessant, tanques els ulls respires ben fort, ha arribat el moment de donar-ho tot. Foc en mà, s'encèn la flama, lés espurnes són el toc ideal de llum en la foscor d'un diable, arrenques a córrer, forca ben amunt, només s'escolten crits, només vols defogar-te, diable i forca és converteixen en un. Moment de lluïment, i de sentir-se importants, carreguen patums, i la gent dansa al voltant, música, foc, alegria és barreja en un ambient que viure'l és una festa perquè tothom posa el cor perquè surti bé. Són moments de màgia, que t'omplen i et fan sentir molt bé, moments que descarregues tensions, que corres i no notes l'edat que tens, que oblides el món, i només seguexies perquè la polvora que t'envolta et manté amb la respirció accelerada i amb ganes de voler-ne més... Cansat i satisfet, així acabes quan ja tot torna a ser fosc, quan tornes a tanqar els ulls i un somriure demostra la satifacció, guardes la forca, i surts a fora el carrer, ja no ets vermell, però no deixes de ser diable, perquè tu sents dins teu, que el foc viurà amb tu, només cal una espurna per tornar a posar els sentits en alerta, agafar la forca i sortir corrents... un diable no descansa, sino que crema eternament...

Llistes electorals...

Sorgeixen els rumors, que poc a poc és van confirmant, ja tenim cares noves davant les llistes, buscant un lloc al poder, buscant una cadira, que sempre porta una responsabilitat molt gran, criteri, serietat, perquè molts veuen només una cosa, però jo crec fermament que l'interès a de ser un altre, el vetllar pel poble, per la gent que hi vivim, i fer-lo gran dia rere dia. Fer les coses bé, quin plaer a l'hora d'anar a dormir, quan t'estires sobre el llit i et sents plena, feliç, perquè ha passat un dia més a la teva vida, perquè l'has aprofitat, i perquè has fet el possible per millorar la vida a algú, no ho oblidem, cada persona que coneixem, cada acte que fem, és una possibilitat per millorar la vida a algú, i això hem d'aprofitar-ho.
M'ha sorprès enormement la cap de llista que sona per Alternativa, però m'ha sorprès gratament, espero que la llista estigui a l'alçada, perquè és més important les persones que venen darrera, que la de davant en sí, jo estudio cada llista, cada persona, cada interès, potser per això no acabo votant gairebé mai!!!
Comença el ball de bastons, i jo espero que hi hagi educació i respecte en les campanyes, perquè no he entès mai, de que serveixen els retrets, els insults, les amenaces, els errors del passat només han de servir per poder corregit-los en un futur, a mi me's igual, el que va fer Alternativa fa 10 anys, me's igual, el que va passar fa 15, sino que mirem que ha passat aquests últims 4 anys i fem el possible per millorar-ho, segurament el PSC, Transparència, i el Ferrero, han comès errors, que comencin a mirar i a estudiar per millorar, i que no caiguin en l'error de la supèrbia, perquè des de darrera, venen picant fort així que poseu-vos les piles tots.
No oblidem el PP, ni TxC, ni ERC ( a veure com és reestructura i si ha après dels seus errors), i naturalment CiU ( que tenen sempre molts vots assegurats), tinc moltes ganes de veure les llistes, siusplau que comenci el joc...

Anyada..

Torna a caure, finament, freda, sense avisar, pluja que arrossegarà les partícules que embruten l'atmosfera, però que em portarà una nostalgia, i farà que em quedi quieta darrera la finestra, observaré lentament, com les fulles despullen poc a poc els arbres, i els deixen tristos, preparant un hivern dur, paraigües que és mouen, torna la sensació de fred, tornem a girar el cicle, el most, ja és de nou al celler, llevats que comencen la feina, un altre vi sorgirà, i una nova anyada ja treu el cap. I mentre segueixo aquí, penso en la vida, i en quants hiverns veure arribar, quantes veremes faré, quantes anyades recordaré, i si em sento millor, perquè la meva és com el vi, sempre que tens una anyada bona, la recordes per sempre, i sent la qualificació d'excel·lent, per les condicions que van envoltar la vinya aquells dies, molts factors units, per donar algo únic, especial, irrepetible, i quan ho tens a les mans valorar-ho és tan complicat, que a vegades costa adonar-se, la meva vida també ha tingut collites extraordinàries, he tingut anyades per recordar sempre, i per això, mentre miro a través de la finestra, em sento tranquil·la i feliç, aquesta aigua, alimenta una terra que tard o d'hora tornarà a donar fruits, i de nou creixeran les fulles, que avui ens deixen, tornaran a brotar els ceps, i de nou una nova oportunitat per millorar les coses que no he fet bé, esforçar-me i lluitar perquè pugui calificar una anyada excel·lent, però sinó ho aconsegueixo no passa res, perserverància en la vida, i tot s'aconsegueix.

Per tu, per mi i per la vida...

En silenci observo com se'n va la tarda, una més a la meva vida, i que poc conscient sóc d'això dia rere dia, quan em dedico a córrer sense pensar-ho, quan m'enfonso en la rutina, quan em torno robot per seguir unes pautes traçades en la meva vida, però la tarda marxa sense avisar, el sol s'apaga lentament,i els núvols grisos donen un toc de misteri al cel, el fred em fa tremolar, i la foscor em comença a incomodar. Lluny de tot, descanses tu tranquil·lament, aliena a tots aquests pensaments que avui tinc per tu, ni tan sols em coneixes, ni tan sols sabràs mai, que he escrit això per tu, reflexiono, en el temps, en la vida, en l'amistat, fruit d'una conversa casual, la meva presència accidental, tu com a protagonista, i se m'encongeix el cor, sentir el que les altres diuen. Et dec a tu, les reflexions d'avui, i que ràpid passa el temps quan no ho volem, sempre a contracorrent, saps, quan volem que passi, no ho fa, però quan volem aturar-lo, no és deixa atrapar. És injust que em queixi, perquè els meus problemes al teu costat adquireixen una categoria minimalista, perquè tu lluites amb un somriure contra el món,cert que a moments et costa dibuixar-lo però és que sino, no series d'aquest món.No et deixis vèncer, lluita contra el temps, planta-li cara, val la pena veure't somriure un cop més. Jo, avui no em sento orgullosa de mi, perquè no he lluitat per la vida com ho fas tu, perquè no he tret un somriure, per gent com tu, en els detalls està la vida, i jo aquests dies els he passat per alt, perquè a vegades m'encego, m'ofusco i no veig la realitat, perquè últimament no he aprofitat la vida que tinc, i he embrutat el meu somriure, amb tonteries que han fet que el meu món s'hagi enfosquit, i tu que hi tens a veure amb això? és senzill, tu m'has fet veure que la vida canvia en tan poc, que la truita és gira, que s'ensorra un destí, és destrueixen els somnis, que dificil tornar-los a construïr, que és perd la il·lusió i amb temps i paciència s'ha de recuperar, però tens la sort, i no ho oblidis de tenir la gent que t'estima al teu costat... i que jo perdo el temps sense aprofitar allò que tinc, avui ho faré per tu, ho faré per mi, lluitar per aconseguir uns somnis, per trobar el meu camí, per deixar enrere les tempestes, que jo mateixa he provocat a venir, vull aprofitar els meus dies, i ser feliç, i si un dia és gira la truita, almenys que no em quedi la sensació d'haver desaprofitat el temps que tinc, vull deixar enrere aquests mesos, i deixar de queixar-me que la vida és imprevisible, imporrogable e innegociable.

Al final, un només s'emporta el que viu, per això és essencial, trobar plaer a cada petita cosa que fem, en els ulls que mirem, als llocs que trepitjem, perquè és i serà, la vida que viurem.

"La vida sólo puede ser comprendida hacia atrás, pero únicamente puede ser vivida hacia adelante"

La foscor reina en la nit

Creix la muntanya, i cada cop la veus mes amunt, més feixuga, més difícil de pujar, sembla que en cada pas, avances, però realment et trobes al mateix lloc,comença a faltar l'aire, i tens una sensació agobiant, la nit és fa llarga, és fosca, trista, i en ella, trobem totes les nostres pors, les tenebres sorgeixen del mes profund, per tancar-nos les portes, per tapiar les finestres, per encegar-nos, en allò que la llum destruïria sense mirament, perquè la soletat s'uneix a una festa, on tothom s'hi veu en cor de dir la seva, no cal fer llenya de l'arbre caigut, diuen, però a aquestes hores l'ànima és deixa vèncer, és deixa trepitjar, sense posar resistència, poc a poc, et vas abandonant, a uns sentiments negatius, que pinten el cel, amb núvols negres, com el reflexes del mar, en un dia de tempesta, com una mirada trista, amb una llàgrima desesperada, perquè a vegades ni plorar, et pot treure la ràbia. I així, cada cop amb més desesperació, i contra més desesperes més s'enfonsa tot, perquè t'encongeixes i et fas petit, perquè no trobes el lloc en un món que tothom sembla tan feliç... però, perdem el temps, buscant fora el que ja tenim, només hem de mirar al nostre interior, i serem testimonis d'una força que es va coent a dins, una espurna d'esperança que en qualsevol moment pot il·luminar el camí, que la foscor ens ha encegat, perquè només cal això, un gest, una mirada, un missatge, una trucada, una carícia, una paraula maca, un acte minimalista, que trenca d'una revolada tot el pessimisme, quina facilitat per canviar d'estat, que fàcil és travessar la línia, que senzill és perdre's quan el sol ja no brilla, al llit, la respiració accelerada, el pols tremolant, un crit ofegat en el silenci, tens la sensació que ningú t'està escoltant, que sol et trobes, en aquests instants, on no trobes cap mà que et vingui a preguntar que t'està passant, i que absurt sembla tot, quan et vas despertant, i te'n adones, que allò que ahir ofegava avui ja no apreta tant, la nit tenebrosa ha anat passant, i per fí, torno a despertar...