Feisbuk!!

Cada vegada que l'obro trobo alguna sorpresa, un test divertit, un grup interessant, notícies d'un amic llunyà, i bromes de més aprop, trobo el meu hort virtual, on la màxima alegria es quan pots robar la collita a algú, i he retrobat molta gent, es cert, alguns em fa gràcia veure'ls, saber com estan, d'altres si haguessin passat 10 anys més no me'n hauria adonat. Com tot a la vida, té ventatges i inconvenients, però si aprens a utilitzar-lo, i no pendre-ho molt en serio, és autènticament divertit, una manera més de passar el temps, d'assabentar-te de coses, xafarderia pura et porten a convidar com amic, a algú que no saludes ni pel carrer, però es clar, saber que fa, quines fotos té i amb qui parla, ens pot més com a persones del que podem suportar, som xafarders de mena, i ho som tots, crec que és una qüestió de genètica. Després està el tema dels grups, alguns només perquè el títol ha sigut ocurrent, altres realment són grups de difusió d'idees, on s'opina amb coneixement de causa, i t'ajuda a veure altres punts de vista que nosaltres sols seríem incapaços de veure, pluja d'idees, que aprofiten les empreses, per saber les tendències de mercat,i aprofitar-ho per adaptar-se a un corrent de canvi, en època de transició on innovem o morim, però no podem de mantenir-nos de braços creuats. A vegades recordo amb nostalgia la època en que pensava... que estarà fent... i trucava per preguntar-ho... ara només obrir la pàgina n'obtinc un resum generalitzat de tots els meus amics i coneguts, i el més fort de tot, es que ho llegeixo...

“Los seres humanos vivimos a cada segundo tomando decisiones inherentes a nuestro modo de vida, de pensar, a nuestros principios, a lo que percibimos cada cual como correcto, o simplemente a lo que sentimos un deseo infinito de realizar a cualquier costo. Si nos percatamos, la vida transcurre entre negociaciones donde a veces se gana y otras se pierde, trillar el camino al futuro es complicado, y lastimoso es, pasar por la vida sin penas ni glorias.
Hay quienes en ocasiones se ven acabados, destruidos, casi perdidos por situaciones coyunturales provocadas por ellos mismos o ajenas a su voluntad, son trampas que nos traza el destino, para que los débiles cedan, los indecisos titubeen, los pesimistas perezcan, los cobardes se rindan, los hipócritas aparenten y los ilusos crean que estamos finalmente vencidos.
Sabemos que hay momentos muy adversos, que al paso del tiempo se transforman en oportunidades únicas de salir adelante, solo hay que mirar la vida con lentes positivos y pensar en que el futuro necesariamente tiene que ser mejor, que el esfuerzo que realicemos hoy nunca será en vano, que si nos equivocamos tenemos que saber rectificar, que no se puede caer hasta el ultimo aliento, que quienes nos desprecian nos fortalecen y que si estamos unidos nada nos destruirá.
Lo conquistado con la punta de la espada no se entrega jamás, de la crisis saldremos mas fortalecidos, nadie dude que seguiremos adelante, y resurgiremos como el ave fénix, hasta alcanzar la estrella que ilumina a todos los hombres de bien en esta tierra”

Castellbisbal decideix..

Desde aquí dono suport a totes aquelles persones que es mouen per fer la consulta, i afegeixo a la meva llista el blog, m'agrada que un grup de persones del poble, es moguin per fer coses, sigui el que sigui, i si aquest cop es la consulta doncs ja està bé. Si Castellbisbal és mou, vol dir que el poble està viu, que la gent té inquietuds, que s'esforça dia a dia per un poble millor, i tot això és digne d'admirar, perquè si no fos per aquestes persones, el poble seria com una petita ciutat dormitori, m'agraden els actes, tinguin el color que tinguin, els concerts, les xerrades, les exposicions, els balls, els sopars, tan fa l'excusa, l qüestió és omplir els carrers de vida, que la gent s'identifiqui amb els actes, que estimi el poble, i sobretot que ajudi a conservar-lo, i si jo desde aquí puc aportar el meu granet de sorra per ajudar, ho faré, sens dubte, perquè també és el meu poble, i tot el que passa és important!!

Obres...

Últimament està de moda parlar d'obres, tot passejant pel poble, és va evident el perquè del tema, intercanvi d'opinions, crítiques, visions oposades... És evident que unes obres, ocasionen molèsties a tots aquells que les pateixen, és una alteració de la vida quotidiana, un canvi, que sovint nosaltres no hem demanat però que ens toca adaptar-nos, perquè sempre després d'una obra, una cosa està clara, podrem gaudir d'unes avantatges, que ràpidament faran oblidar els inconvenients soferts durant mesos. No pateixo les famoses obres, però si he patit durant 3 anys, la construcció del tercer carril de l'autopista, per anar a la facultat cada dia, cues, talls per voladures, passos estrets, camions que envaeixen els carrils perquè físicament no hi caben, i ara, quan hi passo, tan ample, tan ràpid, sense peatge, sense les cues.. penso que tot això ha valgut la pena. La llàstima de les obres, es que els beneficis, es fan esperar, perquè normalment aquestes grans envergadures tarden a portar-se a terme. En el cas del meu poble, està clar que hi ha gent, que considera més oportú que s'haguessin fet a l'estiu i es el que jo no considero lògic, perquè hi ha una festa major pel mig, i això implica un volum de gent important, perquè hi ha actes emblemàtics, com el correfoc,tractor, carrers de circ, cursa... que necessita aquest recorregut, considero que si s'havien de fer obres han triat el moment ideal, d'aquí fins Nadal, naturalment, jo també he contemplat els passos estrets, el fang, la incomoditat... però es que no som mags, i per fer obres, per poder gaudir en un futur, el preu a pagar es aquest, però quan acabin i passegem per aquest carrer, podrem jutjar si ha valgut la pena, ara només cal ser pacients i esperar.
L'altre dia, mentre caminàvem per allà al mig tot i que no es la meva branca d'enginyeria, naturalment, pensava en les mil opcions per poder fer passos més amples i ocasionar menys molèsties, i no en vaig saber sortir, potser sembla molt fàcil des de fora, però materialitzar-ho se'm va fer molt complicat.

pols per avui... or per demà!!!

Un any més...

De cop m'adono que ja ha passat un altre any, no sé quan vaig canviar la percepció, només sé que l'any per mi canvia al Setembre, quan torno a veure els tractors per la carretera, quan el raïm brilla esperant ser collit, quan passeges per la vinya i tots els insectes del món caminen al teu costat, quan fins i tot la cosa més insignificant sembla tenir vida, quan el sol brilla, i quan un gotim a la boca és un dels plaers més purs i un gran moment de calma, la verema arriba i amb ella la nova anyada, omplirà el celler l'aroma del vi nou, i ens farà respirar un any més, recordant-nos que hem tornat a tancar un cicle. Me'n adono, he escrit i parlar de la vinya en totes les seves fases i estats, desde que està en repós en la més absoluta calma, latent, aparentment sense vida, fins a la explosió del seu fruit, però el moment més emocionant per mi, segueix sent la primavera, quan en un parell de dies, el cep s'omple de petites fulles verdes, despertant així avisant-nos que el fred ja ha passat. Meravellós cicle, fascinant seguir els moments, a ells he adaptat la meva vida, i així ja sé que passa un any més, una verema més, que dura o no... ens fa a tots més grans...