Brindem per tu...

Sembla mentida, però la teva inesperada pèrdua m'ha fet rememorar moments que tenia oblidats, he fet un repàs per aquella escola, on un dia, vaig trobar la felicitat, les ganes d'aprendre, l'entusiasme contagiós d'altres, que s'encomanava sense voler, vaig trobar amics, que han quedat lluny per la distància, però que quan ens trobem, sembla que no hagi passat el temps. Eres un geni, i el nostre mestre, vas pendre temps a la teva vida, a la teva feina, als teus amics, al teu voltant per compartir-lo amb nosaltres, per estar a classe i ensenyar-nos sense llibres, per creure la teva paraula, per ensenyar-nos les bases de tot allò que després amb els anys hem hagut d'aprendre, sé que només sóc una persona de tantes, com les que aquests dies t'han dedicat paraules i paraules, a internet, al diari, al cafè, tothom en parla, a ningú has deixat indiferent.
I al mig de tot això, jo em pregunto, perquè només valorem les coses quan les perdem? Anem dia a dia tan accelerats, que no ens adone'm d'allò que perdem pel camí, perquè només quan ja no hi ha volta enrera, reconeixem els mèrits, perquè mai, ens parem a dir-nos uns als altres el que ens admirem, el que sentim, el que pensem... I... al mig de tot, la trucada d'una veu, que feia anys que no sentia, i al mig de la tristesa neix una alegria, m'alegro de retrobar-me amb aquells que un dia vaig estimar, m'alegro de la teva trucada, perquè al sentir-te vaig pensar que no havien passat els anys.
Situacions inesperades, m'omplen aquest principi d'any, moltes sorpreses, en un gener atabalat, espero de tot cor, que allà on siguis puguis continuar gaudint d'unes vinyes al cel, i un angelical vi.

Bon Nadal i Bon Any nou!!

Silenciós, ja torna a ser aquí, m'ha passat tan ràpid l'any que miro enrera i em sembla mentida, com a vegades el temps pot agafar aquesta velocitat de vèrtic, a vegades penso que em te mania, i que corre quan no ho vull, i va lent, quan hauria de passar a tota velocitat, sempre hem mantingut aquest amor-odi, i no crec que canvii mai... Però de sobte em paro, i repasso els moments viscuts aquest any, alguns tristos, moments en que ho he passat malament, de desesperació, d'impotència, de ràbia, però també n'hi han hagut de dolços, de tendres, bonics, suposo que tot forma part de l'equilibri de la vida, són cicles que anem tancant, i que tots hi hem de passar, l'any passat el vaig tancar amb una pena enorme, perquè realment deixava un any fantàstic a la meva esquena, aquest el tanco amb tristesa, no pel que m'ha tocat viure, sinó pel que he decidit viure... Sé que la pluja no és eterna, i que acabarà sortint el sol, que el veure brillar amb tota la seva potència, que els ocells que han marxat tornaran, que els arbres floriran, que els insectes vindran a buscar el nèctar, que el millor moment del dia, serà la fresca de la nit, però també hem de passar, per les tardes de pluja, i pel fred que congela, pels carrers desèrtics, per les mirades a través dels vidres entelats, per un bon cafè calent que et recupera l'esma, i per aprofitar la solitud d'una platja i una ampolla de verdejo que m'espera, realment, tinc ganes d'acabar l'any, perquè ja hi ha projectes que m'esperen, començar-ne un de nou, i desitjar que la salud sigui sent la mateixa,

BONES FESTES!!!

Ha arribat el dia... Vota!!!

No demanaré el vot ni pel si, ni pel no, ni faré campanya per ningú, però si ho faré perquè aquest cap de setmana sigui una gran festa, perquè crec que s'ho mereixen tots els que han estat treballant perquè això sigui possible, a tots aquells que han dedicat esforços, hores, temps i diners, perquè ningú els hi ha demanat però... són gent amb inquietuds, són gent amb ganes de fer coses, i això es lloable, en un món on tothom mira per ell. No busco motius per votar, sincerament a hores d'ara encara no sé que votaré, però el que tinc clar es que ho penso fer, ho faré per ells, perquè hi tinc amics, perquè són del poble, perquè m'agrada el lloc que han triat, perquè m'agrada el soroll i la gresca, perquè vull veure l'ambient... buscar un perquè és tan senzill, que no em puc negar a anar-hi, aquest cop amb el seu coratge m'han animat, cosa que altres no han aconseguit fer i per mi això ja és un èxit, perquè tindran un vot que altres eleccions no van tenir, i per les quals no em van saber motivar, perquè els falta el mes essencial, la il·lusió i l'empenta que han posat tots els que ho han organitzat i això amics meus... es transmet!!

Així que TOTHOM A VOTAR!!!

Coses de poble....

Castellbisbal canvia, i poc a poc amb ell tots nosaltres. Tenim un nou pupi lounge club, que realment està de conya, perquè a aquest poble sempre hi ha una franja d'hora molt trista, quan acabes de sopar i realment et ve de gust estar una estona amb els amics, xerrant, amb calma, distreure't, i compartir amb ells el temps que la vida, la rutina i la feina ens roba tota la setmana, parlar d'anècdotes, parlar de coses importants, d'opinions, de preguntes, hi ha tantes coses a comentar... una copa,un mojito, un daikiri, un cava, i fruites naturals, realment aplaudeixo la idea i desde aquí el meu suport.
El poble també decideix i ho fa d'aquí poc dies, encara algunes indecisions entre la gent, i la comissió que ja va de cul perquè s'acosta la data, sincerament no he tingut temps ni de parar-me a pensar que faré ni que votaré ni si hi aniré, sé que és un procés important per molta gent, però es que ara mateix la meva vida està tan atrapada pel pla bolonya, que penso a moments que no sóc ni persona. Envoltada de treballs, exàmens, i a sobre la feina, vaig de cul, sense temps per fer res, em passen les setmanes que ni m'adono i porto un ritme frenètic d'activitat, i d'aquí 4 dies es Nadal... Per cert, nosaltres aquest any no tenim llums, o es que encara no és hora de posar-los? Se'ns dubte un nadal diferent, perquè amb les obres... no sé per on podran passar els reis mags, però espero que arribin a totes les cases, i no tinguin gaires dificultats per fer-ho.

Sopar, política, creuament d'opinions i enriquiment personal...

No sé el perquè, però a vegades succeïx, una nit per endavant, un sopar que sembla més del mateix, un lloc normal, la gent de sempre, aparentment sense canvis, i tot sota d'una rutina que ens té atrapats, però no, no tot és com sembla, és el mateix escenari, amb els seus actors, és l'obra esperada, però aquest cop no baixa el teló, una espurna encén la conversa, política local que a tothom altera, consulta popular el 13 de desembre, posem el poble sobre la taula,en aquell moment comencem a debatre. Des de la meva perspectiva i fidel a la meva filosofia, crítica constructiva i els pensaments sorgeixen, mentre el fum ennuvola la meva visió ja etanolicament tocada, aquesta és la màgia, penso, persones tan diferents entre sí, donen punts de vista en principi aparentment oposats, però que quan s'analitzen amb deteniment s'acosten entre sí, no és tracta de canviar la opinió de ningú, simplement d'escoltar i aprofitar la saviesa d'aquells que veuen el que tu no havies vist, sembla mentida, com escoltant s'aprenen tantes coses, i això que també en diem moltes sense sentit. M'agraden les sobretaules, i acompanyar-les amb una copa de vi, etanol, que desinhibeix, pres amb moderació ens aporta aquell punt de distinció. Sincerament penso, que si aquestes opinions fossin recollides, serien ben aprofitades, perquè en un moment tens una pluja d'idees d'imprevist, d'aquelles que quan algú te les demana, no saps que dir, i en canvi en el moment més inesperat tot pot agafar un sentit, algú sempre em diu que les millors respostes s'obtenen dormint, jo ahir no buscava respostes simplement exposar les meves idees, i veure que per algú tenen sentit...