No deixa de sorpredre’m la tendència a treure-li importància a les coses, a intentar desfer-nos de la tristesa a cops de peu sense trobar la causa, a treure-li importància, a restar-la i si poguéssim, l’amagariem i diríem que mai ha succeït. La gestió de les emocions és vital per poder créixer sans i forts, tenim unes emocions que agraden mes i unes que agraden menys, però totes, igual d’importants per aconseguir el nostre propi equilibri. És normal, no tenir ganes de somriure cada dia, perquè tots podem tenir un mal dia, o sentir-nos cansats o tristos, ens auto obliguem a estar sempre bé, i posar-nos aquest límit diari, ens pot passar molta factura. Qui no té ganes de cridar algun dia que tot es una merda? Qui no te ganes de plorar una estona? Perquè a vegades ve de gust el silenci, la serenitat d’estar concentrats en nosaltres mateixos, no haver de somriure perquè et trobes algú, saltar-te aquella conversa trivial que sempre es la mateixa, si et pregunten com estàs i dius bé, normalment ni s’alegren, però si dius malament, comença un interrogatori descomunal, però no, no es preocupen per tu, només tenen ganes de saber que passa per explicar-ho, perquè sí, perquè hi ha gent que disfruta amb la merda dels altres enlloc de gaudir amb la seva. Confia en tu, i en les teves capacitats i despertaras enveja, crítiques, i et diran que vas de sobrada, estigues decaiguda i trista i et diran que confiis en tu per sentir-te bé, en aquest món mai l’encertés, perquè qui vol veure algo dolent en tu ho fa igualment, al igual que qui vol veure algo positiu en tu, busca fins a trobar-ho. És complicat caure bé a tothom, perquè tots som el dolent a la película d’algú, però per sort no som immutables, canviem constantment, i els nostres defectes i virtuts ho fan amb nosaltres, no serem uns imbècils sempre, però si ens estanquem, podem aconseguir-ho. I ens queixem d’aquella persona que treballa cara al púbic, i li exigim que no tingui cap dia dolent, exigim a la Profe dels nostres fills, que sempre tingui un somriure i la paciència necessària per cuidar-los, exigim a qualsevol persona que ens trobem que ens tracti perfecte, perquè nosaltres podem tenir mals dies i ho han d’entendre, ells no... es lo normal en aquest món. La sort no ve de l’aire, ni de trepitjar una merda, si hi ha una merda, es perquè un gos s’hi ha cagat i l’amo es un guarro, i això no dona sort, es una putada, no podem esperar a cada que vingui la sort, hem de treballar-la, buscar-la i ja veurem si les coses surten bé, i si no hi surten, que es la majoria de vegades, fotre un mecagun i tornar a començar, ni l’univers conspira ni per escriure frases de paulo cohelo tota la merda es desfà.