I voldria dir-te...

Aquesta calma, em dóna la tranquil·litat que necessito per reflexionar, i és curiós, com mentre omplo barriques la meva ment repassa una vegada i una altre els moments que estic amb tu, els teus progressos, les teves reaccions, però sobretot, les meves. Estem aprenent junts, a créixer, intento no interferir el teu espai, i nomes acompanyar-te en aquest camí que tot just comences a viure, intento deixar-te espai, perquè puguis formar-te com a persona, perquè adquireixis els teus instints, els teus gustos, sense intercedir massa, o imposar-te els meus. Aprenc al teu costat, i vigilo els teus moviments, empatitzo al màxim per poder entendre't, tot i així, he de confessar que a vegades m'estiro dels cabells, i sento ràbia, quan se m'acumula tot i sento que no dono per més, però per sort, al mirar-te torno a empatitzar amb tu i respiro, i contant fins a 100 torno a ser jo, i torno a carregar-me de paciència. No paro de repetir-me, que els nens són nens, i han de ser-ho, perquè es una etapa màgica, m'agrada quan gaudeixes sense patir per res, i em mires tan brut, que només puc riure i posar-me les mans al cap. He après a confiar en tu, a parlar-te sense subestimar te i preguntar-te obertament si t'has enfadat quan veig q ajups el cap i em fas riure quan dius no rient i cridant. Llegeixo llibres, i em fa riure que el meu germà quan fas alguna cosa malament, em pregunti, que diu el llibre d'això... I es que al final, només serveix la intuïció i la paciència, l'empatia, perquè tots som diferents, i això es una gran riquesa. És complicat educar, no pensis, que no em fa mal quan et veig plorar, perquè t'he dit no a alguna cosa, però mica en mica al créixer, aprendràs que els límits són molt importants a la vida, i al igual que els valors, t'obriran portes que t'ajudaran a tirar endavant. Potser no m'entens, quan et demano perdó per alguna cosa que t'ha fet enfadar i que ha estat culpa meva, però ja veuràs, que no sóc perfecte, que ningú ho es, i que saber perdonar i acceptar errors, t'ajudarà a ser mes feliç. Mai sabré si educar-te com ho estic fent es correcte, però, si sé que l'amor, que les abraçades, que els petons, que la meva atenció, et fan sentir millor, que et fan somriure, i aquests somriures que compartim, són el millor indicador. Me's igual si et surten les dents abans o despres, si parles mes aviat, si camines mes ràpid, si ets el mes llest de la classe, si quedes primer en una carrera, no has de demostrar-me res, jo sempre estaré orgullosa de tu, tu només has de viure, per tu, fent el que t'agrada, fent allò que et faci sentir viu, estima, equivoca't, arrisca, guanya, perd, abraça, fes el que vulguis fer, i fes tot el que calgui per ser feliç, que ja aniràs aprenent, que n'hi haurà molts que envejarant aquesta felicitat...