Tornar a començar...

I de sobte, te'n adones que la vida ha anat passant i al marge han quedat moltes coses, no vols mirar enrere, i et fa por, fer-ho endavant, mica en mica, les peces van trobant el seu lloc, i tot i que no és fàcil, ningú pregunta perquè ara encaixen i abans no. Enrere queden els moments perduts, i els somriures que no hem pogut compartir, els moments de confidències, i la presència als actes importants, potser alguna disputa, o qui sap, alguna llàgrima. I junts de nou, intentem mirar-nos uns als altres, buscant reconèixer allò que un dia vam compartir, i tot i que la vida ens ha fet mes madurs, en el nostre fons, ningú perd l'essència de quan érem nens... I jo m'ho vaig mirant, i no trobo el lloc on col·locar-me, distant en els meus pensaments, valorant si realment val la pena passar la vida sense aquells que estimes, si realment val la pena discutir, sino surt mes a compte seure i parlar les coses, sentir empatia, donar l'oportunitat de reconèixer els errors, i a canvi, guanyar-te l'estima dels teus, no sempre és fàcil perdonar, però sempre és mes agraït que viure submís en el rencor, i en l'orgull, perquè ha passat molt de temps, però es que mai, és massa tard, per tornar a començar... Podria dir que em sento feliç, tot i que no se si haig de sentir-m'hi o no...