Temptant la sort!

Quan vols alguna cosa, esperar-te al sofà no és la millor opció, trenca amb els tòpics, surt amb força, aixeca't, camina amb decisió, visualitza l'objectiu, clava-hi la banya, i fins obtenir la reposta que busques, no paris. No em fa por llençar-me a la piscina, ni tan sols, quan sé que no hi ha aigua, no em fa por curar-me les ferides que em deixen les meves pròpies batalles, perquè no lliurar-les, seria el que em faria sentir-me infeliç. Aconseguir allò que vols, sense ni saber tant sols perquè ho vols, no cal entendre les coses, perquè a vegades no tenen sentit, guia't pels teus instints, aquells que estan per sobre la moralitat, de les creences, de les aparences, aquells que només veuen els que gosen mirar més enllà. No demanis un petó, agafa'l i ja serà teu per sempre, evitant així el risc de que et diguin no, tot i que de vegades, un no per resposta, t'ajuda a una reacció assegurada de superació, has d'entendre que no et rebutgen perquè no valguis la pena, sinò perquè no saben apreciar el que tu necessites, per tant a la persona que no et convé és a tu, i aquest no, és el que t'ho ensenya i t'ho demostra, tard però ho fa, per això un no, esdevé algo tremendament positiu.

Si mires la vida assegut d'un mur, te'n adones que ningú recau en la teva presència, ser indiferent és no ser res, no deixar petjada, és no haver-hi estat, no cal fer-se notar massa, simplement és saber-se fer estimar, valorar els instants, parlar quan toca, i callar quan és el moment, analitzar les coses, i deixar que alguns dels teus passos, enlloc de la raó, se'ls emporti el vent...