Senyals...

Em trasbalsa trobar-te, perquè de sobte veig brillar els teus ulls, ets feliç de veure'm, quan jo ni tan sols havia plantejat ni si parar-me, tu m'estàs abraçant i en una conversa que va a mil per hora, els records del passat és barregen amb les notícies del present, sento que em costa mantenir la compostura, i he de respirar fons al sentir-te dir unes paraules que em conmouen, em concentro per mantenir la serenor, i conservar la meva postura en aquell mode aparentment normal, sota una promesa de visita que sé que no compliré, em dóna tristesa al despedir-me, perquè m'acabes d'injectar una dosi de moral que em deixa decol·locada i sense ni tan sols saber-ho, acabes d'ajudar-me.

Somric i em cauen les llàgrimes, perquè els records no fan mal, m'emociona pensar en aquells dies que vaig estar al teu costat, conscient a que cada segon podia ser l'últim, els vaig viure amb intensitat i la vida em va regalar la oportunitat de guardar-los amb la suficient calma, perquè sempre quedessin dins de mi. Vaig guardar l'essència dels moments, la teva forma de mirar la vida, de sentir-te agraït amb els teus, de regalar un somriure a qui el mereix, i ser fort davant d'aquells que només volen fer mal perquè els encega l'enveja, d'estimar cada moment fent-lo únic i especial, i sabent que potser no hi havia demà, no deixar la tendresa, ni cap paraula per més endavant, a mirar als ulls i dir que em preocupa, així com, recompesar la persona que et fa feliç, amb petits detalls que costen poc i és valoren molt, a preocupar-me per tots, però guardar-me petits moments per fer la meva, a seure a la taula d'un restaurant i davant una copa de cava, valorar la feina que hi ha al darrere, vaig aprendre de tu, que ningú regala res i que per molt honest que siguis, qui vulgui dubtar de tu ho farà igualment, que has de fer les coses sense esperar agraïment, només, perquè tu creus en elles, perquè tu vas fer molt, i vas rebre poc, però mai, et vaig sentir queixar-te per això, estàves en pau amb tu mateix, i això és molt important.

I avui m'he aixecat amb un somriure d'aire fresc, i com qui et dona un clatellot caigut del cel, ha estat com una pluja d'aigua beneïda, retornar els orígens, retornar a les il·lusions que un dia em van fer lluïtar de valent, per empendre un camí, que tot just comença ara, i amb aquella essència, trobo la motivació necessària per retrobar-me i agafar-ho amb ganes, tinc molta força, la noto, sé que estic preparada.